Enuig entre els diplomàtics per les acusacions del PP i Vox sobre un presumpte frau amb la llei de nets, l'endemà de l'atac del líder popular, Alberto Núñez Feijóo. El president de l'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE), Alberto Virella, ha defensat amb fermesa la professionalitat dels seus companys i ha recordat que "els diplomàtics i la resta de funcionaris destinats als consolats que tramiten expedients de nacionalitat s'atenen estrictament a la llei". En declaracions a El País, Virella ha reclamat que el Ministeri d'Afers Exteriors defensi "la bona feina, el rigor, la professionalitat i el compliment estricte de la legalitat per part del personal consolar" i que "expliqui el funcionament del sistema de vot a través dels consolats, facilitant aclariments i informacions, ja que s'està posant de manifest desconeixement sobre com funciona".
Tot va començar dimecres passat al Congrés dels Diputats, on el líder de Vox, Santiago Abascal, va assegurar que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha preparat una suposada tupinada electoral "manipulant el cens i regalant la nacionalitat espanyola" a electors afins. Aquest dilluns va ser el torn de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va col·locar els diplomàtics a la diana: "Cada cònsol i cada funcionari que atorgui la nacionalitat a qui no la mereix ha de saber que també estaria fent alguna cosa il·legal. I aquí queda l'avís". Per acabar-ho d'adobar, Feijóo va acusar Sánchez de practicar "enginyeria electoral" amb l'aplicació de la llei de nets.
Desmentint Ayuso
Concretament, Ayuso ha arribat a parlar de la multiplicació d'"agents governamentals a les ambaixades espanyoles per jugar amb les regles del joc i el repartiment d'escons", obeint a un suposat pla del govern espanyol per "canviar el cens electoral". Però això és fals: l'únic responsable de concedir la nacionalitat és el cònsol, ubicat al marge de la confrontació política i que pren una decisió després d'un examen meticulós per comprovar si la documentació presentada per la persona sol·licitant compleix tots els requisits legals. És per això que Virella agrairia que des del Ministeri d'Afers Exteriors expliquessin bé el funcionament dels consolats i, encara més, del vot dels ciutadans espanyols residents a l'exterior —l'anomenat vot CERA, Cens d'Espanyols Residents Absents.
Fonts consultades per El País asseguren que el procés per obtenir la nacionalitat per part dels nets d'espanyols residents a l'exterior és complex i garantista, de manera que no existeix la possibilitat d'un frau massiu. És veritat que hi ha gent que hi pot haver casos concrets que, després d'una llarga i costosa cadena de falsificacions, aconsegueixi la nacionalitat... però són això: casos concrets. Ara bé, Ayuso s'aferra a la possibilitat que alguna empresa pública acabi ajudant en el procés, ja que els consolats estan col·lapsats davant l'allau de sol·licituds presentades: 2,4 milions. La realitat és que aquestes empreses oferirien tasques de suport, i sempre seria el cònsol qui tindria l'última paraula.
Ni províncies ni vot exterior
De la mateixa manera, les fonts consultades critiquen que la presidenta madrilenya asseguri que el govern espanyol assignarà províncies "de manera arbitrària, segons el recompte de vots, segons on li faltin els vots necessaris per obtenir el següent escó". L'executiu estatal no té aquesta facultat, i és el mateix sol·licitant qui elegeix el municipi al qual vol ser adscrit a efectes electorals. Una elecció que es fa segons criteris objectius: última residència a l'Estat, si és que hi ha viscut; el municipi de més arrelament; el municipi de més arrelament dels seus ascendents... I la tasca dels funcionaris consulars es limita a tramitar la declaració del sol·licitant davant de l'oficina del cens electoral.
Pel que fa al vot exterior, les mateixes fonts recorden que les oficines consulars recullen els vots emesos pels espanyols inclosos en el cens del CERA, però no fan cap recompte. "Ningú en el consolat sap què han votat els residents de la seva demarcació. Ningú no obre els sobres amb les paperetes", afegeixen. Així doncs, els vots arriben tancats a l'Estat espanyol per valisa diplomàtica, legalment inviolable, i són oberts per les respectives juntes electorals. El problema del vot exterior és un altre, i no té res a veure amb el que diuen al PP i Vox: el temps que triga a arribar tota la documentació als electors, que molts queden sense exercir el seu dret al sufragi.