Carregant...

El Mundo ja advertia aquest dijous en la seva portada que l'esquerra ha convertit la mort de Maricarmen Abascal en icona electoral. "No és una mort, és un assassinat", denunciaven els manifestants que es van concentrar davant el Congrés després de conèixer que la dona desnonada de 87 anys que ha sacsejat la política espanyola no podria tornar a casa seva i havia acabat els seus dies a l'hospital on estava ingressada després de sortir de casa seva en llitera i plorant. La mort de Maricarmen Abascal  ha obert un nou front en la precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre. Després de la commoció que ha provocat la notícia de la seva mort, el PP i Vox han intensificat les acusacions contra Pedro Sánchez per intentar contrarestar l'impacte emocional i polític del cas. Alberto Núñez Feijóo denuncia un intent de "manipulació emocional" per part del govern espanyol; l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha publicitat la carta que Maricarmen va enviar a Sánchez fa gairebé un any demanant-li ajuda que el president espanyol va ignorar, mentre que Vox ha anat més enllà: no només acusa l'executiu d'haver instrumentalitzat el patiment de la dona, sinó que un dels seus eurodiputats, Hermann Tertsch, ha arribat a desbarrar reclamant una autòpsia, alimentant sospites sense proves sobre les circumstàncies de la seva mort.

I és que Maricarmen ha mort en un moment políticament molt delicat i en mig d'una precampanya electoral molt excepcional: la batalla del relat s'ha convertit gairebé en una batalla per les emocions. Amb les eleccions del 29 de novembre a l'horitzó, el govern de Pedro Sánchez intenta situar la crisi de l'habitatge al centre del debat polític, mentre que la dreta busca desactivar l'onada d'indignació ciutadana que ha provocat el desnonament i la mort de l'octogenària. Ja no es tracta només de confrontar propostes polítiques o repartir responsabilitats, sinó de disputar-se la interpretació d'una tragèdia que ha commogut bona part de la societat espanyola. L'esquerra reivindica Maricarmen com a símbol d'una injustícia social, mentre que la dreta acusa Sánchez d'apropiar-se del seu patiment per obtenir-ne rèdit electoral. I, en aquesta pugna, la història personal d'una dona que només volia acabar els seus dies a casa seva ha acabat convertida en una arma política. 

Feijóo denuncia una "manipulació emocional" que "no colarà"

El líder del PP ha estat contundent aquest dijous davant la direcció nacional del partit. Feijóo ha acusat Sánchez i el PSOE de voler convertir la crisi de l'habitatge en l'eix de la campanya electoral per aprofitar la indignació que ha provocat el cas Maricarmen. Segons el president dels populars, el govern espanyol pretén "manipular emocionalment" la ciutadania i desviar l'atenció de la seva pròpia responsabilitat en el problema de l'habitatge. "No colarà", ha advertit.

Feijóo, que en aquesta intervenció no ha esmentat expressament Maricarmen, ha recordat que, segons les dades que ha exposat, durant el mandat de Sánchez s'han produït 97 desnonaments diaris. També ha demanat als dirigents del PP que no caiguin en el que considera les trampes del govern i que contrarestin el discurs socialista amb dades i propostes. És la resposta política a una campanya en què els populars veuen el risc que la indignació social per l'habitatge es concentri sobre els governs autonòmics i municipals del partit. El contrast amb el missatge que el mateix Feijóo havia difós després de conèixer la mort de la dona és significatiu. Aleshores, el líder popular havia traslladat el condol als familiars i havia reclamat respecte: "Ni campanya, ni partits, ni utilització interessada. Prou pedres al mur. Davant la mort d'una persona només hi cap el respecte". Menys de vint-i-quatre hores després, la denúncia de la instrumentalització política ja protagonitza la seva intervenció davant la cúpula del PP.

