El president de la Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ha estat una de les grans veus en contra de la reforma de la sedició, que va fer la seva primera passa la setmana passada al Congrés dels Diputats. I les enquestes sobre els resultats a les eleccions autonòmiques del maig del 2023 mostren com estaria molt a prop de perdre la presidència d'aquesta regió com a resultat del rebuig generalitzat que se sent a Espanya, també entre els votants del PSOE, a aquesta modificació de Pedro Sánchez. Tot i que al Congrés van voler exhibir la unitat dels socialistes, la realitat és que molts barons autonòmics no entenen aquesta reforma i creuen que els pot perjudicar, com en el cas de Page o també de Javier Lambán a l'Aragó, dos polítics que sempre s'han mostrat molt contraris a l'independentisme i especialment a Carles Puigdemont. Amb tot, el PP esperava que hi hagués una revolució a les regions governades pels socialistes, i la seva oposició no ha anat més enllà d'alguns comentaris en contra.
L'adeu de Page, una possibilitat real
Concretament, segons aquesta enquesta de El Mundo, existeix la possibilitat real que García-Page perdi la presidència de Castella-La Manxa, un territori molt important tant per socialistes com per populars, que volen recuperar el poder. Ara mateix, Page té majoria absoluta i s'esperava que pogués conservar la presidència, però la reforma de la sedició no ha agradat gens als manxecs i fa que la continuïtat del baró es posi en dubte. Segons els sondejos, serà una lluita electoral molt ajustada i la presidència de Castella-La Manxa podria dependre de només un sol diputat. Perdre la presidència no significa que el PSOE pugui perdre les eleccions. De fet, com el 2019, les guanyaria amb gairebé un 40% dels suports (fa quatre anys era un 44%) amb uns 16-17 escons al Parlament autonòmic que compta amb 33 diputats. Si Page aconsegueix aquesta forquilla altra que li dona l'enquesta de El Mundo podria governar en solitari, ara bé, si es queda en 16, la cosa canviaria, ja que els socialistes no tenen possibilitat de pacte, doncs Unidas Podemos no arriba a cap diputat.
Aquests quatre punts menys que el 2019 contrasten amb la tendència de Vox i PP, que van a l'alça i podrien pactar per desallotjar Page. Pel que fa als de Feijóo, obtindrien entre 14 i 15 diputats, mentre que els d'Abascal entrarien en aquest parlament autonòmic, un dels pocs que se'ls hi van resistir el 2019, amb dos escons. Mentrestant, seguint la tònica habitual del partit en els últims mesos, Ciutadans perdria tota la seva representació, quatre diputats, i passaria d'un 11,4% dels vots en les autonòmiques del 2019 a només un 3,5, tres punts menys que Unidas Podemos. Si el PP aconsegueix els 15, sumats als 2 de la ultradreta, l'etapa de Page passaria a la història i dreta i ultra dreta governarien juntes a les dues Castelles.