L'exlletrat del Tribunal Constitucional (TC) i titular de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urias, ha deixat en evidència al mateix TC per no acceptar el tràmit del recurs de Podemos contra l'aplicació de l'article 155 mentre aquest continuï vigent. "Ve a dir: 'Vostès dictin lleis excepcionals, que mentre duri l'estat d'excepció, aquest tribunal no dirà res...' No sigui que serveixi per a alguna cosa", ha indicat en un fil de Twitter.

El TC "podia haver omès aquest punt tranquil·lament", explica Urías a El Nacional. "És veritat que, a la pràctica, hauria estat difícil resoldre el recurs abans que acabi el 155, que cessarà quan es constitueixi el nou Govern, cosa d'un mes," diu el jurista.

"En optar per aquesta solució pràctica, però, el TC afecta a un concepte jurídic: vénen a dir que, en una situació excepcional, ningú no pot impugnar res davant del  Constitucional i, si ho fa, no pot resoldre-ho fins que no cessi l'excepcionalitat. O sigui, que neguen la seva pròpia competència, que és controlar l'actuació del govern, també en situacions d'excepcionalitat".

Carregar-se el control

Urias afegeix que el TC es carrega "el control de constitucionalitat". Segons la seva opinió, amb aquesta lògica, si s'aplica l'article 155 de la Constitució de manera indefinida, el TC mai no podrà entrar a examinar si aquesta aplicació és constitucional. "El Tribunal Constitucional es nega a complir la seva funció constitucional", apunta.

"Entenc que el Tribunal vulgui donar audiència a la Generalitat, em sembla normal. Però no és obligatori". D'una banda, la Generalitat "pot presentar al·legacions encara que estigui intervinguda, ja que d'això s'encarreguen els seus serveis jurídics, com ja ha passat en el cas de les obres d'art de Sixena. No és un acte polític".

D'altra banda, la mateixa llei orgànica del TC no obliga que hi hagi al·legacions del Govern de la Generalitat, doncs es recorre "un acte del Senat, i qui ha interposat el recurs és el grup parlamentari de Podemos. A priori no és evident que cal demanar al·legacions a la Generalitat", afegeix.

No és astúcia política

Urías no creu que el tribunal hagi agregat aquesta condició per astúcia política. "No, no. Més aviat em sembla que dubtaven entre donar tràmit d'al·legacions a la Generalitat, que comporta el risc de mostrar que no han tingut llibertat per fer-les, o paralitzar la revisió del recurs fins que no s'hagi extingit el 155. Crec que han pensat que aquesta última solució oferia més garanties".

L'exlletrat contrasta l'actitud del TC amb la rapidesa d'actuació que practica quan es tracta de normes catalanes, especialment amb les noves atribucions que se li han donat. "Quan es tracta d'una cosa tan aliena a la seva funció com posar multes intimidatòries contra institucions catalanes o enviar assumptes al fiscal, no s'hi nega. Tot molt net", lamenta.

Aquest és el fil:

El Constitucional ajorna la deliberació del recurs contra el 155 amb el següent argument, segons consta en la interlocutòria: "A fi d'evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l'Estat i de la Comunitat Autònoma de Catalunya, se suspèn el termini perquè el Govern de Catalunya pugui personar-se i formular al·legacions, en tant el Consell de Ministres, de conformitat amb l'art. 5 del Reial Decret 944/201 7, de 27 d'octubre, exerceixi les funcions i competències que corresponen al Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya".