El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, ha defensat aquest dijous davant del Parlament la gestió de la institució durant el seu mandat, especialment en l’àmbit de la protecció dels alertadors de corrupció. Tot i admetre que es poden haver comès “algunes equivocacions”, Gimeno ha assegurat que l’actuació de l’OAC ha estat globalment positiva i ajustada a la legalitat. Durant la seva compareixença a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya per presentar la memòria del 2024, Gimeno ha aprofitat per fer balanç dels seus nou anys al capdavant de l’Oficina, un mandat ja exhaurit. Ha volgut respondre les crítiques d’alguns alertadors que no s’han sentit prou protegits, i ha recordat que gairebé la meitat dels ajuntaments catalans encara no han posat en marxa les bústies internes de denúncia, tal com exigeix la llei.
64 alertadors protegits i 158 peticions ateses
Amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2023, Antifrau va assumir el rol d’autoritat independent encarregada de protegir les persones que informen sobre pràctiques corruptes. Segons Gimeno, actualment la institució protegeix 64 alertadors, i ha tramitat un total de 158 peticions des de l’aplicació de la norma. “La nostra institució va ser l’única de l’Estat que va assumir totes les competències des del primer moment, i això ens ha permès crear doctrina pròpia”, ha afirmat. Aquest nou marc competencial ha obligat a reorganitzar internament l’OAC i ha comportat un augment de sol·licituds de protecció, així com una intensificació de la supervisió dels canals d’informació interns de les administracions públiques.
Explosió de denúncies i augment d’eficiència
Una de les dades més destacades exposades pel director és l’increment sostingut de denúncies rebudes, que han passat de 174 l’any 2016 a 1.480 fins a l’octubre d’aquest 2025 —un increment del 750%. La previsió és que aquest any se superin les 2.000 denúncies. Aquest augment també s’ha reflectit en els expedients resolts: de 167 el 2016 a 1.217 el 2024, i 1.363 en el que portem de 2025. En total, s’han tancat més de 6.000 actuacions, amb més de 3.600 resultats concrets.
Gimeno ha destacat que els àmbits amb més denúncies són la contractació pública, la funció pública i les subvencions, que concentren més del 60% dels casos. També ha assenyalat l’impacte de la bústia de denúncies anònimes, que ha canviat el perfil del denunciant: el 2024 es van registrar 890 denúncies anònimes, i enguany ja superen el miler.
Una Oficina consolidada però amb una llei obsoleta
Gimeno ha reivindicat el paper de l’Oficina Antifrau com a referent en la lluita contra la corrupció i la defensa del sector públic. “La tramitació de denúncies anònimes va ser la primera gran mesura de protecció dels alertadors. Ara ja representen el 70%”, ha recordat. Coincidint amb el 15è aniversari de la institució, ha anunciat l’elaboració d’un pla estratègic per marcar el futur de l’OAC, basat en cinc eixos: reforç del lideratge institucional, impuls de la cultura d’integritat, millora de la protecció dels alertadors, lluita més eficaç contra la corrupció i enfortiment de la capacitat tècnica i operativa. “El nostre marc legal ha envellit. Necessitem una reforma per adaptar-lo als nous temps”, ha advertit Gimeno, que ha demanat una nova compareixença al Parlament per debatre aquesta proposta.
Reclam de més recursos
En la recta final del seu discurs, Gimeno ha agraït el suport rebut durant el seu mandat i ha fet una crida perquè l’Oficina disposi dels recursos necessaris per complir les funcions que se li han atribuït: “No podem afrontar noves competències amb pressupostos prorrogats. Necessitem eines per complir les expectatives generades”.