El bloqueig polític a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) passa factura a l'estat espanyol. Ja fa més de 5 anys que el poder judicial està bloquejat, a causa de la manca d'acord entre el PSOE i el Partit Popular. La Unió Europea farà de mediador entre els dos partits un lustre després i demana reformar el sistema d'elecció perquè siguin els mateixos jutges els qui escullin els magistrats, en comptes de fer-ho el Congrés i el Senat. Tanmateix, el bloqueig del tercer poder de l'estat espanyol passa factura en els diferents rànquings. I és que, segons l'Índex de Percepcions de la Corrupció i crítica, formulat per l'ONG Transparència Internacional, el bloqueig judicial és un dels motius pels quals l'estat espanyol s'enquista en la classificació per la percepció de corrupció.
Els Emirats Àrabs, per sobre d'Espanya
Concretament, Espanya manté la puntuació de l'any passat (60 sobre 100), però cau un lloc en la classificació global (del 35 al 36 sobre 180). Espanya feia dos anys que anava perdent posicions entre els països més valorats. En canvi, en comparació l'any 2020, cau quatre posicions. De fet, queda per sota de Lituània i Portugal, els dos Estats més pròxims a la llista i queda només una posició per sobre de Botswana. Estats com Xile, Uruguai, els Emirats Àrabs, Bhutan o Estònia queden per sobre de l'estat espanyol.
Transparència Internacional avisa que per revertir la situació seran necessaris "esforços substancials" en la millora de les institucions, lleis i jurisdicció. L'informe de l'ONG no només parla de la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sinó que també detalla la necessitat de reduir la corrupció al sector públic, que es reformi la llei de Transparència, que s'elimini el programa golden visa que concedeix la residència a Espanya a grans inversors fora de la UE, posada en marxa el 2013 dins de la Llei d'Emprenedors.
També apunta a millorar la transparència parlamentària, crear una autoritat independent de protecció de whistleblowers, els informants que filtren dades que revelen il·legalitats. També entén i recorda que Espanya manca d'“impuls” per regular un registre obligatori dels grups d'interès, una mesura que ja va esmentar en el seu informe per a 2022.
La UE aconsegueix les millors puntuacions
Tot plegat en un context en el qual els països de la Unió Europea segueixen de baixada. Concretament, han aconseguit un 65 sobre 100 i segueix sent la regió mundial que millors marques aconsegueix a l'índex. Part de la baixada es deu a la pitjor puntuació que registren Suècia (82), Països Baixos (79), Islàndia (72) i el Regne Unit (71), que l'ONG destaca com les més baixes des que va començar a fer-se l'estudi, el 1995, fruit de 13 enquestes i avaluacions elaborades per especialistes que després s'unifiquen. Només sis dels 31 països d'aquest grup milloren, enfront de vuit que treuen pitjor nota; entre ells, la més baixa, 42 punts, recau a l'Hongria de Viktor Orbán.