El fiscal general de l'estat, Álvaro García Ortiz, ha recorregut contra la decisió del jutge Ángel Hurtado de processar-lo per un delicte de revelació de secrets per la filtració d'un correu d'Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz considera que les conclusions del magistrat no només "són il·lògiques, sinó voluntaristes" i demana a la Sala d'Apel·lació del Tribunal Suprem que li corregeixi i arxivi el cas. En un recurs de 74 pàgines l'advocacia de l'Estat, la qual exerceix la defensa del fiscal general, demana arxivar el cas al·legant que els fets investigats "no són constitutius d'infracció penal" i que tampoc "apareix prou justificada la seva perpetració". El fiscal acusa el jutge del Suprem de processar-lo "sense veritables indicis sustentats en dades objectives" i afirma que diversos periodistes ja coneixen la confessió de l'empresari i que ell, finalment, fa referència a "inexactituds quan no falsedats" d'Alberto González Amador, a qui acusa d'ocultar informació als tribunals i de ser el primer a filtrar informació confidencial del cas a través del cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. El fiscal general afirma que "la versió judicial sustentada incorre en conclusions palesament errònies, il·lògiques o equivocades" en incloure "imputacions que són infundades o voluntaristes".
"Interferència personal"
Álvaro García Ortiz considera que d'ençà que la causa va començar al Suprem, basada en una "inferència temporal" no s'ha produït cap novetat perquè "no hi ha un altre resultat possible per a l'innocent que el de constatar la seva innocència". Entre les "nombroses inferències mancades de manteniment fàctic" que retreu a Hurtado, fa especial referència a les "presumptes indicacions de presidència del govern espanyol i altres indicacions externes", que s'haurien "canalitzat" a través de l'exassessora de la Moncloa, Pilar Sánchez Acera, i per les quals l'instructor diu que hauria actuat García Ortiz. Sobre aquesta qüestió, posa l'accent en el fet que "el document reexpedit a les 8.29 hores del 14 de març de 2024 per Sánchez Acera a Juan Lobato —en aquell moment líder del PSOE a Madrid— presenta notables diferències respecte al correu electrònic en poder del fiscal general".
El fiscal general retreu al jutge que "pretendre apuntalar la responsabilitat penal del fiscal general a partir de l'eventual ús polític o mediàtic d'un document que ja era de domini públic excedeix per complet el judici racional d'indicis". Per altra banda, assenyala que "s'ha obtingut un conjunt de material probatori de descàrrec davant el qual empal·lideix irremissiblement l'escàs apilament incriminatori obtingut". L'Advocacia de l'Estat considera que el processament només se sustenta en "la mateixa inferència temporal", en un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que no considera rellevants les notícies que demostrarien que la premsa era coneixedora de les negociacions entre la parella d'Ayuso i la Fiscalia abans que García Ortiz i en "el qual es pugui interferir" del fet que el fiscal general esborrés els xats de WhatsApp i el seu compte personal de Gmail. Sobre l'eliminació dels missatges, remarca que "no ha fet desaparèixer la informació per capritx", sinó per raons "alienes" a les perquisicions i crítica Hurtado per "aquest retret innecessari". "Si la instrucció no ha aconseguit obtenir les dades del terminal telefònic en produir-se l'esborrament, tampoc el meu representat ha pogut defensar-se", afegeix.
L'origen de la filtració
La defensa del fiscal general de l'Estat insisteix que els fets pels quals García Ortiz ha estat processat no suposen un delicte, ja que la informació que González Amador reivindica com un secret revelat "ja havia estat difosa entre professionals de la informació" abans que arribés a les seves mans. En concret, fa referència al contingut del correu enviat per l'advocat de l'empresari, Carlos Neira, el 2 de febrer del 2024 a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid i a un advocat de l'Estat per oferir un pacte a canvi que reconegués els delictes pels quals se l'investigava. L'escrit especifica que "tal difusió es va produir doblement: d'una banda, a través de l'actuació del mateix querellant, o de persones del seu entorn més pròxim, revelant el seu contingut a El Mundo; i per un altre, consta que almenys tres mitjans de comunicació —eldiario.es, La Sexta i la Cadena SER— ja disposaven del contingut, o fins i tot d'una còpia del correu, abans que el fiscal general el rebés".
Sobre el primer document, assenyala que González Amador va declarar que "va mantenir informat Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, del curs del procediment d'inspecció seguit davant l'AEAT i de les negociacions amb la Fiscalia". Així doncs, la fiscalia veu "acreditat" que, abans que García Ortiz estigués al corrent d'aquestes negociacions, González Amador havia remès a Rodríguez l'email del 12 de març del 2024, "només 10 minuts després" que l'hi reexpedís Neira per informar-lo que Salto mantenia la possibilitat d'acord malgrat la judicialització del cas. A més, assenyala que González Amador va informar Rodríguez "de moltes altres qüestions relatives al procediment, entre elles del fet que havien existit converses prèvies entre el fiscal i el seu advocat, i que aquest últim estava realitzant gestions per aconseguir el pacte de conformitat". Insisteix també que "un cop que el titular del dret a la intimitat decideix fer partícips a tercers dels seus secrets o confidències, especialment quan es tracta de periodistes, aquestes informacions perden el seu caràcter reservat i el seu titular perd, per consegüent, el dret al fet que no es difonguin".
La defensa també al·lega que "no hi ha prova, perquè no la pot haver-hi", que "el fiscal general revelés res del que se li imputa ni donés publicitat a res que no fos la nota que el dia 14 de març del 2024 va publicar la Fiscalia" per desmentir el que considerava una "faula", per la citada publicació d'El Mundo, on es deia que l'oferta de pacte va partir del Ministeri Públic, en comptes del revés.