La presidenta de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Lliure de Brussel·les, Anne Weyembergh, afirma que hi ha base perquè el jutge que aquest divendres escoltarà el president Carles Puigdemont i els consellers cessats pel govern espanyol denegui la seva extradició. Weyembergh assegura a l'ACN que les autoritats belgues poden dictaminar que hi ha "riscos seriosos de vulneració de drets humans" en cas de lliurament i afirma que "això podria ajudar els que són a presó" a Madrid. El mecanisme de l'euroordre no és "automàtic", recorda, afirmant que "el jutge belga pot decidir denegar la seva execució". Com a motius pel jutge per acceptar l'extradició, Weyembergh parla del "principi de confiança mútua entre estats", però adverteix que en qualsevol cas, "la decisió és jurídica, no política".
Anne Weyembergh també exposa que les autoritats belgues hauran de comprovar si el doble requeriment de criminalitat s'acompleix en la petició d'extradició de Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. "I un té un problema, aquí, perquè tot i que el codi penal belga recull els delictes de sedició o rebel·lió, les definicions no són les mateixes que a Espanya", assenyala.
En aquest sentit, l'especialista en cooperació judicial i policial europea explica que l'euroordre és un mecanisme que intenta simplificar entre els estats membres de la UE el procés normal d'extradició. Mentre que en un procés convencional hi ha un requeriment de doble criminalitat -els fets delictius pels qual es requereix una persona han d'estar previstos tant en la llei de l'estat que reclama l'extradició com en la de l'estat on es troba- amb l'ordre de detenció europea aquest requeriment s'ha suprimit en 32 casos de delicte.
"El problema aquí és que els delictes pels quals s'acusa Puigdemont no són en aquesta llista i penso especialment en sedició i rebel·lió", afirma la presidenta de l'IEE. És a dir, que el requeriment de doble criminalitat s'aplica i per tant els delictes han d'estar contemplats en la legislació belga, que preveu definicions i penes diferents. "Així dependrà del jutge valorar, en primer lloc avaluar si hi ha un risc real i seriós pels drets fonamentals i també si el doble requeriment es compleix o no", diu. De fet, recorda, l'advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, ja va dir que faria ús d'aquests elements en contra de la petició d'extradició.
Preguntada per si una negativa per part de la justícia belga pot ajudar als consellers empresonats a Madrid, l'entrevistada diu que "directament no" però assegura que "per descomptat" el fet que Puigdemont vingués a Brussel·les ha posat "més focus sobre el cas i d'aquesta manera ha ajudat els altres". "Si les autoritats diuen que hi ha un risc de vulneració de drets humans en cas d'extradició, això podria ajudar els que són a presó", afirma, en aquest sentit.
Possibilitats que s'accepti l'extradició
Preguntada per quines possibilitats creu que hi ha sobre l'execució de l'extradició, Weyembergh ofereix dues perspectives diferents. "Si penses en el principi de confiança mútua entre estats les possibilitats que s'accepti l'extradició són elevades", diu. Amb tot, matisa que d'acord amb les raons per denegar l'extradició, "i especialment en el requeriment de doble criminalitat", hi ha possibilitats que la decisió sigui negativa.
"Insisteixo, però, que la decisió dependrà de les autoritats judicials i no polítiques", comenta durant l'entrevista. Destaca que és "molt important" recordar-ho perquè una de les millores "més grans" introduïdes amb l'ordre de detenció europea ha estat "la despolitització del procediment". "Per tant no hi ha cap marge per una decisió política aquí, és únicament judicial", conclou.
Procediment judicial i terminis
El president Carles Puigdemont i els consellers cessats pel govern espanyol que es troben a Bèlgica tenen una cita amb la justícia aquest divendres al migdia, quan se celebrarà la vista amb el jutge que ha de decidir sobre l'ordre de detenció europea emesa per les autoritats espanyoles. Fonts de la fiscalia han explicat que la decisió del jutge no es farà pública, necessàriament, aquell mateix dia, ja que pot deliberar durant diverses jornades.
La decisió que prengui el jutge del Consell del Tribunal de Primera Instància de Brussel·les, però, no serà definitiva. Hi ha la possibilitat tant per la Fiscalia com per a la defensa de recórrer la decisió davant del Tribunal d'Apel·lacions, que disposarà de 15 dies més per prendre una nova decisió. Encara llavors es podran presentar recursos davant el Tribunal de Cassació. "La decisió final està prevista en dos mesos des de l'arrest però amb la possibilitat d'estendre-ho un mes més. Per tant, estem parlant d'un màxim de tres mesos en total", diu l'experta en dret.