Ni el protocol va ser capaç de mitjançar entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, quan Rajoy no va donar la mà a Sánchez a la reunió de principis d'any. Aquell 12 de febrer ja no estaven en campanya, quan el secretari general del PSOE va dir al seu rival "indecent". El cap de govern li havia respost que la seva actitud era "ruin" [roïna]. Estaven en període de negociacions i fins a l'últim minut no es va saber en quin espai es trobarien. En la sala neutral que van triar al Congrés dels Diputats, el petit gest de Rajoy –captat per la fugacitat de les càmeres– va constatar que la trobada seria un formalisme i no hi hauria gran coalició. Ara la situació és diferent.

L'actitud de Rajoy ha canviat. El president en funcions vol arribar a la ronda de contactes de Felip VI el dia 19 de juliol amb els avals necessaris per a la investidura. El Partit Popular aposta per un govern "sòlid i estable" de gran coalició amb el PSOE i un pacte amb Ciutadans. El temps l'apressa i els rivals li tornen a girar l'esquena, però el líder se sent amb legitimitat per intentar-ho. Els crits del lema de Podemos "sí se puede" a la porta de Gènova la nit del 26-J van reforçar el seu orgull. El gallec havia estat qüestionat per tota l'oposició, però ell va ser el gran vencedor de la nit amb 14 escons més que el 20 de desembre i 52 diputats per davant del segon, el Partit Socialista, amb 85.

Reforma constitucional i de la Llei electoral

Gènova ha hagut de virar a marxes forçades l'estratègia del "rodet" parlamentari. En temps de la majoria absoluta els populars no pactaven ni proposicions no de llei, que tenen un caràcter simbòlic. Aquesta vegada estan disposats a la reforma de la Constitució, la revisió del finançament de les comunitats, la reforma laboral i la llei electoral. I també, a oferir vicepresidències als socialistes i pactar els Pressupostos del 2017.

Reformar la Carta Magna és una petició que el PSOE duu en el seu programa i saben que només seria possible amb el PP: reformar el Senat o afegir-hi drets socials, entre altres qüestions. Junts sumen 222 escons a la cambra baixa i 194 a la cambra alta, de manera que una gran coalició podria permetre-ho: es requereixen 210 diputats al Congrés i 160 al Senat. Quant al finançament autonòmic, en els Consells de Política Fiscal i Autonòmica existeix un clam de queixa entre les autonomies del PSOE sobre la necessitat d'un canvi en el marc legal estatal.

El PP també voldria un pacte amb C's, a qui li interessa la reforma de la llei electoral. Aquest acord apuntalaria la gran coalició i donaria oxigen a Sánchez en allò en què els socialistes no li puguin donar suport. Els d'Albert Rivera tenen un debat soterrat sobre el vet a Rajoy. La formació taronja no parlarà en ferm fins a saber què decidirà el PSOE al comitè federal del proper 9 de juliol. D'ells no dependrà que hi hagi terceres eleccions i de moment han prioritzat la possibilitat d'una taula a tres amb PP i PSOE per no quedar-se fora. 

El silenci regnarà alguns dies mediàticament. Moncloa ha avisat que els contactes seran discrets i les trucades "no es radiaran contínuament" a la premsa. 

Abstenció, no abstenció

Ferraz ja ha rebutjat entrar en un govern de gran coalició. És a dir, que no hi hauria ministres del PSOE. Ara la pilota juga en el terreny de l'abstenció, quantes abstencions, o no abstenció, on la primera podria tenir un preu de reformes per al PP. És a dir, una gran coalició programàtica.

El silenci impera entorn de la figura de Pedro Sánchez, entretallat a causa de les veus d'alguns barons. El líder del partit està des de la nit electoral fora de l'escena política i s'ha dedicat a treballar a porta tancada. La direcció defensarà al comitè federal no deixar passar el seu rival, però altres líders territorials pensen diferent. El president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha suggerit a títol personal que podrien cedir les mínimes abstencions perquè governi Rajoy. 