La carta que Maricarmen va enviar a Sánchez fa gairebé un any

Un altre front de l'ofensiva política s'ha obert amb la recuperació d'una carta que Maricarmen va adreçar a Pedro Sánchez el novembre del 2025, gairebé un any abans de la seva mort. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, s'ha fet ressò d'una informació d'OKDiario que revela que la dona ja havia demanat ajuda al president espanyol per evitar perdre el seu habitatge. "La mort d'una dona de 87 anys una setmana després de ser desnonada és una notícia tràgica i esquinçadora. Potser, si fa un any, quan Maricarmen va escriure una carta a Pedro Sánchez, aquest hagués intentat ajudar-la en lloc d'ignorar-la, ella hauria passat els seus últims dies a casa seva", ha afirmat el dirigent popular. Es tracta, però, d'una hipòtesi política, no d'una relació causal demostrada.

La carta, escrita amb el suport del Sindicat de Llogateres i Llogaters de Madrid i difosa en un vídeo el novembre del 2025, començava amb una frase carregada de simbolisme: "Estimat senyor president: el dia que vostè va néixer jo ja feia 16 anys que vivia en aquesta casa. Casa meva". Maricarmen explicava que sempre havia pagat puntualment el lloguer i defensava el dret a continuar vivint en un habitatge que havia estat casa seva durant pràcticament tota la vida. "Aquesta tranquil·litat no era un luxe, era dignitat. Una dignitat que avui s'està perdent", escrivia. El missatge era una petició directa a Sánchez perquè impulsés els contractes indefinits de lloguer, una mesura que posteriorment s'ha incorporat a la resposta legislativa del govern espanyol. "Vostè té la capacitat, la responsabilitat i el poder de canviar això", li reclamava. I acabava amb una frase que, després de la seva mort, pren una dimensió especialment colpidora: "Perquè, miri, senyor president, quan acabi el seu mandat jo voldria continuar aquí, al mateix lloc on era el dia que vostè va néixer". 

OKDiario també ha recuperat unes declaracions de Maricarmen a TVE, enregistrades abans del desnonament, en què criticava directament Sánchez: "No s'assabenta de la quantitat de desnonaments que hi ha cada dia, no se n'assabenta o no se'n vol assabentar". La dona, però, també havia assenyalat les responsabilitats de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. La publicació d'aquests documents permet al PP qüestionar la reacció tardana de Sánchez davant un problema del qual el govern espanyol ja havia estat advertit. 

Vox va més lluny: de les burles a les sospites sobre la mort

La reacció de Vox ha estat encara més contundent. Santiago Abascal ha responsabilitzat els polítics de la mort de Maricarmen i ha acusat el govern espanyol d'haver utilitzat el patiment d'una persona gran per construir una campanya electoral que amagui les responsabilitats de Sánchez en la crisi de l'habitatge. "Han utilitzat el seu patiment per muntar una campanya que ocultés la responsabilitat del govern en el desastre de l'habitatge", ha denunciat el líder de Vox.

Però el cas, abans del seu trist desenllaç, també havia provocat una campanya de burles i desqualificacions contra la mateixa Maricarmen en determinats sectors de la dreta i l'extrema dreta. A les xarxes socials havien circulat expressions com "Morocarmen", acusacions contra la dona per la seva situació com a llogatera i comentaris que qüestionaven que mereixés la solidaritat ciutadana, criticant que durant 70 anys s'hagi beneficiat d'un lloguer molt baix per un pis en una de les millors zones de Madrid. El debat pretenia traslladar del problema dels desnonaments a la desqualificació personal de la dona que s'havia convertit en el rostre de les protestes. 

Però 'episodi més controvertit l'ha protagonitzat Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox, aquest mateix dijous, reclamant una autòpsia del cos de Maricarmen per determinar les causes exactes de la seva mort. I no en sentit metafòric, sinó literal. En el seu missatge a les xarxes socials no s'ha limitat a demanar informació mèdica, sinó que ha insinuat que hi podria haver alguna cosa més darrere de la defunció, en un missatge que apunta implícitament al govern espanyol.

Aquestes insinuacions han contribuït a difondre una teoria conspirativa segons la qual Maricarmen podria haver estat assassinada per provocar una reacció emocional que beneficiés electoralment l'esquerra. Altres figures de l'entorn ultra, com Vito Quiles i Javier Negre, també han alimentat aquestes sospites a les xarxes socials.