Fa més de 400 dies que Jordi Cuixart és a la presó, els mateixos que fa que Marcel Mauri (Badalona, 1977) va agafar les regnes d’Òmnium Cultural de manera accidental. En aquesta entrevista a El Nacional, el vicepresident de l’entitat sobiranista avança que duran a terme una “intensa” campanya nacional i internacional per denunciar la “farsa” del judici de l’1-O, del qual ja veu la sentència. Per això està convençut que el Tribunal d’Estrasburg haurà de tornar a posar l’Estat espanyol al seu lloc. Aquesta mateixa setmana, l’Organització Mundial contra la Tortura ha exigit l’alliberament dels Jordis.
Acaben de presentar un manifest signat per Pau Llonch i Pilar Rahola. Té molt mèrit.
I Antoni Puigverd i Xavier Fina. I donant-hi suport Puigdemont i Colau.
Què és Som el 80%?
Intenta construir, en un moment en què no anem sobrats d'espais de trobada i unitat, davant la repressió de l'Estat, una resposta que sigui el més àmplia possible. Des de la consciència que en aquest país, quan es posen en risc valors fonamentals, llibertats i el propi sistema democràtic, la resposta sempre ha anat més enllà d'ideologies. Els signants del manifest demostren aquesta voluntat.
Quin 80%?
Segons les enquestes, gairebé el 80% de la ciutadania d'aquest país no vol repressió, no vol gent a la presó per motius polítics, defensa que Catalunya ha de tenir sempre dret a l'autodeterminació, i no en vol saber res de la monarquia. A partir d'aquí, hauríem de veure quin tipus de República. Però com a mínim hi ha un 48% que vol una República catalana independent.
Com es concretarà tot això? Quines accions impulsarà la plataforma més enllà del manifest?
De moment és un manifest que vol situar enmig del debat polític aquests amplis espais de consens. A partir d'aquí, ho anirem veient. No volem que sigui una cosa ni molt formal ni molt institucionalitzada. En pocs dies ja s'hi han sumat gairebé 100.000 persones.
Un dels fets que potser va sorprendre de la presentació de la plataforma és que no es parlés de referèndum d'autodeterminació...
Hi ha moltes coses que no hi apareixen... De fet, no apareix res que pugui semblar un full de ruta. I ho fem expressament: no ens pertoca dir si toca fer un referèndum o una altra cosa. El nostre full de ruta és que hi hagi una estratègia compartida. El que sí que estem convençuts és que la resposta passa per les urnes, pel dret a decidir.
En tot cas, segons el manifest, la resposta sí que passa per una negociació amb l'Estat.
Sempre, qualsevol procés d'independència, ha acabat amb alguna negociació. Fins i tot si el sobiranisme aconsegueix el seu objectiu, haurà de negociar coses amb l'Estat. I, en un marc menys avançat, sempre hi haurà elements a pactar, com sempre s'ha demanat des de Catalunya.
Proposar un nou Estatut és no entendre aquest país i pretendre que ens situem 15 anys enrere
Aquesta "solució política" pot ser, com proposa el PSOE, un nou Estatut i una nova Constitució?
És no entendre aquest país i pretendre que ens situem 15 anys enrere. A més, amb les mateixes falsedats i preses de pèl de llavors. Una bona part del país, amb bona voluntat, se les va creure. Però estem en un escenari molt diferent. Pensar que la gent acceptarà un nou Estatut, després del viacrucis anterior... És una proposta que no respon a les demandes dels catalans.
Veu marge per negociar alguna cosa amb l'actual govern espanyol?
Amb quin govern espanyol? Amb el de la portaveu que diu que les imatges de l'1-O són fake news? El del ministre Borrell que utilitza les ambaixades espanyoles per boicotejar qualsevol acció exterior de la Generalitat? El de la vicepresidenta que diu que un govern democràtic no pot treure presos de la presó (però en canvi pot tenir presos polítics)? El que fa que l'Advocacia de l'Estat proposi una condemna per sedició?
No hi ha hagut cap canvi?
Fa gairebé mig any que governen i han tingut molt bones paraules i moltes operacions de màrqueting, això sí. Després són els que es fan fotos amb el vaixell Aquarius però continuen les deportacions en calent de persones que busquen un futur digne.
Aquesta valoració del govern Sánchez és compatible amb la defensa d'una solució negociada?
No és amb el govern espanyol, sinó amb l'Estat espanyol amb qui alguna cosa o altra caldrà negociar. He dit una obvietat: caldrà negociar, ni que siguin els actius i passius. I que davant d'un conflicte polític com el que vivim, la negociació sempre és desitjable? Doncs sí, és preferible la negociació als cops de porra o la presó.
