El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha acusat avui el Govern central d'actuar "amb deslleialtat", perquè "envia els refugiats a Catalunya sense avisar ni a la Generalitat ni als ajuntaments" i ha considerat que "és estúpid no informar-los" perquè "no són maneres de treballar" i "som nosaltres els que posem els recursos".

Així ho ha dit a RAC1, on s'ha lamentat que "hi ha una ciutat amb la qual es va arribar a un acord d'acollir 80 persones refugiades i l'alcalde no en sabia res. Nosaltres tampoc. L'Estat va autoritzar directament a les entitats per portar els refugiats. No són maneres de treballar".

"El Govern central sap perfectament que la Generalitat disposa de 1.200 places -ha afegit-. No ho posem en el seu sistema informàtic perquè volem que ens informin lleialment quan enviïn algú. En el sistema només consten 301 places".

45 municipis volen acollir

El secretari de Migracions ha avançat que "ara mateix hi ha 23 municipis que ja poden acollir. En poques setmanes seran 27. En total tenim 45 municipis que volen acollir". Amorós ha puntualitzat que "depenent de l'evolució del mercat de treball podem acollir més o menys gent. La proposta que hem fet és de 1.800 persones el 2016 i 4.200 el 2017".

"Catalunya té capacitat per rebre 4.500 persones el 2017. A nivell demogràfic no es notaria, però a nivell d'acollida sí seria un esforç", ha reconegut.

Sobre les acollides, Amorós ha assegurat que "aquesta nit tindríem lloc per a 1.200 persones per dormir. I només en tenim, en nombres rodons, 500. És veritat que no totes les 1.200 places són aptes per a persones que acabin d'arribar, però Catalunya podria tenir ara mateix 700 persones més".

Repartir per territori

Amorós ha explicat que la política de la Generalitat és "anar repartint els refugiats pel territori, perquè si en un municipi arriben 2 o 3 famílies es pot aconseguir la seva integració d'una manera molt més viscuda i acceptable". "Als refugiats se'ls buscarà feina perquè l'objectiu és la plena autonomia. Els menors, per descomptat, aniran a l'escola del sistema públic. Escoles públiques o concertades", ha aclarit Amorós.

Segons el secretari de Migracions, "els refugiats tindran els mateixos deures que nosaltres i alguns drets menys: no tindran dret a les pensions no contributives si no porten 5 anys de residència al país, a més, després dels 18 mesos aquí les ajudes socials a les quals poden accedir són molt petites".

"Els refugiats passen tres controls de seguretat i aquesta és una de les causes de la lentitud que al·lega el Govern espanyol -ha afegit-. Grècia fa un primer control de seguretat, Espanya el segon i els organismes internacionals fan el tercer control". 

Rajoy "mira cap a una altra banda"

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també s'ha pronunciat en aquest sentit i ha lamentat que el govern hagi tornat a denegar la possibilitat que les ciutats puguin acollir persones sol·licitants d'asil. Ho ha fet, segons comunica l'Ajuntament, en una responsta remesa avui i signada pel secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro Mur.

Colau ha denunciat que Mariano Rajoy “mira cap a l’altra banda” davant la crisi humanitària dels refugiats, i que en lloc d’escoltar “el clam multitudinari de la ciutadania, torna a dir-nos que aquesta no és la nostra competència”. L’alcaldessa ha recordat que aquesta és la segona negativa que rep Barcelona del govern de l’Estat. La primera vegada va ser a l’abril del 2016, quan la ciutat va proposar reallotjar 100 persones refugiades que es trobaven a Atenes.