Divisió entre els gerros xinesos del PSOE sobre els indults als condemnats pel procés. Si d'una banda l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero ha donat suport a l'actual cap de govern, Pedro Sánchez, assegurant que l'informe negatiu del Tribunal Suprem és més aviat una "valoració política" i que la decisió de concedir el perdó és una qüestió de l'Estat, per la qual cosa no és de l'àmbit de la justícia, l'altre expresident socialista, Felipe González, s'ha manifestat absolutament en contra dels indults, malgrat que ell mateix va aprovar el 1988 un indult al general Armada, un dels principals artífexs del cop d'estat perpetrat per l'exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil el 23 de febrer del 1981. És a dir, nega l'indult als que van posar urnes però el va concedir als qui van treure tancs al carrer.

"En aquestes condicions, jo no faria l'indult", va afirmar González en una entrevista a El Hormiguero d'Antena 3 recollida per Europa Press, en la qual ha assenyalat que la democràcia espanyola és "madura" encara que "estiguem entossudits a espatllar-la per la crispació i l'enfrontament". "La Constitució Espanyola no declara enemics, encara que hi hagi gent que estigui en contra de la Constitució, d'un o un altre signe. Això ens diferencia", ha afirmat.

Per això, l'expresident González ha afirmat que la Carta Magna "és no militant". "Que no sigui militant significa que admet posicions fins i tot ideològicament contra la Constitució. El que no admet és que ningú unilateralment no trenqui les regles del joc". Per això ha insistit que hi ha un "procediment previst" per canviar-la. "La vol trencar per força? No hi té dret", ha conclòs.

En aquest context, el que va ser líder del PSOE ha revelat que va parlar "llargament" amb l'expresident Mariano Rajoy durant la tardor de 2017. "I li vaig dir que l'última oportunitat per tallar aquesta deriva era el 6 i 7 de setembre, no l'1 d'octubre amb la DUI", ha emfatitzat.

"La deslleialtat es paga"

Segons el seu parer, quan el Parlament català va aprovar "les lleis de desconnexió no van tenir gens de respecte". "Era l'última oportunitat per dir: 'Escolti, la deslleialtat en les regles del joc es paga'. S'havia d'haver posat per davant la política", ha apuntat González, que ha indicat que la justícia "pot ser l'última raó, però no la primera". "La judicialització de la política és un desastre", ha apuntat.

Així, ha demanat de no "satanitzar" ni l'article 155 ni l'estat d'alarma, "que és molt flexible" i és l'"única possibilitat" per limitar els drets fonamentals dels ciutadans recollits a la Constitució.

Finalment, ha demanat de governar els catalans "des de la Generalitat" per "superar la fractura en la societat catalana. Això, ha dit, exigeix "una aproximació i reconciliació", i es farà "des del respecte a la legalitat". "El fonamental és la lleialtat institucional, sempre recíproca. Quan algú és deslleial no vull que vagi a la presó. No vull que ocupi la responsabilitat que li permet ser deslleial, que no és el mateix," ha conclòs.

 

Imatge principal: Felipe González en una fotografia del 2018 / Efe