La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, tampoc vol la gran coalició, malgrat és del parer de "no donar xecs en blanc", sinó treure profit de la situació. Tampoc tindrà tant de pes la seva posició aquest cop, després de veure's perjudicada perquè el PP va guanyar el 26-J a Andalusia. Ara bé, Díaz no s'oposarà que Sánchez consulti les bases del partit qualsevol pacte, per bé que militància acostuma a ser fidel a allò que suggereixi el líder, segons l'experiència.

Inestabilitat política

Rajoy sap que no està demanant un gest fàcil a Sánchez i mentre aquest s'ho pensa, els populars han trucat a Coalición Canaria. El PP vol ser pragmàtic. Primer, per donar oxigen al rival fins que es constitueixin les Corts el 19 de juliol, i segon, per temptejar una segona o tercera opció. Ara bé, qualsevol fórmula que s'allunyi d'un pacte programàtic i reformes amb el suport del PSOE, corre risc d'inestabilitat política i legislativa.

Amb el 'sí' de C's, PNB, Coalición Canaria i l'abstenció de Nueva Canarias, Rajoy seria investit amb 175 'sí' i 174 'no'. No és clar què faran PNB i NC. Els nacionalistes bascos podrien accedir a ajudar, a canvi de generar junt amb PP o PSOE un dic de contenció a Podemos en les eleccions autonòmiques a Euskadi, després de l'estiu. Entre "les abstencions mínimes" que contemplen els socialistes podria ser-hi la del diputat Pedro Quevedo, de Nueva Canarias. Si PNB i NC s'hi oposen definitivament, un pacte bilateral amb C's hauria de necessitar aleshores l'abstenció del PSOE. Davant d'aquesta entesa, el tàndem PP-C's (169 escons) hauria d'arribar a acords puntuals amb algunes forces per poder tirar lleis endavant.

Si no hi ha acord sobre les reformes a implementar i Rajoy passa la investidura amb un govern en minoria (137 diputats), el PP hauria de salvar cada llei que elabori amb molts esforços. C's, Podemos i PSOE podrien moldre amb els seus vots l'obra legislativa dels populars i la inestabilitat s'apoderaria del legislatiu. Exemple és que durant la legislatura fallida el parlament va aprovar paralitzar la LOMCE, com a conseqüència d'una proposició no de llei. Aquesta no va arribar a seguir el seu curs perquè es van dissoldre les Corts. Espanya té una democràcia parlamentària i si el Congrés actua per una banda i el govern per una altra, a la llarga caurà l'Executiu.

És complex que PSOE, C's i Podemos poguessin ara arribar a un acord de govern o investidura amb l'experiència de quatre mesos de negociacions. Si no ho fessin un cop fracassés Rajoy, s'aniria a terceres eleccions. Existeixen motius per no arribar a aquesta segona pantalla, més incerta.

Merkel truca

Mentre les trucades de caire domèstic són discretes, els contactes internacionals es fan evidents. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va trucar aquesta setmana a Rajoy per saber quan hi hauria govern. L'Estat espanyol va ser multat per incomplir les previsions de dèficit de l'any 2016 i el proper Executiu haurà de retallar 8.000 milions d'euros. La Comissió Europea ha mitjançat perquè la sanció sigui ajornada i la senda de compliment del dèficit, allargada. L'Executiu del PP té bona reputació a la UE: si no ha complert el dèficit, no és perquè no hagi aplicat les receptes de Brussel·les. Espanya ja ha repetit una vegada les eleccions i el context demana un govern. El Banc d'Espanya i la patronal consideren que la inestabilitat política frenaria el creixement i la creació d'ocupació.

El protocol podria no ser necessari aquest cop. Rajoy vol obrir el meló constitucional. Sánchez va demanar perdó per l'adjectiu "indecent" en la precampanya electoral. I Merkel podria tornar a trucar. Espanya se situa al caire de la gran coalició, un escenari que no ha conegut mai, però la rica Alemanya i la rescatada Grècia, sí.