Com veu l'espectacle que n'han fet els partits independentistes al Parlament?
En primer lloc, recordar que hi ha un origen: la repressió de l'Estat. Quan tens un Estat que es dedica sistemàticament a vulnerar els drets de la ciutadania i fins i tot dels diputats per adulterar les majories... És aquí on hem de situar l'inici del problema: la voluntat de l'Estat de decapitar els lideratges, dividir els partits...
L'origen també és una diferència d'estratègia...
No. L'origen sempre és la repressió de l'Estat. Sempre. Sense aquesta repressió no haguéssim viscut aquests episodis. Sense un jutge, un aparell judicial i un Estat que creguin que poden alterar allò que es vota, no hi hagués hagut aquests episodis al Parlament, segur.
Si l'independentisme hagués respost de forma unitària, tampoc...
D'acord, però no pot ser que posem al mateix nivell una cosa i l'altra. No pot ser que posem al mateix nivell els repressors i la resposta dels reprimits. És evident que si abans de l'1-O ja era necessari que aquesta unitat i estratègia compartida, amb tot el que ha passat aquest any és una irresponsabilitat que el sobiranisme no tingui un camí unitari. Per això som els del 80% i farem tot el que faci falta. Però malgrat tota la crítica que puguem fer ―i l'independentisme n'ha fet molta―, hi ha hagut zero autocrítica per part dels irresponsables que han permès el 155 i l'intent de la justícia d'adulterar les urnes.
Amb els contactes que manté veu si s'està forjant aquesta estratègia unitària?
El que és evident és que ara no hi és i que volem que hi sigui. I treballem incansablement perquè hi sigui...
És una irresponsabilitat que no hi hagi una estratègia unitària entre els partits independentistes
Comparteix el que va dir Artadi que l'independentisme "no té majoria per fer-ho tot"?
La consellera es referia al Parlament. És una obvietat. Precisament perquè hi ha un jutge que ha adulterat les majories, malgrat que hi havia 70 diputats independentistes i vuit més de sobiranistes, el Parlament no té majoria per segons quines qüestions.
I més enllà del Parlament i d'Artadi, té majoria per fer-ho tot?
L'independentisme ha demostrat a les urnes en diverses ocasions que és l'únic projecte polític viable que hi ha al nostre país. I a la vegada també, i de forma molt àmplia, el sobiranisme, tots aquells que s'han compromès amb l'autodeterminació, ha demostrat de forma sobrada que aquesta majoria existeix.
Però no com s'havia fet fins l'octubre passat.
Què vols dir?
La via unilateral, per exemple.
Això ja dependrà de les estratègies de cada partit. Des d'Òmnium no hem de dir quines són les estratègies o els fulls de ruta. Nosaltres sí que creiem que, davant d'un Estat que és incapaç de dialogar, que es comporta amb aquesta violència, renunciar a qualsevol via pacífica i democràtica per assolir els objectius polítics no seria gaire intel·ligent. Sempre és desitjable la negociació i arribar a acords.
Comparteix l'ultimàtum que ha fet l'ANC al Govern fins al 21 de desembre per fixar una estratègia unitària?
De la mateixa manera que som respectuosos amb els partits, ho som encara més amb els nostres companys de l'ANC, amb qui compartim moltíssimes accions. I entenem les posicions de l'ANC, que expressen una part molt important del sentiment de l'independentisme. La fórmula amb què l'ANC articula aquest clam, amb ultimàtums o no, no hi entrem. Però el fons el compartim.
Vostè va ser dels primers a demanar a la fiscalia que retirés les acusacions, i no ho ha fet. Encara hi ha marge per a gestos?
L'únic gest possible és l'absolució. És l'únic que esperem de la fiscalia i sobretot de l'advocacia de l'Estat, que depèn directament del govern espanyol. També la fiscalia: cal recordar que la llei del ministeri fiscal permet al govern espanyol informar la fiscalia perquè en casos d'interès públic pugui modificar les seves posicions. És més, sempre ha passat. Ho hem vist amb aquest whatsapp que s'ha filtrat del portaveu del PP al Senat. Ni independència judicial, ni separació de poders, ni mandangues. No existeix a Espanya; se l'han carregat. Per defensar la unitat d'Espanya són capaços de carregar-s'ho tot, fins i tot la mateixa democràcia. El règim del 78 està construït sobre unes estructures franquistes.
A què es refereix?
