La jornada electoral d'aquest diumenge posarà en marxa un procés administratiu i institucional dirigit a renovar dos dels tres poders de l'Estat de Dret: el Legislatiu (Corts Generales) i l'Executiu (Govern). Les noves Cambres es constituiran el 3 de desembre i, a partir d'allà, entrarà en joc el Rei, que obrirà una ronda de consultes amb els portaveus parlamentaris a la recerca del candidat a la investidura.

No tots els terminis estan reglats, però aquestes són les dates clau d'aquest trànsit:

  • 13 de novembre: Comença l'escrutini general a les juntes electorals provincials, que tenen fins dissabte dia 16 per completar la seva tasca. És un recompte públic on ja s'inclouen els vots de l'estranger dels inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
  • A partir del 16 de novembre, una vegada resolts tots els recursos, es proclamaran els resultats i les juntes electorals aniran expedint les credencials perquè els diputats i senadors puguin presentar-se al Congrés i al Senat per acreditar-se. La desfilada dels nous parlamentaris per fer la 'paperassa' s'espera a partir de dilluns, 18 de desembre.
  • 3 de desembre: A les deu del matí es constitueixen simultàniament, cada un a la seva seu, el Congrés i el Senat. És el dia en què els parlamentaris elegeixen els presidents i les Taules de les Cambres i prometen o juren la Constitució. Aquell mateix dimarts, la persona que ocupi la Presidència de la Cambra baixa es desplaçarà al Palau de la Sarsuela per informar el Rei a fi que pugui obrir una ronda de consultes amb els partits representats del Congrés per decidir a qui encarrega sotmetre's a la Sessió d'Investidura.
  • 12 de desembre: Es calcula que aquesta data acabarà el termini de cinc dies hàbils per formar els grups parlamentaris de la Cambra, seguint les previsions reglamentàries. Aquell termini comença després de la constitució de la Cambra i té en compte que pel mig hi ha dos dies festius: el 6 de desembre, Dia de la Constitució, i el 9 de desembre, ja que a Madrid es passa a aquell dilluns el dia festiu de la vigília, Dia de la Inmaculada Concepción. Després, la Mesa del Congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per constituir la Junta de Portaveus, que és l'òrgan que ordena les sessions plenàries i, per tant, el Ple d'Investidura, quan es convoqui.
  • Setmana del 16 de desembre: Constituïts els grups parlamentaris i la Junta de Portaveus, ja es podran convocar sessions plenàries. Si hi ha acord entre algunes forces polítiques i tenint en compte els desitjos expressats pel president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es calcula que el Debat d'Investidura podria celebrar-se, com a molt aviat, aquella setmana del 16 de desembre. Serà investit president aquell candidat que aconsegueixi la confiança del Congrés per alguna d'aquestes dues vies: en la primera votació sumant la majoria absoluta (176 diputats) o, en una segona oportunitat, 48 hores després, aconseguint més vots a favor que en contra. Per fixar la data d'aquesta primera votació d'investidura cal tenir en compte el risc d'una nova repetició electoral, ja que, en cas de bloqueig, les Corts es dissoldran en complir-se dos mesos d'aquesta data per celebrar eleccions 47 dies després. I ja que s'acostuma a votar diumenge la data d'aquesta sessió plenària ha de triar-se comptant que en aquest trànsit hi ha dos mesos consecutius de 31 dies (el desembre i el gener) i un mes de febrer amb 29 dies.

A partir de la votació, s'obren dos escenaris:

  • Vigílies de Nadal: Si s'ha aconseguit la investidura el nou president del Govern podria prendre possessió el cap de setmana anterior a Nadal i nomenar immediatament els seus ministres. Amb un Executiu ja al banc blau es podrà celebrar la Sessió Solemne d'Obertura de Legislatura, presidida pel Rei, el que no s'espera fins al gener.

En tot cas, les compareixences dels nous ministres en les seves respectives comissions del Congrés per exposar els seus plans no podran celebrar-se fins a mitjans del mes de gener. En primer lloc, els grups parlamentaris han d'arribar a un acord sobre la composició de les comissions, després aquestes han de constituir-se i després la Mesa del Congrés ha d'autoritzar expressament que es reuneixin, ja que el gener és inhàbil a efectes parlamentaris segons la Constitució.

  • Mitjans de febrer: Al contrari, si no s'ha aconseguit la investidura en aquest debat, després de la primera votació fallida comença a comptar un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi ha un fracàs a mitjans de desembre --com va passar amb les fallides investidures de Pedro Sánchez el març de 2016 i el juliol de 2019--, i si no s'aconsegueix una alternativa viable en els dos mesos posteriors, caldria dissoldre les Corts novament a mitjans de febrer per acabar celebrant nova eleccions, com aviat el 5 abril.