La CUP té els seus orígens a baix de tot: en el municipalisme. Va ser aquí on va néixer, l'any 87 com a agrupacions d'electors i el 91 com a partit. I no va ser fins al 2012, després d'un intens debat, que van decidir fer el salt a la política nacional. I és des de baix, als pobles, viles i ciutats de Catalunya, on perseguiran consolidar-se com "l'única alternativa" en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, davant d'un país que veuen paralitzat. Aquest cap de setmana, els anticapitalistes han donat el tret de sortida a la seva precampanya en un acte Sant Cugat del Vallès, on governen en coalició amb ERC i el PSC. Perquè cada municipi és una realitat amb vida pròpia, sovint fora de les dinàmiques i el soroll del que passa al país.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats


Sota el lema "Gent que lluiti és el que cal", la CUP vol sobretot "consolidar projectes". En les eleccions municipals del 2019, el partit anticapitalista va arreplegar 19 alcaldies arreu del Principat (15 pròpies i 4 en confluències), la quarta formació en nombre de batllies, tres més que el 2015. I va obtenir presència en un total de 43 governs municipals, onze més que quatre anys abans, com Arenys de Mar, Calella de la Costa, Figueres o Sant Cugat del Vallès. Pel que fa al nombre de regidors, en els últims comicis, en van aconseguir 375 a 167 municipis de Catalunya (i un a Pedreguer, al País Valencià). És una xifra similar a la de 2015 i gairebé 300 càrrecs electes més que el 2011, abans que fessin el salt al Parlament.

 

En termes generals, la CUP fa la lectura que s'està obrint un procés de crisi, amb un empobriment de la classe treballadora, i que per això han de tenir "la màxima representació" per a ser una "garantia de drets" en un moment d'incertesa. A més, afegeixen, volen ser un dic de contenció davant la irrupció dels discursos d'extrema dreta. Per tot això busquen gent "arrelada als seus municipis", però també provinent de moviments socials i locals. Des de la formació expliquen que aspiren a "consolidar el projecte a molts municipis" i recuperar terreny perdut en altres punts del país, per exemple a l'àrea metropolitana. Però cada poble i ciutat és un planeta en la galàxia municipal. Aquests són alguns dels casos concrets.

La diputada Basha Changue intentarà que la CUP torni a Barcelona / ACN

Tornar a Barcelona i Lleida

Hi va ser, però, ara mateix, la CUP no està a l’Ajuntament de la capital del país. El 2019 va perdre els tres regidors que tenia, passant del 7,4% al 3,9% dels vots. Va obtenir pocs més vots que la candidatura Primàries de Jordi Graupera, que va afectar el conjunt de forces independentistes. En mans d’una gestora, la formació no està en les seves millors hores. Per això, ja al setembre, van presentar la seva candidata, la diputada Basha Changue, integradora social i militant feminista i antiracista, amb qui aspiren a tornar al costat Mar de la plaça Sant Jaume. El context de polarització entre l’alcaldessa Ada Colau i l’exalcalde Xavier Trias no ho posa fàcil. Els anticapitalistes, però, diuen ser “molt optimistes”, que presenten “una cosa que no tenen altres partits” (persones d’a peu que es fiquen en política un temps concret) i que són “l’única garantia d’un viratge cap a l’esquerra dels debats i les polítiques públiques”. La situació és molt similar a Lleida, on als comicis del 2019 van perdre els dos regidors de la Paeria que havien obtingut quatre anys abans. Per intentar la gesta, el triat com a cap de llista ha estat el biòleg i històric activista antimilitarista Rubén Cobo. Tant a Barcelona com a Lleida, l’objectiu és de mínims: treure el cap de nou.

Lluc Salellas intentarà disputar l'alcaldia de Girona a Junts per Catalunya / Foto: Carles Palacio

Disputar l'alcaldia de Girona

La situació és radicalment diferent a Girona. Tant a les comarques gironines, on tenen un gruix important de les seves alcaldies, com a la capital de la demarcació. Estan molt ben posicionats. A les eleccions del 2019, van esgarrapar la segona posició a ERC i van situar-se a només tres escons de Junts per Catalunya (nou contra sis regidors). La nova candidatura de Guanyem Girona, presentada ara fa un mes i mig, torna a estar encapçalada per Lluc Salellas. Però s’ha envoltat d’un equip renovat, amb noms nous provinents de diversos àmbits, com la jurista Amy Sabaly, el professor universitari Sergi Font, la filòloga Queralt Vila, el químic i activista climàtic Sergi Cot o la treballadora social i sindicalista Gemma Martínez. Des de la formació creuen possible que “el Lluc sigui alcalde” i sostenen que “hi ha l’oportunitat d’un canvi real, que posi per davant les necessitats de la gent treballadora”.

