La Fiscalia de Madrid se suma a la defensa de Begoña Gómez i demana al jutge Juan Carlos Peinado que doni carpetada a tota la causa en la qual està investigant l’esposa de Pedro Sánchez pels presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en el sector privat, apropiació indeguda i intrusisme. “S’ha parlat de tràfic d’influències amb certa generalitat, sense precisar ni concretar una imputació amb uns fets concrets i determinats i basats en proves o indicis reals i objectius”, sosté en un escrit de 17 pàgines. I al·ludeix al matrimoni de Begoña Gómez amb Pedro Sánchez: “Més enllà de consideracions ètiques o estètiques, conveniència o inconveniència de certes actuacions, la mera relació conjugal de Begoña Gómez no pot operar com una mena de presumpció que es tradueixi en prevalença i influència amb rellevància penal en tota la seva activitat, i pretendre que vagi impregnat sempre de l’element dolós necessari per a la comissió de l’il·lícit”, argumenta.
📝 Begoña Gómez tornarà a plantar el jutge Peinado en la segona vista sobre el jurat popular
“No hi ha cap element objectiu en les actuacions que condueixi de manera indiciària a l’afirmació que la investigada s’oferís a exercir la seva influència i desplegar eficaçment la seva ascendència sobre tercers, adreçada a la consecució d’una resolució administrativa favorable, ni tampoc hi ha elements que permetin parlar de suborn, regal, dàdiva o remuneració o contraprestació de cap mena”, conclou el fiscal. L’escrit d’al·legacions s’ha presentat el mateix dia que el jutge Juan Carlos Peinado ha convocat la vista preceptiva per informar les parts que la peça principal de la causa contra Begoña Gómez està abocada a un jurat popular si arriba a judici, igual que la peça relativa a la malversació per la contractació de la seva assessora de la Moncloa, Cristina Álvarez. No obstant això, igual que fa nou dies, la dona de Pedro Sánchez ha optat per no anar-hi i per delegar la seva representació en el seu advocat, Antonio Camacho. Els altres dos investigats, Cristina Álvarez i l’empresari Juan Carlos Barrabés, tampoc hi han anat.
Les acusacions demanen que Sánchez també declari com a testimoni pels presumptes delictes d’intrusisme i apropiació indeguda
Durant la vista que s’ha celebrat aquesta tarda, les acusacions populars (encapçalades per Hazte Oír i integrades també per Iustitia Europa, Vox, Manos Limpias i el Movimiento de Regeneración Política de España) han demanat una altra declaració com a testimoni de Pedro Sánchez. En aquest cas, pel que fa als presumptes delictes d’intrusisme i apropiació indeguda. Fonts consultades per ElNacional.cat posen l’accent en el fet que quan el president espanyol va ser citat com a testimoni (acollint-se al seu dret a no declarar) el juliol de l’any passat ho va fer quan a la causa només s’investigaven els delictes de tràfic d’influències i corrupció en els negocis. I va ser tres mesos més tard quan el jutge va imputar dos nous delictes pel programari de la Complutense arran d’una querella d’Hazte Oír. De fet, fa deu dies, les acusacions populars van sol·licitar a Juan Carlos Peinado que tornés a citar Pedro Sánchez a declarar com a testimoni en la peça relativa a la suposada malversació per la contractació de Cristina Álvarez.
📝 Les acusacions demanen que Sánchez declari com a testimoni en la causa de Begoña Gómez per malversació
Ara el jutge ha de prendre una decisió sobre les dues peticions. Si hi accedeix, no seria la primera vegada que Sánchez hauria de testificar. El juliol de 2024, Peinado es va desplaçar a la Moncloa per prendre-li declaració, però ell es va acollir al seu dret a no declarar escudant-se en el precepte que l’eximeix de l’obligació de declarar com a testimoni en una causa que investiga el seu cònjuge. “És la meva esposa. […] Senyoria, m’acullo a la dispensa de l’article 416. […] Desitjo acollir-me al dret que ve reconegut en la llei”, es va limitar a contestar. Posteriorment, el jutge va considerar que es podien treure “conclusions” del seu “silenci”.
La Fiscalia esgrimeix que la “mera presència” de la persona “no pot ser sense més influència”
La Fiscalia posa l’accent en la suposada influència que va exercir Begoña Gómez per aconseguir beneficis personals i professionals: “És el que no hem advertit: influència, que pot ser directa, amb ordres i indicacions expresses, o de manera més indirecta (subtil, velada, sibil·lina, se’ns diu per la jurisprudència). Però que ha d’existir i s’ha de posar de manifest. A través de quin comportament, com, quan, on, sobre qui s’ha exercit el prevaliment”, esgrimeix. “La mera presència de la persona no pot ser sense més influència”, subratlla el fiscal José Manuel San Baldomero, que assenyala que el “desplegament” de les actuacions d’influència o de “pressió moral eficient” de les quals parla la jurisprudència “s’han de concretar a fi que es puguin ponderar i valorar de cara a verificar si tenen entitat o capacitat per provocar l’actuació favorable del funcionari que ha de resoldre”.
Així mateix, el fiscal torna a demanar al jutge que precisi la resolució que es va dictar com a fruit d’aquesta influència: “Entenem a efectes dialèctics que ens referim a la creació de la càtedra, però al llarg de la instrucció s’han abordat tants extrems i s’ha divagat en tantes hipòtesis i línies genèriques, que resulta necessari recordar-ho”, argüeix. I assenyala que el “benefici o avantatge econòmicament avaluable no ha estat determinat”. “Cap dels investigats s’ha beneficiat econòmicament de les activitats de creació del programari informàtic, ni consta que la Complutense hagi patit perjudici patrimonial a conseqüència de les activitats desenvolupades”, reitera.