El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat sense efecte diversos fragments de les instruccions que el Departament d’Educació va enviar als centres escolars per al curs 2022-2023, en considerar que exclouen el castellà com a llengua d’ús habitual a l’escola. La decisió arriba arran d’un recurs presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), i la resolució conclou que les indicacions del Departament vulneren el marc constitucional, ja que només contemplen el català com a llengua comuna en tots els àmbits dels centres educatius. La sentència, emesa dilluns passat, sí que manté vàlids els apartats que fan referència a la retolació i a l’atenció lingüística especialitzada en les primeres etapes educatives.
Les instruccions impugnades derivaven del Decret llei 6/2022 i de la Llei 8/2022, impulsades per protegir el paper del català com a llengua vehicular a les aules. Inicialment, el recurs va ser rebutjat pel TSJC, que va considerar que aquestes normes només reproduïen la legislació vigent i s’adreçaven al personal intern del Departament. Tanmateix, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit el recurs de cassació presentat per l’AEB, estimant que l'absència de tot esment al castellà excedia el marc legal i tenia efectes sobre tota la comunitat educativa.
El Suprem també va destacar que les instruccions no es limitaven a àmbits administratius interns, sinó que influïen en el funcionament i la identitat dels centres educatius, configurant un model lingüístic orientat a fomentar una identitat comuna a través del català. A partir d’aquesta interpretació, el TSJC ha anul·lat quatre apartats específics. Un d’ells indica que el català i l’aranès, com a llengües pròpies, han de ser d’ús normal en l’ensenyament. El tribunal hi veu una absència injustificada del castellà, que impossibilita garantir la seva presència efectiva i no preveu mecanismes de seguiment ni indicacions als centres per assegurar la competència lingüística de l’alumnat.
També s'ha invalidat l’apartat que defineix el català com la llengua institucional i d’ús generalitzat en tots els espais del centre, tant en comunicacions com en la relació entre els diferents actors de la comunitat educativa, inclòs el personal no docent. A més, el TSJC ha tombat dues directrius orientades a fer del català un element central d’integració i cohesió social dins d’un model educatiu plurilingüe.
Retolació i suport lingüístic, fora de la sentència
D’altra banda, el tribunal ha rebutjat part del recurs de l’AEB en relació amb la retolació dels centres i l’atenció personalitzada a l’etapa d’educació infantil. En aquests casos, considera que les instruccions es poden interpretar d’acord amb la legalitat vigent i no vulneren els drets lingüístics. Tot i això, l’AEB ha anunciat que recorrerà aquests punts davant del Tribunal Suprem. Segons aquesta entitat, la resolució és rellevant perquè reafirma el criteri dels tribunals a favor de la consideració de totes dues llengües oficials com a vehiculars i denuncia l’incompliment de la Constitució quan es margina el castellà. Subratllen que l’abast de la sentència no es limita a un cas concret, sinó que afecta les futures directrius educatives, impedint que es pugui tornar a deixar el castellà fora de les instruccions generals.
L’AEB ha avançat que demanarà al Departament d’Educació que adapti les instruccions per al curs 2025-2026 a la realitat lingüística de Catalunya, seguint la jurisprudència i defensant un model de conjunció lingüística. També ha instat la consellera Esther Niubó a respectar les resolucions judicials i a aplicar les recomanacions del Parlament Europeu.