“La interlocutòria posa les coses al seu lloc: no hi havia res i, amb tota contundència, ho diu el Tribunal Suprem”. Félix Bolaños celebra que el Suprem hagi rebutjat la petició del jutge Juan Carlos Peinado i hagi descartat investigar-lo per fals testimoni i malversació en el marc de la causa sobre Begoña Gómez. “Confio plenament en la Justícia, en l’estat de dret i en el sistema de garanties i recursos que tenim. Mai res va donar lloc a tant”, ha verbalitzat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts en una breu declaració sense preguntes dels periodistes. I ha fet un vaticini sobre el futur de la instrucció sobre la dona de Pedro Sánchez: “Davant de l’absència de qualsevol indici mínimament fundat i gràcies al sistema de garanties i recursos del nostre país, aquesta causa s’anirà apagant a poc a poc”. “Vull aprofitar per a donar les gràcies als quals van explicar la veritat i van explicar que no hi havia res. I no puc dir el mateix dels que, sabent que no hi havia res, van intentar tacar el meu nom i fer-me mal a mi i a la meva família”, ha postil·lat.
📝 El Suprem rebutja la petició de Peinado i descarta investigar Félix Bolaños pel cas Begoña Gómez
El jutge que està investigant Begoña Gómez des de fa més d’un any va demanar fa vint dies al Suprem que obrís una causa contra Félix Bolaños per presumptes delictes de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de Cristina Álvarez, l’assessora de la dona de Pedro Sánchez a la Moncloa, que també està investigada. Tanmateix, la Sala Penal ha decidit arxivar l’exposició raonada al·legant que no aprecia una imputació de delicte “prou individualitzada” contra el ministre ni un “mínim suport indiciari que permeti acordar la incoació de causa penal”. “Davant de l’absoluta absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotats de mínima versemblança procedeix l’arxivament de la present causa”, ha conclòs.
Fa tres setmanes, després de la decisió de Juan Carlos Peinado, la resposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va ser qüestionar l’exposició raonada del jutge. Félix Bolaños va sostenir que la seva argumentació “no se sosté” i va mostrar la seva confiança que un tribunal “professional i imparcial” adoptaria una decisió “justa i cenyint-se als fets”. En una roda de premsa des del Congrés, es va referir a Peinado com a “senyor” i en cap moment com a “jutge” o “magistrat” i va reconèixer que estava “preocupat per la imatge que dona” la justícia espanyola.
La “dada objectiva” del fals testimoni “no ha estat determinada” i “no existeixen indicis probatoris” de la malversació
En la interlocutòria d’ahir, el Tribunal Suprem esgrimeix que el jutge Peinado va acusar Bolaños de fals testimoni “sense que s’hagi dictat sentència o resolució judicial ferma que hagi declarat una veritat judicial o forense amb la qual comparar les manifestacions” de Félix Bolaños i de Raúl Díaz Silva, un altre testimoni que va declarar a la causa i que, segons el magistrat, va contradir les paraules del ministre. “El delicte de fals testimoni és un delicte que requereix que la falsedat del declarat sigui una dada objectiva, que es constata contrastant allò que es declari amb la falsedat. I aquesta dada objectiva, de moment, no ha estat determinada”, argumenta el Suprem.
Sobre la malversació, la interlocutòria considera que “no existeixen indicis probatoris, més enllà de meres hipòtesis, sense prou substrat fàctic” per investigar Bolaños. “L’atribució del coneixement de les tasques que, presumptament, realitzava la persona contractada fora de l’àmbit de les seves funcions es basa exclusivament en l’assumpció i acompliment del càrrec que ocupava, així com en una pretesa notorietat pública a l’exercici d’aquestes tasques”, al·lega. I justifica que, perquè existeixi el delicte de malversació, no n’hi ha prou amb el “simple fet d’ocupar un determinat càrrec públic”, sinó que cal que s’acrediti el “necessari coneixement que els cabals públics s’estiguessin destinant a una finalitat per al qual no estaven previstos”. “La mera ostentació d’un càrrec públic i el desenvolupament de les seves funcions no pot suposar una atribució automàtica i objectiva d’una conducta d’apropiació del patrimoni públic”, rebla.