Les eleccions a Catalunya pengen d'un fil cada cop més fràgil a mesura que els experts alerten del risc que planteja l'actual situació de pandèmia provocada pel coronavirus. Si dimarts l'avís del Govern que la situació és molt greu i obliga a reflexionar va apuntar que el 14-F estava ja sentenciat, avui ha estat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, qui ha advertit que més de 200.000 persones es podrien veure privades del seu dret a vot. Per contra, Foment i PIMEC insisteixen a reclamar que no s'ajornin.

Euskadi i Galícia es van trobar durant la primera onada del confinament en una situació similar. El 16 de març van decidir ajornar les eleccions que tenien previstes per al 5 d’abril. La principal diferència entre aquell precedent i la situació a Catalunya és que tots els partits de les respectives Cambres van tancar files amb el govern, la qual cosa va esvair qualsevol conflicte polític en la decisió.

Reticències del PSC

En el cas de Catalunya, tant el PSC com el PP van exposar clares reticències en la reunió de dilluns passat subratllant que el vot és un dret fonamental i que l’obligació dels governs és preservar-lo amb totes les garanties democràtiques i sanitàries. Aquest matí, la portaveu del PSC, Eva Granados, ha insistit al Parlament que "a Catalunya toca votar". 

Tot i que dilluns el representant del PSC va advertir durant la reunió de partits que si el Govern no argumenta amb prou claredat la seva decisió podria provocar un recurs davant del Tribunal Constitucional, fonts socialistes consultades per ElNacional.cat apunten que no prendran cap decisió fins conèixer la conclusió del Govern i les raons que s’argumenten.

Efecte de les enquestes

Rere aquest malestar s’apunten també els recels provocats per les enquestes. L'efecte que un ajornament podria tenir en les diferents forces polítiques que rivalitzen per les primeres posicions en uns comicis de resultat incert, com ha demostrat les enquestes.

Els sondejos apunten que ERC, que partia com a clara guanyadora, perd força mentre que el nou candidat del PSC, Salvador Illa, ha aconseguit projectar la candidatura socialista i JxCat recupera posicions amb l'elecció de la seva presidenciable, Laura Borràs. Cs, que va guanyar el comicis del 2017, apareix ensorrada a les enquestes.

En aquest context, l’efecte electoral de l’ajornament no serà neutre i amenaça de contaminar la decisió i projectar dubtes. Des del Govern s’intenta esvair aquestes ombres deixant en mans dels experts la valoració de l’escenari. Això, però, ha situat de retruc els responsables tècnics de Salut en el focus del debat.

Buit legal

Igual com passa a Catalunya, bascos i gallecs es van enfrontar a un buit legal en relació a aquest tema. També el Govern, segons va anunciar ahir Budó en roda de premsa ha demanat als serveis jurídics que informació sobre els condicionants legals de la mesura.

Precisament, els informes jurídics en què es van sustentar les decisions del govern d'Euskadi assenyalaven la necessitat de buscar màxim consens possible entre totes les forces polítiques per tancar aquest acord. Però concloïen que atès que és el president del govern qui convoca les eleccions, era també el lehendakari qui hauria d’assumir la potestat no prevista d’ajornar-les. La mateixa conclusió van exposar els serveis jurídics gallecs.

lehendakari inigo urkullu - Ion Alcoba / Europa Press

El lehendakari Iñigo Urkullu / Europa Press

També Budó va advertir ahir que la decisió última serà del Govern. En el cas de Catalunya no hi ha president, però és el vicepresident qui n’ha assumit les funcions. La consellera de Presidència va avançar que Pere Aragonès signarà un decret per ajornar els comicis després de la reunió extraordinària de Govern que se celebrarà amb posterioritat a la reunió de la mesa de partits convocada per divendres.

Nova data electoral

La principal divergència que es va plantejar entre els serveis jurídics de Galícia i Eukadi és la nova data electoral. En els dos casos es va ajornar la cita sense fixar una nova data, i es va remetre aquesta a la millora de la situació de la pandèmia. Això no obstant, els serveis jurídics bascos van apuntar que s’hauria de signar la nova convocatòria 54 dies abans de la jornada electoral, com marca la Llei, sense tenir en compte el calendari ja transcorregut des que s’havien convocat les eleccions d’abril; mentre que els lletrats gallecs van assenyalar que calia descomptar els dies ja transcorreguts del procés electoral. Finalment, però, les eleccions es van acabar celebrant el mateix dia als dos territoris i es van convocar 54 dies abans, com marca la Loreg.

Alberto Núñez Feijoo president Galicia PP - Efe

El president de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo / Efe

En el cas català, Budó va apuntar ahir que la previsió és que en el mateix decret on s’acordi l’ajornament es fixi també la nova data. Per fer-ho va reclamar les projeccions dels experts sobre el descens de l’onada de contagis, la qual cosa, segons s'ha apuntat, podria situar els nous comicis entre maig i juny.

A Euskadi i Galícia finalment, les eleccions es va acabar celebrant el 12 de juliol. Com estava previst, el PNB d'Iñigo Urkullu, i PP d'Alberto Núñez Feijóo, van revalidar les respectives majories, que en el cas del gallec era de nou absoluta.

A la imatge principal, un col·legi electoral a Galícia el passat 12 de juliol / Efe

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat