L'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), l'entitat espanyolista que ha promogut el recurs al Suprem que aquest dilluns ha acabat amb una sentència favorable i l'obligació de rotular en castellà als centres educatius públics i concertats catalans, ha celebrat aquest dilluns el pronunciament del TS com una "victòria". El tribunal ha anul·lat l'apartat d'un document sobre l'organització dels centres del curs 2022-2023, que establia que la retolació dels espais dels centres s'havia de fer en català, occità i aranès, i en llengua de signes catalana si corresponia. A través d'un comunicat d'aquest dilluns, l'AEB ha apuntat que el pronunciament "deslegitima la política que ha pretès construir als centres educatius de Catalunya un ecosistema del qual el castellà quedés esborrat" i "exclòs".
En el mateix comunicat, l'entitat espanyolista exigeix al Departament d'Educació que executiu la sentència de forma "immediata i lleial", modificant les seves instruccions i directrius sobre projectes lingüístics, i introduint el castellà en la retolació i en l'espai físic dels centres educatius sostinguts amb fons públics. En aquest sentit, l'AEB no descarta tornar de nou als tribunals si l'administració catalana esquiva o dilata l'aplicació de la sentència del Suprem. L'entitat recorda que la mateixa Generalitat va admetre durant el procés judicial que va estimar aquest recurs que una sentència favorable obligaria a canviar la senyalització dels 5.433 centres docents existents a Catalunya, per la qual cosa rebutgen que el Departament busqui ara una "interpretació restrictiva" de la resolució per evitar el canvi dels rètols i donar cabuda al castellà.
La sentència del Suprem
El recurs d'AEB ha anul·lat l'apartat del document sobre l'organització dels centres (DOIGC) pel curs 2022-2023 que indicava que "la retolació dels espais del centre és en llengua catalana, en occità a l'Aran i en llengua de sigles catalana si correspon, que són les llengües de referència del sistema educatiu". En un primer moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la seva sentència d'abril del 2025, en la qual va tombar l'ús exclusiu del català a l'escola, va mantenir aquest apartat en considerar que els rètols no formaven part de les classes.
L'AEB va recórrer contra aquesta part de la decisió del TSJC i ara el Suprem els ha donat la raó. La sentència de l'alt tribunal espanyol considera, com l'entitat espanyolista que va presentar el recurs, que "la llengua que es fa servir en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l'ensenyament" i defensa la postura de l'AEB. L'entitat defensava que fixar per norma l'ús exclusiu del català en la retolació suposava una "asimetria oficial" contra el castellà. De fet, el Suprem considera que excloure el castellà dels cartells, una forma de comunicació, "no és respectuós de l'article 3 de la Constitució, per no mencionar que pot introduir una diferència de tracte injustificada en matèria lingüística".