La decisió final sobre si s'ajornen o no les eleccions i, en cas que fos així, sobre la nova data dels comicis correspon al Govern i així ho ha recordat la consellera de Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. Això no obstant, la portaveu ha assegurat que mantenen la voluntat d'escoltar els partits i consensuar amb ells l'escenari electoral.

La previsió és que aquest divendres s'adopti una decisió definitiva al respecte. Prèviament hi haurà dijous una reunió de la taula de partits per analitzar les darreres dades sobre l'evolució epidemiològica i una nova reunió divendres, on s'intentaria un acord tot i que, segons Budó, el Govern no plantejarà cap proposta concreta. En cas que no es consensuï la resposta, serà el Govern qui ho decidirà en una reunió extraordinària del Consell Executiu el mateix divendres. Posteriorment, el vicepresident, Pere Aragonès, signaria el decret d'ajornament de les eleccions, en cas que així es decideixi, que inclouria la data de la nova convocatòria.

Ha estat davant les reticències expressades per formacions com el PSC enfront la possibilitat d'un ajornament que Budó ha replicat que la decisió final depèn del Govern. "Igual com es va fer al País Basc i Galícia", ha insistit en repetides ocasions.

El fet, però, és que tant a Galícia com al País Basc, les eleccions previstes per al passat 5 d'abril, en ple confinament, es van ajornar amb un acord unànime dels respectius governs amb tots els partits. A diferència del que proposa el Govern, la nova data es va decidir amb posterioritat.

Per contra, la reunió dels partits del Parlament que es va celebrar dilluns va servir per constatar les diferències amb els formacions que aposten per mantenir els comicis, en particular amb el PSC i PP, que van arribar a apuntar la possibilitat que un decisió no consensuada del Govern doni peu a un recurs.

Decisió definitiva

El que sí que ha deixat clar Budó, d'acord amb el que es va reclamar aquest dilluns a la reunió de partits, és que la decisió que es prengui divendres serà la definitiva i inamovible, tant si s'ajornen els comicis com si es manté el calendari.

La consellera no ha volgut avançar escenaris, tot i que ha insistit un cop i un altre que la decisió s'ha d'adoptar en funció de les dades, garantint el dret a la participació política, el dret a vot i el dret a la salut dels electors. 

Reunión Consell Executiu enero 2021 Ruben Moreno

La reunió de Govern d'avui ha debatut sobre l'ajornament de les eleccions / Rubén Moreno

Les dades obliguen a reflexionar

En aquest context, ha subratllat la dificultat actual provocada per la situació epidemiològica, en plena tercera onada, amb la qual cosa ha abonat la idea que el 14-F penja d'un fil. "Estem en una situació greu. Amb unes dades que ens han de fer reflexionar. Estem en un escenari incert", ha conclòs per pronosticar que tot apunta que la situació el 29 de gener no serà millor.

De fet, els membres del Govern han protagonitzat en la reunió d'avui un ampli debat sobre la possibilitat d'ajornar la convocatòria. I no només això sinó també sobre la conveniència que l'executiu no es limiti a exposar les dades als partits sinó que traslladi una proposta concreta sobre el calendari electoral. Tot i que JxCat apostava per aquest plantejament, finalment s'ha desestimat.

Proposta de Salut i Exteriors

Budó ha apuntat, però, que malgrat que el Govern no portarà una proposta concreta a la reunió de partits de dijous i divendres, sí seria convenient que des del Departament de Salut i el departament d'Exteriors, responsable dels processos electorals, tots dos en mans de consellers d'ERC, es plantegessin els escenaris per prendre una decisió.

Fins i tot ha plantejat la conveniència que els experts de Salut plantegin quin seria el millor moment per a la nova convocatòria, en cas d'ajornament, atès que s'hauria de situar en un moment en què l'onada epidemiològica "anés de baixada".

bernat sole govern   govern

El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, al Pati dels Tarongers

D'altra banda, durant la roda de premsa el Govern ha reclamat a l'executiu espanyol que es decreti l'obligatorietat del teletreball, la qual cosa permetria millorar les dades epidemiològiques i "la mobilització de recursos econòmics per a tots aquells sectors afectats per la crisi sanitària".

 

A la imatge principal, la consellera Meritxell Budó i el vicepresident Pere Aragonès, abans de la reunió de Govern / Rubén Moreno