El Financial Times ha revelat les pressions de José Manuel Albares als països bàltics pel català, en un context que es manté el fre a la seva oficialitat (i la del basc i el gallec) a la Unió Europea i el govern espanyol treballa in extremis a les portes d’una reunió crucial aquest dimarts. En el seu butlletí de notícies europees, el mitjà de comunicació britànic ha informat aquest dilluns que "Espanya està amenaçant els seus aliats comunitaris en una aposta per forçar-los a donar suport al reconeixement de les seves llengües minoritàries".
En què consisteixen aquestes pressions? Segons el Financial Times, el ministre d'Afers Exteriors hauria arribat a "qüestionar el desplegament de les seves tropes en els estats de l'est". "Diplomàtics espanyols també han amenaçat que una manca de suport podria fer que Madrid repensés els seus compromisos en defensa a alguns països de la UE, com les seves tropes en el Bàltic", explica. Així, el mitjà afegeix que l'estat espanyol té uns 600 soldats a Letònia com a part dels desplegaments de defensa de l'OTAN, a més d'avions de combat que participen en patrulles al Bàltic i que s'estacionen a Romania.
Els bàltics, emprenyats
Un portaveu de la representació permanent de Letònia a Brussel·les ha rebutjat fer comentaris sobre les "amenaces", que coincideixen amb la preocupació de l'OTAN sobre una possible agressió russa contra països de l'Europa de l'Est. "És assetjament. I escandalós en un moment com aquest", s'ha limitat a dir un diplomàtic. D'altra banda, una persona pròxima al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha comentat que "el compromís espanyol a la seguretat de l'Europa de l'Est i a la presència de tropes espanyoles als països de l'Europa de l'Est és ferm i incondicional". "No està ni ha estat mai en qüestió", ha sentenciat, abans d'afegir que "el govern espanyol està treballant amb tots els estats membre perquè la redacció final del document (sobre l'oficialitat del català) resolgui qualsevol dubte que puguin tenir".
El Financial Times també ha resumit el que ha passat fins ara: que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, necessita el vot dels independentistes —"liderats per Junts per Catalunya"— al Congrés dels Diputats, mentre que els partits catalans, els gallecs i els bascos demanen que la seva llengua sigui oficialment reconeguda. Després del fracàs del 2023, els ministres de la UE tenen previst votar sobre la qüestió aquest dimarts. "Alguns (estats membres) tenen por que el reconeixement esdevingui un precedent per a altres llengües minoritàries, i s'oposen als costos addicionals de traducció. Per aconseguir suport, Madrid ha fet servir pastanagues i bastons, cosa que ha desagradat profundament alguns dels aliats de la UE", conclou.
Imatge principal: el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, amb el ministre de Relacions Exteriors de Letònia, Edgars Rinkevics, l'abril del 2022 / Europa Press