Allà on va, que no són pocs llocs, explica la mateixa història, la mateixa cançó de l’enfadós. Míting rere míting ho relata fil per randa: “Em van cessar perquè volia que mentís i m’hi vaig negar”. I que van obligar-lo a "treure els fets", fins a tal punt que "no podia signar". Edmundo Bal Francés (Huelva, 1957) era l’advocat de l’Estat que veia rebel·lió en el referèndum de l’1-O. Avui és el número quatre d’Albert Rivera a les eleccions generals del 28-A. Tampoc té gaire cosa més a explicar; ha estat fitxat per i per a això.

L’alt funcionari va ser apartat del capdavant de la secció penal de l’Advocacia de l’Estat —cos jurídic que, a diferència de la fiscalia, no és independent del poder executiu— perquè, segons explica, no va voler signar l’escrit d’acusació. El document acusava els dirigents independentistes per sedició i malversació, i no per rebel·lió. I això que només s’havien personat en la causa per malversació. No va ser acomiadat, sinó recol·locat a la direcció de recursos contenciosos-administratius en matèria tributària, a l’Audiència Nacional.

Com a la película The Truman Show, protagonitzada per Jim Carrey, Rivera li diu constantment a Bal que és un “heroi”, un màrtir per Espanya. I ell s’ho creu, però amb falsa modèstia: "No, no es pot dir heroi a qui vol complir amb la seva obligació". El líder de Ciutadans va ser dels primers que va trucar-li quan el passat novembre va ser rellevat per l’advocada general de l’Estat, i en el seu lloc hi van posar la ja coneguda Rosa María Seoane. Una trucada que marcaria un abans i un després en la seva relació.

Des de la formació expliquen que quan li van proposar anar a les llistes va trigar només dos minuts a acceptar l’oferiment. Ara se’l veu la mar de còmode recorrent Espanya per denunciar els “colpistes”, expressió que fa servir de forma recurrent per a referir-se als presos polítics i exiliats catalans. És el número quatre de Rivera, però se l'ha vist més amb ell que no pas Arrimadas, que havia de ser l'últim cartutx de la formació.

edmundo bal EFE

Aquest, però, és només el relat del self-made hero, l’heroi fet a ell mateix. Les persones coneixedores dels fets expliquen una altra versió del que va passar, molt i molt allunyada. Va ser apartat per deslleialtat als seus superiors, per engany i, especialment, per la seva proximitat a l’acusació popular del judici de l’1-O. Segons relata la periodista Elisa Beni, col·laboradora d’ElNacional.cat, va reaccionar de forma sorprenent quan va saber que l’Estat "només" acusaria de sedició i malversació: “I què li dic jo ara a Vox?”. Des de determinats mitjans de comunicació se l'ha intentat vendre com un progressista només pel seu paper en el cas Gürtel.

El juny del 2018, amb el canvi de president a la Moncloa després de la moció de censura, l’advocacia de l’Estat mantenia l’acusació només per malversació. El govern Rajoy recomanava perfil baix a la següent administració. Bal no va escandalitzar-se com el novembre d’aquell any, quan va tocar presentar l’escrit d’acusació.

Rivera va ser dels primers a trucar-li després de ser apartat. Bal només va trigar dos minuts a dir-li 'sí.

Sigui com sigui, Bal va ser apartat per "rebel·lar-se" contra els seus superiors en un sistema que és jeràrquic, i que depèn en última instància de l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro. Davant l'adversitat, l'advocat de l'Estat va optar per la porta giratòria. El camí invers d'altres: dels poders de l'Estat a la política.

El dels advocats de l’Estat és un gran cas de portes giratòries. Un dels exemples més destacats és el de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, també lletrada de l’Estat, que recentment ha fitxat pel bufet Cuatrecasas. Però n’hi ha molts més que acaben al sector privat, un sector que s’aprofita del seu coneixement dels secrets i punts dèbils de l’administració de l’Estat per a litigar-hi en contra seu.

edmundo bal arrimadas efe

En la seva condició de president de l’Associació d’Advocats de l’Estat, càrrec que va ocupar durant diversos anys, Edmundo Bal va defensar aquestes portes giratòries. “L’excedència és així. De tota la vida i ocorre en tots els cossos (de l’Estat)”, defensava el juliol del 2015 en un reportatge del diari El País. La peça anava sobre advocats de l’Estat que litigaven contra l’Estat espanyol a sou d’empreses estrangeres. Ell mateix va fer una excedència en un despatx privat durant dos anys, encara que no aparegui en el seu perfil de LinkedIn.

Abans que el procés es creués en la seva vida, i li permetés fer carrera, només havia guanyat atenció mediàtica en una ocasió. Va ser després que Gerard Piqué insinués que a la llotja del Bernabéu "es mouen els fils" en casos com els de Messi o Neymar davant la justícia. Apuntava contra Marta Silva, advocada de l'Estat i exsecretària de la junta directiva del Reial Madrid. 

Edmundo Bal, seguidor practicant de l'Atlético de Madrid i assidu al Vicente Calderón, li va respondre en un article a El Confidencial: "Mai no he estat a la llotja de l’estadi Santiago Bernabéu i l’Advocacia de l’Estat mai no ha acusat Neymar de res”. I li demanava que no es fiqués en política: “Deixi vostè de presumir d’absurdes conxorxes y faci'ns feliços amb el que vostè sap fer millor: jugar al futbol”. Haga usted como yo y no se meta en política.