El Pacte Nacional per la Llengua serà una realitat aquest dimarts, després que el Govern hagi tancat un acord amb ERC i els Comuns, sindicats i entitats per tancar el text que ha de servir de marc per impulsar el català i que estarà dotat amb 255 milions d’euros per al primer any. Segons ha avançat 3Cat de fons dels participants, el pacte finalment tirarà endavant amb el suport del PSC, ERC i els Comuns, però quedaran al marge Junts i la CUP, que es van despenjar del pacte per discrepàncies amb la política lingüística del govern. Tampoc hi participen la resta de partits del Parlament, incloent-hi els de dreta i extrema dreta. En canvi, entitats com Òmnium, Plataforma per la Llengua ,així com amb sindicats com CCOO i UGT de Catalunya i patronals com Foment o Pimec.
El Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per l'anterior executiu, presidit per Pere Aragonès, vol augmentar l'ús del català amb l'horitzó fixat en 2030, i va prendre protagonisme després de ser un dels compromisos que el president, Salvador Illa, va assolir en els pactes amb els republicans aconseguir la seva investidura. Aquest pacte d'investidura també preveia la creació de la Conselleria de Política Lingüística, que encapçala Francesc Xavier Vila, que va ser un alt càrrec del Govern d'ERC.
El Pacte, avançat per Catalunya Ràdio i confirmat per EFE, contempla 250 milions d'euros pel primer any: més de 100 milions per reforçar l'ensenyament del català en escoles i instituts, 78 milions per potenciar les aules d'acolliment i 73 milions per a partides de suport a l'audiovisual o per incentivar la lectura en aquesta llengua. El text també marca diverses prioritats i mesures acordades entre partits i entitats i els destina partides pressupostàries. Algunes d'aquestes mesures ja s'havien anunciat, com l'impuls del Consorci per la Normalització Lingüística. El Pacte inclou accions que pretenen millorar en el context social del català, influït per les revolucions tecnològiques, el repte demogràfic o l'estatus polític de la llengua. En aquest sentit, es fa seu l'objectiu d'aconseguir l'oficialitat plena del català a les institucions de la Unió Europea. També es marca com a àmbit adreçar-se a tota la societat i no limitar-se a un acord del govern, el partit i les entitats. A més, es posa l'horitzó temporal del 2030 per constatar l'efectivitat de les mesures.
Segons l'acord d'investidura que Salvador Illa va signar amb ERC, el Pacte Nacional per la Llengua s'havia de signar en els primers 100 dies de legislatura, però finalment caldrà esperar 278 dies. En declaracions a Catalunya Ràdio, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Jordi Albert, ha assegurat que si s'ha trigat més és perquè es volia incloure altres organitzacions polítiques, si bé la "prioritat" és que formessin part del consens les entitats de la societat civil que després hauran d'aplicar-lo en el dia a dia. Per Albert, el pacte "ajudarà i molt" a reforçar la salut del català i també a fer front a futures sentències judicials, com la que s'espera del Tribunal Constitucional en relació amb l'ús del català en l'ensenyament. Albert ha dit que aquest és un pacte "obert" que es puguin sumar més organitzacions i ha fet referència, en concret, a l'absència de Junts, que es va despenjar de les negociacions per la "tebiesa" del Govern en aquest assumpte. "El país no pot ni ha d'esperar Junts (...). No podem esperar eternament", ha lamentat Albert.
Frenar la caiguda del català
El Pacte busca frenar la caiguda del català a què apunten les enquestes d'usos lingüístics, que diuen que és la llengua habitual d'un terç dels parlants, i també millorar la situació del català a les aules, amb els joves de 15 a 29 anys com el grup de població que menys el parla habitualment. Fa unes setmanes, el Govern va donar conèixer una enquesta d'usos lingüístics que conclou que l'ús habitual del català ha baixat del 36,1 % al 32,6 % entre els anys 2018 i 2023, mentre que el del castellà ha pujat fins a aconseguir el 46,5 %. En la presentació d'aquest informe, el conseller Vila va defensar que és necessària una "estratègia compartida, comuna de tota la societat, perquè el català estigui present en tots els àmbits. "Són necessaris més recursos en docència, formació, a reforçar l'aprenentatge a l'escola, a escala informal", va afirmar.