Qui els ho havia de dir. Avui, els barcelonins que van votar Valls, Collboni o Bou es troben, segons les portades de La Vanguardia i El Periódico, que han votat Colau. I de franc. Més ben dit, només els socialistes s’ho volen cobrar en poder —i també un cert entorn dels comuns, perquè Barcelona és bona. Aquesta mona es pot vestir com es vulgui —ho expliquen en aquesta casa en José Antich i en Jordi Barbeta— però mona es queda. Van prometre una cosa per guanyar-se els sufragis de la gent i en fan una altra un cop els tenen.
El País ho presenta amb més gràcia: és un xoc entre Valls i Ciutadans, el partit que l’empara, com volent dir que, pobre, segueix la via estreta i pedregosa que mena a la virtut al preu de trencar fins i tot amb els que l'han promogut. En fi. Més aviat sembla una operació de control de danys. Tinta de calamar sobre el fet que regalen els seus vots. Almenys La Razón posa el dit a la nafra i es fa ressò d’allò que ja havia avançat aquesta casa: a Catalunya, els d’Albert Rivera i Inés Arrimadas s’han deixat 980.000 vots a la gatera en un any i mig (on diu "banzados" segurament volia dir "bandazos". Els nervis, ja se sap).
Editorials i columnistes fan muts i a la gàbia sobre aquest joc de trons. Les eleccions municipals —insistien aquells partits i aquells diaris darrere d'ells— havien de ser sobre Barcelona, no sobre “el monotema”. Ara es veu que no, que l’alcaldia es decidirà en funció del “monotema” i que així està molt bé. Alguns malpensats diran que d’això se’n diu defraudar. D’altres que Barcelona bé val una missa, parafrasejant Enric de Borbó, el pretendent protestant al regne de França —vés per on—, que va triar convertir-se al catolicisme per poder regnar. Després diran de la crisi de la política —i de la premsa.
Les portades dels diaris de Madrid es mantenen en mode “periodisme d’estat” i no diuen res del que pugui perjudicar la imatge de democràcia plena i consolidada, etcètera, d’Espanya. Callen l’informe del grup de treball contra les detencions arbitràries de l’Oficina dels Drets Humans de l’ONU. “No van existir bases per a la detenció preventiva i el judici” de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, diu l’informe, que demana l’Estat espanyol que alliberi els presos polítics, doncs les “acusacions penals en contra seva tenen per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los de continuar amb aquesta pretensió en l’àmbit polític”. Del que no m’agrada que ningú no en mengi.
També passen de puntetes per la prohibició d’entrar al Parlament Europeu a Carles Puigdemont i Toni Comin, feta pel president i el secretari de la cambra. A la vista de com ha anat la cosa, sembla que tenen cua de palla, doncs havien d’explicar que alguns eurodiputats espanyols en la mateixa situació que Puigdemont i Comin sí els han autoritzat a fer tràmits. Havien d’explicar que, així, o tots 54 parlamentaris electes a Espanya podien obtenir la seva acreditació, o cap. Havien d’explicar que s’ha discriminat només als independentistes catalans. No encaixaria amb el relat.
Mala llet d'El Mundo
En canvi, tots els diaris del 155 obren portada amb la decisió de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat de mantenir les màximes penes pels líders independentistes jutjats al Suprem. El Mundo ho fa amb especial mala llet i és delecta en remarcar que la fiscalia demana que no se’ls pugui concedir el tercer grau, almenys, fins que no hagin complert la meitat de la pena i no “com va fer la Generalitat amb Oriol Pujol”. Això sí que encaixa en el relat.
La cirereta del pastís avui és doble. D’una banda, el titular d’El Periódico, una frase on les dues parts són certes per separat i juntes fan una mentida. Dir que “El fiscal creu Trapero i demana 25 anys per Junqueras” fa l’efecte que relaciona una pena tan alta pel vicepresident amb el testimoni del Major Trapero. No és així i bé que ho saben. Entre les explicacions d'aquest titular, perfectament descriptibles, s'hi pot incloure la de fer mal.
D’altra banda, l’ABC, que regala al món una portada de traca i mocador amb una més de les seves paranoies: l’annexió de Navarra pel País Basc. És una bola com una casa, una bola constitucional, a més. Però el govern foral de Navarra està en joc i depèn dels vots del PSOE que caigui del costat de la dreta de Más Navarra o de la coalició d’abertzales i podemites que manava fins ara. És per això que, delerosos i ben sincronitzats, els tres diaris de la dreta mediàtica duen el tema en portada. Per cert, aquell Borbó que va canviar de religió per poder regnar a França sota el nom d'Enric IV venia de ser Enric III de Navarra. No va tenir un bon final.
