L'economista Santiago Niño-Becerra ha assegurat que cada espanyol deu 28.799 euros pel fet de ser-ho, a conseqüència de l'elevat deute públic de l'Estat. Això és independent del deute privat que pugui tenir cada espanyol.
"El deute públic d'Espanya ja arriba a l'1,366 bilions d'euros. És a dir, vostè, el seu fill, la seva neta, la seva àvia, el veí de sobre, l'amiga de l'ànima... cadascun d'ells, 28.799 euros (al marge del que cadascun de vostès degui)", ha indicat.
Niño-Becerra ha adjuntat una informació del diari El Economista, que assenyala que el deute de les administracions públiques espanyoles s'ha disparat en 18.000 milions d'euros al mes de març fins a arribar al 122% del PIB. Aquest fort desequilibri suma 165.000 milions des que va començar la crisi del coronavirus, cosa que ha portat al deute públic a assolir nivells que no es veien des del 1902, fins a un deute total d'1,366 bilions d'euros. Cal remuntar-se a més d'un segle enrere per trobar uns nivells de deute similars.
Segons destaca el Banc d'Espanya, amb les dades d'avenç disponibles, el saldo del deute de les Administracions Públiques espanyoles (AAPP) segons el Protocol de Dèficit Excessiu (PDE) va arribar als 1,37 bilions d'euros al febrer del 2021, amb una taxa de creixement del 13,8% en termes interanuals.
Cal recordar que el dèficit públic del 2020 va ser de 123.072.000 euros, equivalent a un 11% del PIB. En relació amb el 2019, va representar un augment de 87.435.000 euros i 8,1 punts percentuals del PIB, segons expliquen des del departament d'investigació de CaixaBank.
D'aquest 11,0% de dèficit, un 0,9% corresponia al patrimoni negatiu de la Sareb, el denominat banc dolent, a tancament del 2020 després de la seva reclassificació per part d'Eurostat com a entitat pública. Sense incloure la Sareb, el dèficit públic hauria augmentat fins al 10,1% del PIB. La dada de dèficit, encara que molt elevat, es va situar llavors per sota de la previsió del govern espanyol (que estimava que arribaria a l'11,3% del PIB sense comptar la Sareb).
Segons destaquen els economistes de CaixaBank Research, el gran augment del dèficit el 2020, fruit de la pandèmia, es va produir per una caiguda dels ingressos públics del 5,0% interanual (la previsió de govern espanyol era del 5,5%) i un augment de la despesa pública, incloent-hi interessos però no els ajuts a la Sareb, del 10,1% (la previsió de govern espanyol era de l'11,8%). Sense comptar els interessos, la despesa pública va augmentar un 11,4%.