La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han demanat al Tribunal Constitucional l'amnistia de Carles Puigdemont i han esbroncat el Tribunal Suprem, segons ha avançat El Español i ha confirmat l'ACN. Concretament, els dos organismes acusen el Suprem d'una interpretació "irraonable" i "arbitrària" de la llei en rebutjar amnistiar el delicte de malversació al president a l'exili, i argumenten que la norma busca precisament perdonar els delictes relacionats amb el procés —excloent-ne només els casos d'enriquiment personal. Recordem que fa només dues setmanes que el mateix Constitucional va decidir mantenir l'ordre de detenció de Puigdemont mentre analitza si se li ha d'aplicar l'amnistia, i que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat van oposar-se a la seva aplicació de manera cautelar.
En els seus escrits d'al·legacions en el recurs de Puigdemont al Constitucional contra el Suprem, els dos organismes diuen que no hi ha evidència de benefici patrimonial personal per part del president i consideren que la interpretació de l'alt tribunal contradiu el sentit i la finalitat de la llei. Així, l'advocat de l'Estat apunta que la decisió de la sala penal "constitueix un supòsit d'interpretació no motivada i irraonable de la llei d'amnistia", mentre que el fiscal assenyala que "els raonaments en què el Tribunal Suprem fonamenta la seva interpretació no s'ajusten (...) al dret a una resolució jurídicament fundada, exempta d'error palès, irraonabilitat i arbitrarietat".
L'opinió de l'advocat
L'advocat de l'Estat argumenta que "l'única interpretació raonable" de la llei d'amnistia és que "aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català sigui, precisament, el que la llei vol amnistiar". "Aquest és el sentit que sorgeix de la lletra de la norma, excloent-ne només els casos en què en el curs d'aquest haurien pogut produir-se desviacions cap a supòsits de corrupció personal", assenyala, i indica que en la sentència dictada pel Suprem "no es va fer menció de cap possible benefici personal de caràcter patrimonial dels que van resultar condemnats com a autors d'un delicte de malversació" ni es va apreciar "ànim d'enriquiment personal". També sosté que la interpretació de l'alt tribunal "no és previsible en la mesura que aquesta interpretació del requisit de l'enriquiment personal no és la sostinguda per la norma".
Més contundent és el fiscal, que indica que el criteri del Suprem "no pot de cap manera qualificar-se de raonable, en el sentit de coherent amb la norma que li serveix de fonament i les finalitats que justifiquen la institució". La llei d'amnistia "no pot ser interpretada ni aplicada partint de l'error palès que suposa prescindir del seu fonament i la seva finalitat", que és "pal·liar els efectes del procés i aconseguir una pau ciutadana més gran, mitjançant la reducció de les sancions imposades o a imposar a conseqüència d'aquells esdeveniments".
L'opinió del fiscal
"Reduir a l'àmbit privat l'actuació de, en aquest cas, Puigdemont a l'abric del seu càrrec de president de la Generalitat constitueix una evident negació de la naturalesa de la llei que es diu aplicar", afirma el ministeri públic, i afegeix: "I, sobretot, una negació de la realitat, als efectes del Codi Civil". "Tota la construcció argumental conduent a la no aplicació de la norma s'erigeix sobre una interpretació que nega i rebutja de manera expressa el seu tenor literal", sosté. Segons el fiscal, "cal preguntar-se quin sentit lògic té esperar que els membres d'un govern paguin de la seva butxaca, perquè va constituir un benefici personal per a ells, una actuació que només era factible, tal com es va dur a terme, precisament perquè ocupaven els càrrecs que ocupaven". També opina que "manca de tota lògica obviar, com si no existís, aquesta dimensió pública, política, social, de transcendència constitucional, per sostenir que és possible no aplicar l'amnistia al cas perquè els responsables de la sedició en realitat buscaven un benefici patrimonial 'personal', com el que persegueix qui carrega al pressupost públic les despeses d'un casament, o comparar la seva conducta amb la dels que sí que van contribuir de la seva butxaca al sufragi dels costos del referèndum".
El fiscal defensa que "no cal sostenir raonablement que, per primera vegada des del 1977, el legislador hagi abordat la conflictiva tasca de dictar una llei d'amnistia amb l'objectiu de desactivar la responsabilitat penal dels particulars participants en una col·lecta de fons", i al·ludeix a "l'obligació" de fer una "interpretació favorable al processat", cosa que diu que té a veure amb "el deure judicial, per l'article 25.1 de la Constitució, de no portar les conseqüències penals d'una conducta més enllà dels límits, objectius o temporals, que el legislador ha marcat". D'altra banda, i per anar acabant, el ministeri públic considera que s'ha compromès la previsibilitat en l'aplicació de la norma i parla de com "una sofisticada reconstrucció de la mateixa qualificació penal" ha donat com a resultat la persecució penal de les conductes de disposició il·lícita de fons públics en el context del finançament del referèndum. També retreu a les resolucions del Suprem no haver "justificat, més enllà de confirmar-la com a conseqüència automàtica de la denegació de l'amnistia, la ratificació de les mesures cautelars adoptades prèviament". "Tampoc no es dona resposta a les reiterades invocacions pel demandant del dret proclamat per la Constitució de l'exercici de càrrecs de representació política, que sens dubte resulta afectat pel que resol el Tribunal Suprem", conclou.