El Departament d'Educació diu que la sentència del Tribunal Suprem que sobre la retolació en castellà als centres públics i concertats de Catalunya no declara que "existeixi un deure de retolar en castellà", sinó que simplement aclareix que "és contrari a dret excloure la retolació en castellà als centres docents sostinguts amb fons públics". Les mateixes fonts del departament liderat per Esther Niubó asseguren que les Documentacions sobre l'Organització i el Funcionament dels Centres (DOIGC) per al curs 2026-2027 no contenen cap referència explícita a la retolació de les escoles, sinó només a la normativa vigent.
Aquestes són les primeres paraules de la conselleria d'Educació després que el Tribunal Suprem validés aquest dilluns el recurs de l'Associació per a una Escola Bilingüe (AEB) de Catalunya i anul·lés l'exclusió de la llengua castellana en els cartells dels centres escolars sostinguts amb fons públics. L'ordre ara anul·lada va ser aprovada pel Departament d'Educació per al curs 2022-2023 i establia concretament que els cartells havien d'estar només en català, en occità a l'Aran i en llengua de signes catalana, si corresponia, ja que "són les llengües de referència del sistema educatiu".
Per aquesta raó, el Suprem ha considerat que excloure la llengua castellana de la retolació als centres docents, el que considera una forma de comunicació, "no és respectuós amb l'article 3 de la Constitució, per no mencionar que pot introduir una diferència de tracte injustificada en matèria lingüística". El Suprem ha donat la raó a l'AEB en última instància, ja que l'entitat espanyolista considerava que l'ús exclusiu de la llengua catalana en la retolació suposava una "asimetria oficial" contra el castellà, que també és oficial a Catalunya. En un primer moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va entrar en debatre aquest apartat de la norma en la seva sentència d'abril del 2025, en la qual va tombar l'ús exclusiu del català a les aules catalanes, ja que, a parer seu, els rètols no formaven part de les classes. L'alt tribunal espanyol, però, considera que "la llengua que es fa servir en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l'ensenyament" i per aquesta raó considera contrari al dret l'exclusió del castellà.
L'AEB ha exigit al Departament que executi la sentència de forma "immediata i lleial" tot introduint el castellà en la retolació i en l'espai físic dels centres educatius, sense descartar tornar als tribunals si l'administració catalana dilatés o esquivés l'aplicació de la sentència. Des d'Educació, però, mantenen que el paràgraf al qual fa referència el TS en la seva decisió no consta en el DOIGC del curs vinent, sinó que es refereix al DOIGC del curs 2022-2023, "i que, per tant, no té implicacions directes". D'altra banda, reiteren que la sentència diu que "és contrari al dret excloure la retolació en castellà als centres docents sostinguts amb fons públics, no que es declari que existeix un deure de rotular en castellà" i que, per aquesta raó, la sentència "no obliga a la retolació en castellà", com exigeixen des de l'AEB.