Després d’anys preparant-se, aquesta setmana se signarà el Pacte Nacional per la Llengua, tot i que només amb el suport del partit del Govern, el PSC, i els seus dos socis d’investidura, ERC i els Comuns, mentre que Junts se n'ha despenjat i la CUP, que en valora la idoneïtat d’alguna de les mesures, va avisar fa setmanes que no tindria la seva signatura. Aquest dilluns, ERC, el partit amb el qual es va començar a preparar aquest pacte sota la batuta de l’exconsellera de Cultura, Natàlia Garriga, i qui llavors era el secretari de Política Lingüística i ara conseller del ram del Govern socialista, Francesc Xavier Vila, ha defensat l’acord, assegurant que es tracta d’un “instrument clarament de país”. Anant més enllà, l'ha descrit com a "imprescindible" per fer avançar el català en un moment en què la llengua passa per temps de grans dificultats amb un ús social reduint-se de manera preocupant) i que els experts qualifiquen d’emergència lingüística.
"La llengua és massa important per tenir segons quines actituds"
“És un instrument que suma i que no resta, que aporta solucions i no genera problemes” ha afegit el portaveu adjunt de la formació republicana, Isaac Albert. En aquest sentit, ha destacat que aquest és l’únic camí per donar impuls al català i ha lamentat que hi hagi qui vulgui emprar-lo per fer “politiqueta” i “politiqueig”: “La llengua és massa important per tenir segons quines actituds”, ha deixat anar en referència a Junts, però sense anomenar el partit de Carles Puigdemont. Preguntat directament per la posició que ha defensat la principal formació a l’oposició (Puigdemont ha explicat en roda de premsa que van demanar al Govern esperar a signar el pacte fins que no sortís la sentència del Tribunal Constitucional sobre el castellà a les aules), Albert s’hi ha mostrat en desacord: “A nosaltres també ens preocupa molt la sentència del Constitucional, però el Pacte Nacional ajuda a poder respondre millor a aquesta sentència. Es tracta d’anar junts davant d’una sentència que pot perjudicar molt la llengua catalana. No és un motiu per no estar en aquest pacte”.
Minuts abans, Puigdemont havia defensat que calia consensuar el pacte “un cop coneguem elements que són crítics, com la sentència del 25%, és la mateixa la política lingüística si surt favorable o no?”. Concretament, el Constitucional té pendent de resoldre els recursos contra la constitucionalitat de la llei i el decret del 2022, avalats pel Parlament de Catalunya i amb els quals el Govern Aragonès volia esquivar la sentència del TSJC que imposava el 25% d’hores lectives en castellà, fet que suposava un atac al model d’immersió lingüística als centres.