Dia de festa. El Parlament de Catalunya ha donat per inaugurada l'onzena legislatura. Tothom diu que serà curta. La divisió es troba entre els que pensen que serà molt curta i els que pensen que serà mitjanament curta. Entre els primers, molts convergents que avui assumien amb normalitat argumental que al març hi haurien eleccions. Entre els segons, els que veuen que amb temps i paciència, l'acord entre JxSí i la CUP serà possible.
En tot cas, avui tothom se saludava. David Fernàndez repartia abraçades. Lluís Llach en rebia. Artur Mas mostrava professionalitat –no és la primera constitució que viu– i els de Ciutadans vestien per a l'ocasió. Els del PP assumien desmenjats l'ordre del dia. Els socialistes miraven de reüll i els de CSQP han jugat a l'equidistància numèrica, una pràctica política que a Catalunya qui l'ha practicada n'ha sortit escaldat.
Avui s'han trencat protocols, més enllà que a la Mesa d'Edat només hi havia la corbata de l'uixer i que en la Mesa definitiva, només l'unionisme portava corbata. Les dues persones que han presidit la Cambra no han tingut cap recança a pronunciar discursos contundents. El diputat de la CUP Julià de Jòdar, exercint de president, ha aguantat estoicament com el secretari d'edat, Joan Giner (CSQP), no encertava els accents dels cognoms.
El president de la Mesa d'Edat ha presumit del seu do literari, de la seva veu de doblador de westerns i ha entonat amb tranquil·litat un discurs punyent i revulsiu. Ha deixat verd el pacte de la transició i ha recordat la seva oposició a l'Estatut de Sau. Ha recordat la frase de la portera Secundina, "talli qui talli el bacallà, jo continuo de portera", per esperonar els diputats a tenir cura dels pobres tenint en compte els pobres. "Visca la terra!", ha conclòs Julià de Jòdar, entre aplaudiments de JxSí i la CUP. CSQP no ha aplaudit. Potser, els de Lluís Rabell veuen en Julià de Jòdar massa escorat a l'esquerra.
La Mesa definitiva s'ha configurat després d'unes votacions llargues i avorrides només entretingudes pel sucre de Julià Jòdar, per un vot nul dedicat a Jordi Pujol; un altre a a Artur Mas; i uns quants vots de la CUP dedicats a Maria Mercè Marçal, Margarida Xirgu i Teresa Claramunt
S'ha configurat la Mesa definitiva després d'unes votacions llargues i avorrides només entretingudes pel sucre de Julià de Jòdar, per un vot nul –dedicat a l'expresident Jordi Pujol–; per un vot per a Artur Mas; i per uns quants vots de la CUP dedicats a Maria Mercè Marçal, Margarida Xirgu i Teresa Claramunt. Carme Forcadell no ha obtingut cap vot en contra, JxSí, CUP i cinc diputats de CSQP l'han votada.
Forcadell ho tenia difícil per superar la gosadia del discurs de Julià de Jòdar, però no s'ha quedat curta. "Visca la democràcia, visca el poble sobirà i visca la república catalana!", ha tancat el seu discurs, amb cita d'Eduardo Galeano en castellà de Xerta. Una expressió que resumeix perfectament el contingut de la seva discurs. Un discurs que ha posat els pèls de punta a Xavier García Albiol, del PP, que ha fet mirar el mòbil obsessivament a Inés Arrimadas, i que ha fet posar cara de condescendència controlada a Miquel Iceta.
S'ha cantat Els Segadors. La CUP i alguns de CSQP amb el puny alçat. Altres, drets, no l'han cantat. Acabat el ple, tothom al passadís. Reaccions habituals i buides dels polítics que avui no han pogut parlar. Uixers amunt i avall, amb guants blancs, i els serveis de protocol orientant els nous quadres de la Cambra catalana. Diputats, curiosos i membres del star system polític i social es feien selfies als Passos Perduts amb els nous diputats. "Més val que surti bé, si no quedarem ben retratats", deia un dels diputats indys amb més experiència davant l'Iphone. No sabem, ni ho ha volgut aclarir, si es referia al selfie o a la complexa legislatura que s'ha obert.
Així doncs, entre el sucre de Jòdar i la sal de bacallà, l'algoritme de la legislatura està servit. Avui n'ha estat una mostra.