Està bé la portada d’avui d’El Punt Avui, amb aquest titular curiós: “Desprogramats”. Condensa en una sola paraula la que ens caurà a sobre aquestes dues setmanes que vénen, malgrat que per entendre-la és necessari llegir un dels subtítols, on s’explica que la campanya de les eleccions generals de la majoria de partits arrenca sense gaires propostes i se centra a presentar els líders de cada partit. Una campanya cabdillista, enfocada a posar-se bé un i acusar els altres de tots els mals per a tenir la mà en la coalició en què, inevitablement, s’haurà de recolzar el proper govern espanyol.
El titular de La Vanguardia fa palès fins on han d’intervenir la justícia i altres organismes de control administratiu a la política espanyola. És trist veure la freqüència amb què la política acut a tribunals, juntes i agències perquè aclareixin els merders que escampa. Total, per una broma.
Unes quantes portades demostren l'argument d'El Punt Avui, especialment la de l’ABC, que presenta “Tot el PP en campanya”, com volent dir als votants fugits que aquest ha recuperat totes les coses que li trobaven a faltar: la dretota d’Aznar per als que busquen en Vox i Cs les emocions fortes del neofranquisme i del espanyolisme dur, la variant de puro i Marca de Rajoy, i Casado enmig de tots, com l’avi de l’havanera. El revers de tot plegat és la portada d'El Periódico.
Missatges forts només se’n veuen dos. Un, del cap de cartell de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, que titula l’Ara. L’altre és el d’El Mundo, que acusa a l’altre Sánchez, el socialista, de ser el candidat secessionista i republicà perquè ERC li vol donar els vots. És una mica entortolligat l’argument d’aquest diari perquè, fins ara, el líder del PSOE ni vol la secessió ni tampoc està per petar-se la monarquia. En fi, es veu que per manca d’altres idees millors s’han estimat més seguir martellejant-ne una de vella.
