Espanya va exportar a l'Azerbaidjan material de defensa per un total de 19,4 milions d'euros el 2019. Ho va fer ignorant la recomanació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) perquè els seus membres imposin un embargament voluntari a la venda d'armes als països en conflicte a la zona de Nagorno-Karabakh, una recomanació vigent des de 1992.
El conflicte armat entre Armènia i l'Azerbaidjan a la zona de Nagorno-Karabja es remunta a l'última dècada del segle XX i el 1992 l'OSCE va sol·licitar als seus estats participants que imposessin un embargament a l'exportació d'armes als països implicats; una sol·licitud que no ha estat derogada 28 anys després.
El Govern espanyol justifica aquesta operació en una resposta parlamentària, dient que es tracta d'un embargament d'armes multilateral "voluntari" i que diversos estats participants de l'OSCE han subministrat armes a Armènia i l'Azerbaidjan des de 1992.
Es comercialitzen armes reiteradament
En concret, Espanya va vendre a l'Azerbaidjan l'any passat uns radars mòbils per a la seva Força Aèria. Es tracta dels primers lots dels cinc en total a l'exportació del qual el Govern espanyol va donar el vistiplau, per un import total de 63,6 milions d'euros.
A més dels radars mòbils per al seu Exèrcit de l'Aire, Espanya va autoritzar també aquest any la venda d'una aeronau de transport per valor de 40 milions d'euros. Tanmateix, aquesta exportació finalment no es durà a terme perquè les autoritats de l'Azerbaidjan han triat l'oferta d'un altre venedor.
Armènia i l'Azerbaidjan han anunciat aquesta setmana un acord d'alto el foc per posar fi a les hostilitats que van començar el 27 de setembre i en les quals, segons explica el Govern en una altra resposta, "ambdues parts s'han acusat mútuament d'haver llançat la primera ofensiva".
"Aquests enfrontaments es produeixen en el context d'un prolongat conflicte no resolt, en el qual les parts denuncien violacions pràcticament diàries de l'armistici previst en el protocol de Biskek, de maig de 1994", assenyala el Govern espanyol. L'Executiu afegeix que sempre ha donat suport a les crides a la resolució pacífica del conflicte.
Armenis de #Karvachar s'emporten les tombes dels seus familiars a Armènia perquè les seves terres estaran controlades per #Azerbaijan https://t.co/oKElAoUEQ3
— Associació Armènia a Catalunya Ararat �������� (@Ararat_As) November 14, 2020
El Govern suspendria les exportacions "en cas de risc"
Diversos grups parlamentaris han traslladat al Congrés dels Diputats la seva preocupació pel conflicte. JuntsxCat demana en una altra proposició no de llei que el Govern cessi la venda d'armes o qualsevol equip militar a l'Azerbaidjan i suspengui "amb caràcter d'urgència" les transaccions que estiguin en marxa. Vox, també ha presentat una proposició no de llei perquè Espanya promogui una sol·licitud pública "del cessament de les accions de Turquia en suport militar a l'Azerbaidjan".
En una de les respostes parlamentàries, l'Executiu assegura que totes les transaccions es realitzen amb el vistiplau de la Junta Interministerial per al Comerç i Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), que podria suspendre o revocar una autorització prèviament concedida "si tingués coneixement o existís risc d'ús indegut" dels materials exportats.
Xiana Méndez, secretària d'Estat de Comerç defensant la venda d'armes en Aràbia Saudita /Europa Press
JuntsxCat demana que es respecti la voluntat de la població
Junts per Catalunya demana que Espanya promogui a escala internacional una solució al conflicte que passi per "el respecte absolut a la voluntat majoritària expressada lliurement per la població autòctona de Nagorno-Karabakh". I que es condemni el suport militar de Turquia a l'Azerbaidjan, a més de la imposició de sancions contra Turquia per part de la Unió Europea "pel seu comportament agressiu i expansionista en la Mediterrània oriental i al Caucas".
Fotografia principal: Tributs a la llum de les espelmes als soldats màrtirs d'Artsakh a la Plaça de la Llibertat d'Erevan /Efe