El Congrés dels Diputats ha fet aquest dijous el seu primer pas per derogar el delicte de sedició. Els vots del PSOE, Unidas Podemos, ERC, Bildu i PNB han permès que ara el text presentat per les dues formacions que conformen el govern espanyol iniciï el seu tràmit parlamentari per derogar el delicte i reformar el Codi Penal de manera que s'incloguin els desordres públics agreujats. La votació d’aquest text s'ha produït ben avançada la nit i ha tingut lloc dins d’un macrodebat parlamentari que ha començat a les nou del matí. La cambra ha pres en consideració la proposició de llei amb 187 vots a favor, 155 en contra i sis abstencions. Les sis abstencions han estat de Junts i la CUP.

Després d’haver aprovat els pressupostos i l’impost a les energètiques i la banca, ha estat el torn de la sedició, la qüestió que ha protagonitzat les portades durant les darreres setmanes. La votació d’aquest dijous no implica que es deroga la sedició. Ha significat senzillament l’inici del tràmit parlamentari perquè la proposició de llei de PSOE i Podemos tiri endavant. A partir d’ara comença el període per presentar esmenes. Així mateix, es calcula que l’aprovació definitiva de la modificació del Codi Penal es pot produir cap a finals d’any.

La votació d’aquest text s’ha fet a viva veu com a causa d’una petició del PP. La portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, va anunciar aquest dimecres que el seu grup parlamentari forçaria un escarni contra els diputats del PSOE. D’aquesta manera, cadascun dels diputats socialistes ha hagut d’aixecar-se i votar afirmativament sobre la derogació del delicte. El PP va decidir fer aquest moviment per retratar els parlamentaris del PSOE argumentant que “el vot és una responsabilitat individual de cada diputat”. Segons els populars, tenien el deure moral de votar-hi en contra. 

Ha estat precisament aquesta recerca de la contradicció del discurs del PSOE el que ha encès més el debat d'aquesta nit. Francisco Aranda, que és del PSC, ha estat l'encarregat de defensar el text per part dels socialistes. Durant el debat, ha criticat Gamarra per "haver defensat Soraya, Casado, Feijóo i qui sap si en un futur Ayuso" i ha parafrasejat la famosa frase dels germans Marx: "Si no li agraden els meus principis, en tinc d'altres". Això ha encès la bancada del PP, que ha omplert la cambra baixa de rialles iròniques per denunciar el canvi discursiu que ha fet el PSOE en els darrers anys sobre l'independentisme. 

El president d'Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, ha afirmat que la proposició de llei registrada pel seu grup i pel PSOE és un deure amb Europa i amb la necessitat d'ajustar el codi penal espanyol al d'altres estats europeus. Gamarra, en canvi, ha bramat que "no es tracta d'una demanda social, sinó d'un pagament a l'independentisme", i ha assegurat que tot i que cada codi penal té les seves "peculiaritats", tots tenen "dures condemnes contra qui atempta contra l'ordre constitucional". 

El discurs més contundent de tots ha estat el del líder d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián. El cap de files republicanes ha començat a fer el seu discurs quan quedaven pocs minuts perquè ja fos divendres i ha centrat la seva intervenció en la defensa de l'estratègia política de la seva formació a Madrid. "Nosaltres només podem aspirar a posar-ho una mica més difícil al jutge fatxa de torn", ha afirmat, a més de demanar que "si hi ha algú que comparteixi un mínim de valors amb nosaltres, que ajudi".

Per la seva banda, el diputat de Junts Josep Pagès ha lamentat que, a parer seu, ERC assumeix amb el seu suport a la creació dels desordres públics agreujats que l'octubre de 2017 hi va haver delicte a Catalunya. "El Procés era legítim i mai no s'hauria d'haver perseguit", ha afirmat el diputat de la formació capitanejada per Míriam Nogueras, a més de recordar que la justícia espanyola ja ha demostrat que el referèndum de l'1-O no va ser delicte. "La reforma Sánchez-Aragonès vol resoldre el ridícul de Llarena amb les euroordres", ha sentenciat. La formació ha optat finalment per l'abstenció.

Per part del PDeCAT ha parlat Genís Boadella, que ha defensat la necessitat de reformar el Codi Penal. En aquest sentit, ha afirmat que la proposició de llei és “vàlida” perquè suprimeix “un delicte anacrònic com la sedició”. Per la seva banda, la diputada de la CUP Mireia Vehí ha volgut treure-li ferro al text i ha assegurat que “l’autodeterminació democratitza el regne d’Espanya”. El text, però, no ha comptat amb el suport de les files anticapitalistes en tractar-se d’una proposició que “trasllada l’esperit de la sedició a l’ordre públic”. Ara bé, la CUP també ha optat per l'abstenció

Incomoditat per la possible criminalització de les protestes

Caldrà veure durant les pròximes setmanes en què s’acaba traduint aquest canvi entre la sedició i els desordres públics agreujats, ja que són diversos els grups parlamentaris que han manifestat preocupació sobre algunes de les qüestions que envolten aquesta proposició de llei. Fins i tot Podemos ha mostrat alguna incomoditat perquè considera que el text criminalitza el dret a protesta.

Junts per Catalunya, per la seva part, presentarà un text alternatiu que derogui la sedició i alhora enterri el projecte de desordres públics agreujats. Els ‘juntaires’ també veuen en la maniobra del govern espanyol risc de criminalitzar el dret de protesta, i la formació liderada per Míriam Nogueras sempre ha assegurat que aquesta modificació del Codi Penal “treu la sedició per la porta i la torna a fer entrar per la finestra”. 

La reforma de la malversació, una opció de futur

Un altre debat que ha agafat volada durant les darreres setmanes ha estat el d’aprofitar aquesta modificació del Codi Penal per reformar el delicte de malversació. Són diverses les formacions que han manifestat que es tracta d’un delicte que ha de continuar existint, però que ara mateix està mal redactat, a causa de la persecució política del PP a l’independentisme. Primer va ser Esquerra Republicana qui, a través del president Pere Aragonès i l’exvicepresident Oriol Junqueras, van posar sobre la taula la voluntat de presentar esmenes per modificar el delicte.

Però de la mateixa manera que va agafar volada aquest debat ha anat afeblint-se; fins al punt que els republicans han emmudit sobre la qüestió i tot indica que serà un tema que en tot cas podria revifar-se a partir de l’any que ve. Fins i tot Jaume Asens, president del grup parlamentari d’Unidas Podemos, que havia manifestat que la seva formació és partidària de distingir quan hi ha lucre personal i quan no n’hi ha, ha afirmat aquest dijous que ara per ara no sembla que existeixin les majories necessàries per tirar endavant la reforma.

 

Davant les veus crítiques que han aparegut en les darreres setmanes dins del PSOE per la voluntat de Pedro Sánchez de derogar el delicte de sedició, el govern espanyol ha agafat distància amb aquesta matèria. Fins i tot el president de l’executiu ha estat preguntat per la malversació aquest mateix dijous un cop finalitzat el debat sobre pressupostos, i ha passat la pilota al Congrés dels Diputats: “Ara li correspon a la tramitació parlamentària”, ha dit.

Sánchez, que ha afirmat que la derogació de la sedició té la voluntat “d’europeïtzar i homologar el Codi Penal espanyol als estàndards de les democràcies europees”, també ha avisat que Espanya continuarà tenint “instruments” com el 155 per tal de protegir-se en episodis similars al que es va produir l’any 2017. “L’estat de dret continuarà tenint instruments per defensar-se”, ha afegit.