La Fiscalia del Tribunal Suprem manté que el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 va ser “un alçament violent” que “va posar en escac la vigència a Catalunya de la Constitució espanyola i la integritat territorial d’Espanya”, tot contradient la sentència de l’alt tribunal espanyol que va condemnar els líders del procés independentista de Catalunya pel delicte de sedició, en considerar que no hi havia violència i que van fer un intent d’engany al govern espanyol per negociar. El posicionament del ministeri públic és exposat pel fiscal Fidel Cadena en el recurs presentat al Suprem perquè rectifiqui a l’alça la segona condemna a la Mesa de Carme Forcadell, en qualificar-la de “grotesca”, segons l’escrit fet públic aquest dilluns i al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

El maig passat, el TSJC va condemnar Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a quatre mesos d'inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 1.200 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) en permetre el debat i aprovació de les lleis per l'1-O del 2017. És la resolució de la repetició del judici a la mesa presidida per Carme Forcadell, obligada pel Tribunal Suprem. En la primera sentència, el TSJC va condemnar els quatre membres de la Mesa a 20 mesos d'inhabilitació a càrrec públic, l'octubre del 2020. En la segona condemna, el tribunal els rebaixa el càstig en aplicar-los l'atenuant de dilacions indegudes d'aquest procediment, iniciat el 2016 amb una querella de la Fiscalia. 

Aplicacions incorrectes

“Resulta grotesc que la pena final d'un episodi que va permetre com a gènesi i embrió l'obertura d'un procés que va posar en escac la vigència a Catalunya de la CE i la integritat territorial d'Espanya, propiciat a través d'un alçament violent contra l'ordre constitucional, acabi amb una pena de 1.200 euros. L'aparença de legalitat permetent la votació de lleis inconstitucionals va configurar la desobediència estudiada, la pena de la qual es difumina”, manifesta en l’escrit el fiscal Cadena.

Pel fiscal, el tribunal, presidit pel magistrat Fernando Lacaba, va aplicar de forma incorrecta l’atenuant de dilacions indegudes en considerar-la molt qualificada, ja que expressa que el procediment era complex. També sosté que el TSJC “confon” la inhabilitació especial a càrrec públic, que recull el Codi Penal, amb la inelegibilitat d’un càrrec quan hi ha una condemna penal, que la Junta Electoral Central (JEC) fa aplicar de forma immediata. I és que el tribunal, tal com van exposar les defenses, sosté que els encausats d’ERC i de Junts han estat afectats per haver hagut de suportar dos judicis i no poder presentar-se a eleccions, ja que en el primer judici van ser condemnats.

Inferior a una multa de trànsit

El fiscal tampoc considera correcte que a la multa se’ls apliqui una quota de 20 euros diaris, quan no s’ha analitzat o exposat la situació econòmica dels condemnats. A més, sosté que imposar-los una multa de 1.200 euros és “escandalós”, quan una sanció per un delicte de trànsit pot arribar a ser superior, fins als 1.800 euros.

 


El fiscal també recorda que en la sentència del Tribunal Suprem, els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, condemnats pel mateix delicte de desobediència, se'ls va imposar una multa de 10 mesos a una quota de 200 euros; és a dir, un total de 60.000 euros. I l’exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet, com que era senador, va ser jutjat i condemnat pel Suprem a una pena de 4 mesos de multa a una quota de 200 euros: 24.000 euros.

Per tot això, el fiscal demana al Suprem que dicti una nova sentència i que deixi sense efecte l’apartat desè en el qual “s’acorda l’abonament pel temps de privació de concórrer a processos electorals”.