“El que cal per resoldre la crisi a Catalunya són estadistes i no advocats”. Amb aquest títol comença un article signat per David Gardner, cap de la secció Europa del diari britànic Financial Times que reclama una solució política i no judicial pel cas català.
En el text, l’autor assegura que el conflicte polític entre Espanya i Catalunya ha entrat en una fase amb “desconcertants piruetes polítiques”, que de vegades “sembla un episodi de Tom i Jerry, amb una banda sonora ratllada”. Ironia a banda però, es constata que “la pitjor crisi des del fracàs del cop del 1981 segueix sent tractada com una qüestió jurídica”, en comptes del que “és i ha estat durant molt de temps: un problema polític que amenaça el futur d'Espanya”.
Oposició pacífica
Així mateix, l’FT destaca que “l’administració defenestrada” de Catalunya hagi defensat que “només ha d'haver-hi una oposició pacífica al govern espanyol”, tot recordant que les grans manifestacions separatistes “amb prou feines han trencat un vidre”, malgrat que se’ls hagi comparat a les “grans manifestacions de Nuremberg”, en referència als actes d’exaltació del nazisme.
L’article també defensa que el Govern espanyol està aplicant l’article 155, “amb certa seguretat i restricció relativa”, fet que contraposa a l’acció policial de l’1 d’octubre, “que va causar centenars de ferits”.
Malgrat tot, els intents “d'aconseguir que les dues parts parlin” han fallat després que l’intent de convocar eleccions per part del president Puigdemont no obtingués la garantia de retirada de l’article 155 per part d’un govern espanyol “que es va negar fins i tot a fer una trucada telefònica i va rebutjar els intents de mediació d'Iñigo Urkullu”, fet que va desembocar en la declaració d’independència.
Per tot plegat, l’article conclou que es pot considerar que la independència, en no haver-se “publicat oficialment, tècnicament no hi ha hagut una declaració d'independència”, però que en tot cas, aquest fet “no té sentit en un concurs estèril entre la legitimitat d'un home i la legalitat d'un altre home”, per assegurar que “són estadistes, no advocats, els que ho han de resoldre”.