La cinquena tinent d'alcalde de Tarragona, Eva Miguel, serà la cap de llista amb l'objectiu d'"evitar pactes amb el PSC" / Foto: @CUPTarragona

Mantenir-se a Tarragona

Tarragona és l'única capital de demarcació on han entrat a formar part del govern. A les eleccions municipals de 2019, van aconseguir mantenir els dos regidors: Laia Estrada, avui diputada al Parlament, i Eva Miguel, avui cinquena tinenta d’alcalde i consellera de Medi Ambient i Habitatge. Van entrar a meitat de mandat, quan l'alcalde republicà Pau Ricomà va trencar amb els comuns i va incorporar Junts per Catalunya i la CUP. Justament Eva Miguel serà l'alcaldable cupaire, que en la seva presentació com a candidata feia una valoració "molt positiva" de l'experiència" i defensava que havien demostrat que són "útils a l'oposició i al govern". No han aclarit si reeditarien l'entesa, però sí que tenen clar que estan per "evitar pactes amb el PSC".

L'exalcaldessa Dolors Sabater, durant l'acte de presentació de la seva candidatura a Badalona aquesta setmana / Foto: @GuanyemBDN

Guanyar pes a l'àrea metropolitana

Aquesta setmana, l'exalcaldessa Dolors Sabater ha presentat la seva nova candidatura per Badalona, com "la garantia que l'extrema dreta no torni a governar la ciutat", però ho tindrà realment complicat davant la potència de Xavier García Albiol i la divisió de l'esquerra. Però els cupaires miren cap al conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara mateix ja governen a Ripollet, també a través d'una confluència, Ara Decidim, conformada per Compromís per Ripollet (organització històricament vinculada a la CUP), Podem i els comuns. I el mateix volen intentar de nou a Cerdanyola del Vallès, en mans socialistes des del 1979, gairebé de forma interrompuda. Només del 2003 al 2009 (ICV) i 2015 al 2019 (Compromís per Cerdanyola-CUP) van aconseguir desallotjar el PSC. Va ser amb Carles Escolà com a cap de llista, que va aconseguir els vots necessaris d'ERC, CiU i ICV-EUiA per ser alcalde. Quatre anys després no se'n van sortir. Ara mateix tenen tres regidors i volen repetir la gesta a través de la confluència Guanyem Cerdanyola. 

L'activista i regidor Bernat Lavaquiol, rostre visible de la campanya contra els Jocs d'Hivern, serà aquest cop el cap de llista a la Seu d'Urgell / Foto: ACN

Activisme a la Seu d'Urgell

Per guanyar pes als municipis, la CUP busca gent arrelada al territori però també vinculada als moviments socials. Un dels millors exemples és el de la Seu d'Urgell, on el regidor Bernat Lavaquiol, fa quatre anys el número dos, encapçalarà la llista el pròxim 28-M. Lavaquiol, com a portaveu de la plataforma Stop JJOO, ha estat el rostre visible del moviment nascut als Pirineus contra els Jocs Olímpics d'Hivern, finalment congelats per manca d'acord amb l'Aragó. A més d'activista, també és enginyer agrònom i forestal i està fent un doctorat d’investigació a la Universitat de Lleida. Actualment els cupaires tenen dos regidors i busquen fer-se forat per esmicolar l'entesa entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que governa avui el municipi. Aquest dissabte Lavaquiol ha estat justament un dels protagonistes de l'acte de llançament de la campanya municipal de la CUP a Sant Cugat.

L'alcalde cupaire de Berga, Ivan Sànchez, no té ara per ara qui el succeeixi / ACN

Trobar alcalde per Berga

El de Berga segurament és el cas més singular i paradigmàtic de la CUP en aquestes eleccions municipals. La del Berguedà és l’única capital de comarca que governen, des de fa vuit anys, primer amb l’alcaldessa Montse Venturós —inhabilitada durant sis mesos per la seva negativa a treure l'estelada de l'Ajuntament— i després amb l’alcalde Ivan Sànchez, que va assumir el 2021 quan Venturós va plegar per una depressió. I les perspectives són bones. El 2019 van obtenir el 40,7% dels vots i vuit dels disset regidors. És el seu bastió municipal. Ara, però, tenen un problema: no tenen candidat per continuar eventualment al capdavant del consistori. Sànchez hauria declinat ser cap de llista. Fonts del partit es limiten a assenyalar que l’assemblea local “no ha confirmat encara qui serà el candidat”, que tot continua igual. I que ara la seva prioritat és “fer feina per la ciutat i governar el millor possible fins a l’últim dia, fins a l’últim minut”.