No estic dient que Espanya sigui un estat franquista, però sí que és cert que hi ha un pòsit franquista en moltes de les estructures de l'Estat. I aquesta farsa, aquest judici a la democràcia que han muntat, ho està demostrant. Està demostrant com a l'exèrcit, en alguns estaments de la cúpula judicial, hi ha un pòsit... En alguns casos ni pòsit: l'Audiència Nacional és hereva d'un tribunal franquista. La mateixa gent, la mateixa fórmula, tot exactament igual. Espanya no ha volgut fer net.
El judici de l’1-O demostra el pòsit franquista de determinades estructures de l'Estat, com la cúpula judicial
Com enfronten el judici?
El judici va de jutjar unes persones per haver defensat uns drets i llibertats.
Llavors, què n'esperen?
Des d'un punt de vista jurídic, n'esperem la farsa que ja sabem que han muntat. Una fiscalia que en connivència amb l'advocacia de l'Estat demana aquests disbarats de penes, que ja hem vist que s'han tombat a Alemanya i Bèlgica. I de la mà de l'extrema dreta de Vox. Aquesta gent asseurà demòcrates al banc dels acusats. Així que és la primera volta d'un judici que guanyarem a la segona volta a Estrasburg.
I des d'un punt de vista polític?
Malgrat que ells ja tinguin la sentència escrita i pensada, políticament i socialment farem que sigui molt dur per a l'estat espanyol.
I n'esperen res, de la comunitat internacional?
Depèn. Si em parles de la Unió Europea, que ni tan sols es posa vermella quan mor gent a la Mediterrània, no n'esperem res. Però de les institucions, dels parlaments, de diputats, de ministres, d'ONG i de molts ciutadans europeus, n'esperem moltíssim. També en la mesura que tinguem capacitat d'explicar-nos a Europa. Per això Òmnium hem obert una oficina a Brussel·les i en les pròximes setmanes iniciarem una campanya internacional. També apel·lem a la resta de pobles de l'Estat, que es mobilitzin pels seus drets com van fer l'1-O. Mobilitzar-se contra el judici de l'1-O és també mobilitzar-se pels seus drets.
S'ha especulat molt sobre la resposta a unes hipotètiques sentències condemnatòries... Quina hauria de ser?
La resposta l'haurem de construir...
Vostè m'ha dit que la sentència està pràcticament escrita. Per tant, imagino que ja s'està parlant de la resposta...
Evidentment que s'està pensant. S'explicarà en el moment que correspongui. Però no depèn només d'una entitat. Hi ha molts agents. Des d'espais com Som el 80% fins als companys de l'Assemblea, els partits polítics que tenen gent represaliada, les institucions. Com l'1-O, la combinació de ciutadania, institucions, partits i entitats, que va ser un èxit. Ha d'estar a l'alçada de l'atac més important que rebrem en democràcia.
L'indult és una opció en cas que l'Estat no retrocedeixi?
Nosaltres, parlo en nom de Jordi Cuixart, tot allò que consisteixi en acceptar que s'ha comès algun delicte, no ho considerem, perquè no ha comès cap delicte. Ha estat defensant els drets i llibertats. Ho va fer i ho tornaria a fer.
Tampoc en una situació tan dura personalment com la presó amb condemnes que poden ser altíssimes?
Per 17 anys de presó, no renunciarem als nostres principis, a voler defensar la democràcia i les llibertats. Si algú pensa que amb la repressió i la presó posarem límits a projectes legítims, de decidir el futur col·lectiu a les urnes, és que no ens coneixen. És que no coneixen Jordi Cuixart. El Jordi ja ha dit que no anirà a defensar-se de res, perquè no ha comès cap delicte. No participarem d'aquesta farsa. Hi anirà a acusar l'Estat per carregar-se llibertats fonamentals.
Cuixart no considera l’indult; per 17 anys no renunciarà als seus principis
Què pensa quan veu, nit i dia, dirigents polítics dient els presos polítics tenen privilegis?
Que són gent sense cap tipus d'escrúpols, que només volen generar titulars per guanyar unes eleccions a Andalusia. Que no els interessa el més mínim el benestar de la ciutadania d'aquest país. Ni tan sols dels andalusos. Simplement volen quota de pantalla. Si privilegi és que, per netejar unes latrines, et donen un dia més de vis a vis amb els teus fills, doncs sí, Cuixart té privilegis. Perquè neteja els lavabos i ho fa amb la dignitat d'un pres polític. Els que parlen de privilegis no podran aguantar deu segons la mirada a Cuixart el dia que surti de la presó.
Com veu Òmnium les eleccions municipals?
Un moment clau. Tindran molta transcendència. Els ajuntaments són la primera trinxera d'atenció a la ciutadania. Estem en un país on el 23% viu al llindar de la pobresa, on hi ha greus problemes socials, que són els que provoquen fractura. A més, no tenim la capacitat legislativa. En un país on hi ha 13.000 desnonaments, els ajuntaments acaben sent la primera trinxera.
