Set entitats en defensa de la llengua catalana han abordat aquest dijous des de la sala de premsa del Parlament de Catalunya l'informe demolidor del relator especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per als afers de les minories, on s'insta l'Estat a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del 25% de castellà amb la legislació internacional. Plataforma per la Llengua, Sine Qua Non, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, USTEC-STEs i la Intersindical-CSC han criticat que el govern espanyol no hagi contestat a l'informe en el termini de 60 dies que demanava el relator Fernand de Varennes i, en aquest sentit, han reclamat a l'Estat que compleixi amb allò que Nacions Unides li demana: revisar les sentències del TSJC que amplien l'ús del castellà a l'escola i adequar-se al compliment de la legislació internacional que ha ratificat.
En aquest sentit, Eloi Planas, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, ha manifestat que, veient aquesta "manca de resposta", s'han de plantejar si "el govern espanyol continuarà obviant i fent cas omís del que li planteja l'ONU, si seguirà fent com si no passés res mentre el sistema judicial ataca l'escola catalana, si seguirà actuant al marge de les recomanacions internacionals sobre l'ensenyament de llengües minoritàries i si el supremacisme lingüístic continuarà tenint ales amb la connivència de l'Estat". Planas és qui ha exercit de portaveu de les set entitats, que han treballat "des de fa dos anys" en denunciar l'intent de "posar fi a la immersió lingüística i imposar la vehicularitat del castellà" per part dels tribunals espanyols a les Nacions Unides. A la compareixença també hi han assistit altres representants de les entitats participants, com Iolanda Segura (USTEC-STEs); i també membres dels grups parlamentaris d'ERC, Junts, la CUP i els comuns —Mònica Palacín, Francesc Ten, Dani Cornellà i Joan Carles Gallego—.
Els riscos dels que alerta el relator de l'ONU
Durant la roda de premsa, un dels aspectes en què Planas ha fet més èmfasi és en la part de l'informe on el relator Fernand de Varennes assenyala que "reduir l'ús de la llengua catalana en l'exitós programa d'immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d'entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària". De fet, Varennes sosté que el castellà és "la llengua majoritària al país" i és per això que "el seu ús quotidià i la seva exposició ja estan garantits i són privilegiats". Sobre les actuacions judicials, el relator afirma que les "interpretacions" que fan "han provocat un augment dels obstacles a l'ús de les llengües minoritàries en una sèrie de serveis públics".
En aquesta línia, l'ONU planteja "revisar i reconsiderar les sentències del TSJC" sobre el 25% de castellà "amb la finalitat de garantir que s'adeqüin a les obligacions internacionals de l'Estat en matèria de drets humans". Per això, Varennes reclamava a l'Estat que respongués les mesures que prendria per "corregir les incoherències de les sentències judicials respecte de les normes internacionals de drets humans". Les set entitats denunciants preveuen que aquestes possibles respostes puguin arribar al nou relator de minories, el suís Nicolas Levrat: "Ell continuarà la tasca de revisió del paper dels estats en la protecció de les minories lingüístiques, nacionals, ètniques i religioses".