Els membres de JxSí a la Mesa del Parlament condemnats per desobediència al·leguen davant el Suprem que els han vulnerat drets reconeguts per la Constitució i l'Estatut i demanen que els seus recursos no siguin resolts ni pel jutge Pablo Llarena ni pels magistrats que van jutjar el "cas Procés".
Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, diputats de JxSí a la Mesa durant l'etapa de Carme Forcadell, han presentat recursos de cassació davant del Tribunal Suprem, als quals ha tingut accés Efe, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els va condemnar a 20 mesos d'inhabilitació per permetre la tramitació de les lleis de desconnexió del procés.
Demanen apartar Llarena i Marchena per garantir la imparcialitat
En els seus escrits, els membres de la mesa demanen al Suprem que, per garantir la "imparcialitat", s'abstinguin de resoldre els seus recursos tant el jutge Pablo Llarena, que va instruir la causa del procés, com els membres de la Sala Penal, presidida per Manuel Marchena, que va jutjar i va condemnar els líders independentistes.
Pablo Llarena, un dels jutges que els exmembres de la Mesa demanen que sigui apartat dels seus recursos. / Efe
De fet, la causa contra els diputats de JxSí a la Mesa del Parlament - oberta arran de diverses querelles de la Fiscalia - va estar inicialment en mans del Tribunal Suprem, però finalment l'alt tribunal va decidir separar-la de la causa del procés que va asseure a la bancada dels acusats a Carme Forcadell i a la resta de líders independentistes i remetre-la al TSJC.
Anul·lar la condemna
Els condemnats demanen al Suprem que anul·li la seva condemna però que, en cas que la mantingui, limiti l'abast de la pena d'inhabilitació imposada, de manera que no tinguin vetat l'accés a càrrecs públics -com sol·licita Simó- ni a altres càrrecs electes que no siguin els estrictament vinculats a les funcions de la Mesa.
Els recursos argumenten davant del Suprem que la condemna per desobediència per la tramitació de les lleis del procés vulnera diversos drets reconeguts per la Constitució, entre ells els de participació política, llibertat ideològica i d'expressió, així com articles de l'Estatut i de la carta Europea de Drets Humans. Com ja van exposar en el judici, els advocats dels condemnats, Judit Gené i Raimon Tomàs, apel·len al principi d'inviolabilitat parlamentària que creuen assistia els membres de la Mesa i raonen que la sentència atempta contra el "principi d'autonomia" de la cambra catalana.
Els exmembres de la Mesa demanen al Suprem que anul·li la seva condemna o que en limiti l'abast. / Efe
Per a les defenses, els requeriments del Tribunal Constitucional als membres de la Mesa "suposaven una limitació de la capacitat de debat del Parlament de Catalunya per part de l'òrgan jurisdiccional i alteraven les facultats de la Mesa en la seva concepció finalista de protegir els drets dels parlamentaris, cosa que vulnera, fins i tot elimina, l'autonomia parlamentària de la cambra legislativa". Aquesta afectació de drets fonamentals, abunden les defenses, no només afecta els membres de la Mesa sinó també "un nombre molt significatiu de ciutadans" a qui els diputats representen.
Denuncien la judicialització i criminalització de l'activitat parlamentària
En aquest sentit, sostenen els recursos que els diputats es van limitar a "garantir, com sempre havia fet la Mesa, el desenvolupament de l'exercici de drets fonamentals bàsics per part dels ciutadans en condicions de llibertat, igualtat i seguretat". "Resulta per tant essencial per al desenvolupament de les funcions parlamentàries que la voluntat del Parlament es produeixi mitjançant el debat i la discussió pública lliures d'obstacles i pressions externes", afegeixen els advocats, que creuen que les resolucions del Constitucional suposaven "una alteració de les funcions de la Mesa" en limitar "preventivament" la capacitat de debat de la cambra.
En aquest sentit, les defenses afirmen que "la judicialització i criminalització de l'activitat parlamentària ja està tenint efectes indesitjables sobre el funcionament de cambres parlamentàries". També planteja la defensa de Simó que l'Advocacia de l'Estat no tenia legitimació per exercir l'acusació en la causa -ja que, a diferència del "cas Procés", en aquesta no es dirimia un delicte de malversació de cabals de què puguin resultar perjudicades les arques públiques-, el que també va vulnerar el seu dret de defensa i a un procediment amb totes les garanties.