El Parlament ha oficialitzat l’enfrontament amb el Tribunal Constitucional. Ha desoït l’advertiment que el TC li va fer arribar la setmana passada, en el sentit que la comissió d’estudi del Procés Constituent és “absolutament inviable”, i enmig d’acusacions i retrets de l’oposició, ha debatut i aprovat les conclusions d’aquesta comissió a l’hemicicle.

Després d’un tens debat en què els partits contraris al procés han acusat JxSí i la CUP de saltar-se les regles del joc democràtic, s’ha sotmès el text a votació. Els diputats del Ciutadans i els del PP han abandonat l’hemicicle, mentre els 72 diputat de JxSí i de la CUP votaven a favor, els 10 de CSQP, en contra i els del PSC, tot i no abandonar el ple, no participaven en la votació.

Això passava gairebé a la mateixa hora en què el diputat del Partit Demòcrata Català al Congrés Francesc Homs s’entrevistava al palau de la Zarzuela amb el rei Felip VI dins la ronda de converses per assenyalar un candidat a la presidència del govern espanyol. A la tarda, la mesa del Congrés decidia ajornar la decisió sobre el grup propi que el Partit Demòcrata reclama a la cambra alta.

El d'ahir va ser un dia intens al Parlament. El debat sobre el procés va començar tan bon punt es va tancar la sessió de control al Govern on el president, Carles Puigdemont, havia explicat que la qüestió de confiança, conseqüència de la no aprovació dels pressupostos del Govern, se celebrarà el 28 de setembre. El president va concretar la data a preguntes del responsable del grup del JxSí, Jordi Turull. Hores més tard, en el mateix ple es debatiria i aprovaria tramitar la primera de les tres lleis sobre estructures d’Estat que prepara la cambra catalana, la de l’Agència Catalana de Protecció Social. L’expectació, però, no va ser la mateixa que al matí.

La votació de les conclusions de la comissió del procés s’ha convertit en la primera ocasió en què l’hemicicle desobeeix de manera directa un advertiment concret i específic del TC. I d’aquí la singularitat de la votació, i la insistència dels grups de l’oposició de subratllar-ho. Des dels escons de Ciutadans, PP, PSC i Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) es va insistir en aquesta circumstància i es va reclamar que la Mesa llegís la interlocutòria del Constitucional davant de l’hemicicle abans que s’acceptés incorporar el punt al debat.

Incident d'execució

La resposta des de Madrid tampoc no es va fer esperar. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va comparèixer d’urgència al Congrés per anunciar que divendres el consell de ministres autoritzarà l'advocat de l'Estat a portar la decisió del Parlament al TC en forma d’incident d’execució.

La situació ha provocat fins i tot que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, oblidés les conegudes diferències, fins i tot personals, que manté amb el president del govern espanyol en funcions i conversés amb Mariano Rajoy per traslladar-li el suport del seu partit “a l’exigència de compliment de la legalitat”.

Resposta del TC

El dubte ara és quina serà la reacció del Constitucional. L’any passat es va introduir una reforma en la llei orgànica del TC que el capacita per vetllar pel compliment efectius de les seves resolucions.

L’article 92 de la llei, que no s’ha aplicat mai, contempla que el Constitucional podrà “reclamar l’auxili de qualsevol de les administracions i poders públics” i que aquests hauran d’atendre la petició de manera “preferent i urgent”, i planteja diferents mesures concretes, incloses sancions econòmiques, d'entre 3.000 i 30.000 euros, per obligar a què s’atenguin els seus requeriments.

És per aquesta raó que la Mesa del Parlament va evitar incloure en l’ordre del dia el debat i votació d’aquest punt, que es va incorporar a petició de JxSí i la CUP. Prèviament la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va preguntar públicament als portaveus d’aquests dos grups si coneixien la interlocutòria del Constitucional i aquests van reconèixer estar-ne informats.

Responsabilitat de la Mesa

Per la mateixa raó, la Mesa no va acceptar aixecar la sessió, tal com reclamaven els grups de l’oposició, i va atribuir l’admissió a tràmit d’aquest punt al reglament del Parlament que en l'article 81 estableix que es poden introduir canvis en l’ordre del dia del ple a petició de dos grups. "El ple és sobirà", va advertir un cop i un altre la presidenta.

L’objectiu era evitar que l’òrgan de govern de la Cambra, que havia estat directament requerit pel TC per evitar que aquesta comissió tingués cap mena de recorregut parlamentari, aparegués com a responsable del debat que estava a punt de substanciar-se.

Amb tot, els representants de Ciutadans, PSC i CSQP a la Mesa han sortit, un rere l'altre a la tribuna per deixar clar el seu rebuig a portar al ple el debat de les conclusions d’una comissió que el TC havia advertit públicament que no pot actuar.

"No sortirà gratis"

L’avís més directe sobre els efectes del debat i la votació va ser el del president del PP, Xavier Garcia Albiol, que va advertir que la decisió tindrà conseqüències, assenyalant explícitament al president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. “Aquesta provocació no els sortirà gratis. L’Estat de dret actuarà, trigarà més o menys, tinc la intuïció que trigarà menys en aquesta ocasió”, ha assegurat.

Davant d’aquestes afirmacions, Junqueras ha demanat la paraula abans que se substanciés la votació per preguntar el líder del PP si “té alguna informació privilegiada del ministre de l’Interior” que li permet fer aquest anunci. El polític popular, però, ja havia abandonat el ple quan Junqueras plantejava la seva proposta. Y no ha pogut respondre.

La votació s’ha desenvolupat sense més novetat i, un cop ha acabat aquest punt, els diputats han tornat a l’hemicicle i el Parlament ha reprès l’ordre del dia amb absoluta normalitat.