I mentre els rivals sospiren, algú està feliç: el somriure ha tornat al bàndol on solia estar. Ni el cas Fernández Díaz, ni el dèficit d'Espanya, ni la corrupció, han aconseguit tombar el Partit Popular (PP). Amb 137 escons, els populars han aconseguit imposar-se en la repetició de les eleccions generals. També han afermat el seu líder, Mariano Rajoy. I és que "el jefe", com diu la vicepresidenta interina, Soraya Sáenz de Santamaría, "té molta resistència", malgrat els qüestionaments de l'oposició. A costa de la desfeta de Ciutadans, ara amb 32 escons, Rajoy ha aconseguit escapçar també qualsevol lideratge per l'esquerra. Un PSOE agredolç ha punxat respecte del 20-D, amb 85 escons, però ha tallat el sorpasso d'Unidos Podemos, amb 71. 

La nit havia començat desdibuixada per als populars. El seu objectiu en campanya havia estat els 130 escons i els primers sondejos a peu d'urna li havien donat una pinça que fregava els 121 per la part alta. Però a mesura que avançava la nit, la ressaca del Brèxit i la polarització de la campanya li podrien haver assegurat la crescuda de 14 escons respecte del 20 de desembre, quan en va obtenir 123. El PP ha aconseguit el seu objectiu de deixar fora del combat per la dreta a Ciutadans: la formació taronja ha patit una caiguda de 8 diputats. Rajoy hauria aconseguit l'escó que buscava en almenys 9 circumscripcions on no va poder entrar el darrer cop, barrat a causa d'alguns vots obtinguts per la formació d'Albert Rivera. 

Lluny del carrer Gènova 13, l'alegria d'uns es convertia en laments per uns altres. A Ferraz, els socialistes havien evitat que el secretari general, Pedro Sánchez, sortís a valorar els resultats fins que no hi hagués res en ferm. El sorpasso semblava a prop i el silenci sepulcral, acompanyat de les cares llargues, començava a sentir-se rebombori a mesura que es feia el recompte de vots. Si a peu d'urna els socialistes perdien 20 diputats respecte del 20-D, quan en va obtenir 90, amb les dades a la mà n'assolia 85. Una victòria, també una segona derrota històrica, entre el regust àcid i el dolç: Sánchez tallava el sorpasso, i aconseguia la sorfresa, la remuntada, però allò que queda ara menys clar és la supervivència del seu líder al capdavant del partit.

Si un somriure s'ha trencat en bocins, sense entendre què passava, ha estat el d'Unidos Podemos. Contra tot pronòstic, contra tota enquesta, no han pogut amagar les cares llargues i la desil·lusió perquè "les forces progressistes hagin retrocedit", com ha dit Iglesias. La coalició d'esquerres havia acaronat minuts abans el sorpasso, amb un avantatge suficient per trucar la mateixa nit Pedro Sánchez i oferir-li en safata un govern en majoria absoluta. Però reunits al Teatre Goya, han reproduït la cita del pintor espanyol: "la fantasia, aïllada de la raó, només produeix monstres impossibles". És la constatació que junt amb IU havien perdut 1'2 milions de vots, quedant-se amb 71 escons, quan han tornat a la realitat. Iglesias ha perdut l'hegemonia del relat en l'esquerra, però no creu que hagi de dimitir. No es penedeix de l'entesa amb IU i ja ha enviat un missatge de mòbil a Sánchez per parlar.

El bipartidisme queda tocat de mort, amb l'afiançament de tres partits. Però si una força s'ha dissolt, perjudicat per la repetició d'eleccions i després de no haver aconseguit la presència mediàtica esperada durant la campanya, és Ciutadans. La formació taronja ha patit una davallada que els deixa lluny d'actuar com a partit frontissa i articular un govern amb PP o PSOE. Rivera havia demanat en campanya diversos cops que Rajoy marxés, a causa dels casos de corrupció al PP i la tensió era evident entre els dos. Tanmateix, C's havia quedat fora d'escena, enmig de la polarització d'Iglesias i Rajoy.  

Lluny de les terceres eleccions?

Amb un Rajoy reforçat i una esquerra debilitada moralment, el taulell polític poc ha canviat. Tanmateix, després del Brèxit, i el dèficit que es manté en els comptes de l'Estat, és díficil la probabilitat d'unes noves eleccions.

Si les "forces del canvi", PSOE, Podemos i C's no aconsegueixen posar-se d'acord per articular qualsevol entesa, l'escenari més factible és que el PP torni a governar. La suma de la formació morada i els socialistes és de 156 escons i aquesta vegada els partits independentistes, ERC (9) i CDC (8) no podrien facilitar-los l'entesa amb l'abstenció dels seus 17 escons. Haurien de votar sí ells, més PNB (5) i EH Bildu (2) i Coalició Canària (1), com també C's (40). El referèndum tornaria a estar en el debat i només la possibilitat d'un govern en minoria de Sánchez podria agermanar C's i Podemos.  

Davant d'aquest escenari, l'altra alternativa és la "hipòtesi Sevilla". Segons va indicar el 'ministrable' en Economia dels socialistes, Jordi Sevilla, el partit estaria a favor que governés la força que aconseguís articular més suports. C's hauria de recuperar el seu argument de no anar a terceres eleccions i acceptar la permanència de Rajoy per facilitar la governabilitat al PP. Amb 169 escons entre ambdós, necessitarien l'opció que contemplen a Gènova: una abstenció del PSOE debilitat, amb un Podemos que se sent punxat. Per això el gallec somriu, perquè el PP ha guanyat i encara té esperança de revalidar. El somriure ha tornat al seu bàndol. De moment.