I en clau nacional?
En clau nacional són unes eleccions importantíssimes, perquè configuraran uns ajuntaments que demostraran si els partits que donen suport a l'autodeterminació, contraris a la presó, són majoritaris. N'estic convençut que sí.
Imagino que, com a Òmnium, no es posicionen sobre les llistes unitàries a les municipals. Però a les europees és diferent, tenint en compte l'altaveu que és Brussel·les?
Com deies bé, Òmnium no ens pronunciem mai sobre la fórmula que han d'utilitzar els partits en unes eleccions. Pertany a ells. No entrem en el regat curt de la política. Només demanem que estableixin consensos i busquin la forma de maximitzar els vots.
El cas de les eleccions europees no és un escenari diferent?
Són molt importants, precisament per l'Europa que tenim, per l'ascens del populisme i l'extrema dreta. I és molt important que hi hagi una veu catalana que denunciï la vulneració de drets fonamentals. Però la resta depèn dels partits.
Des d'alguns sectors s'ha criticat molt el que s'anomenava l'Estat Major del procés. Quin paper van tenir les entitats en el que va passar fa un any?
No sé qui l'ha criticat...
Santi Vila, per exemple.
El paper d'Òmnium, que és del qual puc parlar, va ser el de treballar perquè allò que el govern havia promès, que era fer un referèndum, es dugués a la pràctica. I vam treballar al màxim perquè els catalans poguessin decidir a les urnes. Amb les conseqüències que ha tingut per l'entitat, i pel Jordi sobretot.
Els que parlen de privilegis no podran aguantar la mirada a Cuixart durant deu segons quan surti
Continua sent vàlid el mandat de l'1 d'octubre?
És un dia que ho canvia tot. És l'exercici d'empoderament popular, de desobediència civil no violenta i d'autodeterminació més important que hem viscut en dècades. No podem ni hi volem renunciar.
Però el seu mandat a les urnes?
És evident que, de l'1-O se'n va derivar un 10 i un 27 d'octubre amb unes conseqüències parlamentàries i que no hi va haver la capacitat, pels motius que sigui, de materialitzar. En un escenari de normalitat, sense presó i exili, segur que s'hagués pogut analitzar amb molta més tranquil·litat. Però és un debat que no podem ajornar. No tant per buscar culpables, sinó els reptes pendents.
Però continuen sent vàlids els resultats de les urnes per implementar una república, o han quedat superats pels esdeveniments?
Sobre aquesta qüestió, des dels diversos partits independentistes és evident que hi ha posicions diverses. I des d'Òmnium apel·lem a un debat serè que posi sobre la taula les diverses mirades i ens permeti aprendre el camí que hem de seguir. Per nosaltres, és evident que l'1-O ho canvia tot, es generen unes complicitats republicanes com mai, tot i que també és evident que hi ha una part important de la ciutadania que no considera legítim el referèndum. Això també s'expressa a les urnes el 21-D.
Llavors?
Per nosaltres, el mandat de l'1-O és un mandat polític tan important que gairebé supera el debat sobre si hi ha un mandat jurídic o no. L'1-O canvia la forma d'entendre el país, la relació amb l'Estat. És un dia que culmina un treball de molts d'anys de lluita pel dret a decidir, i un dia que eclosiona la repressió de l'Estat. Per tant, no podem renunciar al que representa l'1-O.
Quan es parla de tornar a exercir l'autodeterminació, es parla d'arribar a un escenari que tota la ciutadania consideri legítim?
El que nosaltres defensem és que cal construir aquesta nova estratègia que ens permeti que allò que significa l'1-O pugui traduir-se en una aplicació política real. I sí, evidentment, aspirem sempre sempre a la màxima legitimitat de les decisions polítiques col·lectives.
És el que s'anomena, potser de forma caricaturesca, "eixamplar la base"?
Nosaltres no parlem mai d'eixamplar la base... Eixamplar la base implica que hi ha algú que és eixamplador i algú que és eixamplat. Nosaltres diem que volem compartir l'únic projecte viable ―una República independent― amb les aliances de l'1-O i també del 3-O. I volem fer-ho anant contra la màxima de l'Aznar, que abans es dividirà Catalunya que no pas la unitat d'Espanya.
...
Si els partits que tenen majoria al Parlament ens diuen que tenen una proposta en ferm, i que estan capacitats per poder implementar la República amb rigor, Òmnium sempre estarà al costat d'aquelles decisions que tenen consens. Només demanem unitat i rigor en els plantejaments.