Imagina’t que cada diari és un grup parlamentari que vota amb la seva portada. Aquest dijous el Govern tindria perduda la moció de censura. Tota la premsa, la de Barcelona i la de Madrid, li votaria en contra o s'abstindria, si hem de fer cas de les seves portades, que obren amb les protestes dels serveis públics i les atribueixen a la malaptesa d’un Govern encegat pel “fer República”. El Govern és incompetent perquè és indepe, vaja. S’hi veuen imatges d’impacte a El Mundo, La Razón, l’Ara i El Periódico. L’excepció és l’ABC, que fa un pòster amb Felip VI i el president xinès Xi Jinping, de visita oficial.
La premsa de Madrid (més El Periódico) aprofiten els fets per fer sang, molta sang. Expliquen que el monopoli del procés sobre el debat públic ha tapat els problemes reals, que ara apareixen en tota la seva cruesa, per “la manca de recursos i de gestió” de la Generalitat, com explica El País. Més mala bava destil·len els titulars d’El Periódico i d’El Mundo. “Tardor calenta”, diu el diari del Grupo Zeta, girant el concepte: havia de ser una temporada moguda per la protesta popular sobiranista i resulta que la moguda ve de metges, universitaris i bombers. D’allò que El Mundo en diu “La Catalunya real”.
La qüestió és quin quadre pinten aquestes portades i aquests titulars amb els fets, en quin relat els insereixen per donar-los-hi quin sentit. Mentre La Vanguardia i l'Ara hi estampen els fets tal qual –i tu pensa el que vulguis–, la resta dibuixen un paisatge en què la majoria independentista del Parlament i el Govern que en depèn no atenen els afers socials ni la gent de tan pendents com estan del procés. Aviat els columnistes espavilats reblaran el clau. Diran: el sobiranisme no és més que una obsessió identitària d’una minoria de corruptes o de burgesos o de nostàlgics o d'incompetents… sense projecte social ni de progrés, aparteu-vos-en! És un problema fals!
Aquest és el moll de l’os del relat que fabriquen aquests diaris. Hi ha una Catalunya genuïna que pateix problemes autèntics –l’assistència primària, les taxes universitàries, les llistes d’espera, els mestres interins…– i una “Catalunya falsa”, la del 21-D, que viu emboirada en el somni de la independència i desatén la vida ordinària i els embolics de la gent del carrer. És tan simple com pretendre que un problema treu l’altre i tan ximple com creure que no es pot caminar i mastegar xiclet alhora.
Fets reals, relat fabricat
Els fets són com són. Les retallades, el malestar, les vagues… són reals. La (in)competència del Govern és la que és. Tampoc ve d’aquesta setmana. Com recordava aquí en Jordi Barbeta, fa temps que s’arrossega: només en un trimestre, els que suspenen el Govern al baròmetre del CEO han passat del 43,2% al 51,9%. El descontentament ha augmentat de nou punts. Les protestes en són el resultat.
Les portades d’avui, però, en fan un relat parcial, en blanc i negre, del que s’omet allò que li donaria color i perspectiva. Les reivindicacions també tenen a veure amb la manca de recursos (no plouen milions) i l’escanyament financer de l’autogovern català, amb la desconfiança i les obligacions i promeses incomplertes de l’Estat, i amb l’afany d’enfrontar els catalans amb aquest Govern.
Cada portada que atribueix el malestar del carrer a una causa unívoca o en fa una lectura binària de bons i dolents, segresta la realitat en favor d’alguns interessos polítics. Aquest Govern que no gestiona com cal i té la gent al carrer legítimament empipada… és el Govern que el sobiranisme hauria volgut fer després del 21-D, o és el que ha pogut fer amb un braç i una cama lligats a l’esquena pel procés judicial dels seus líders i la repressió? Ara volen fer veure que aquestes reivindicacions sí que són genuïnes i les de referèndum no? Els bombers que volien entrar al Parlament són diferents dels que es van interposar –i rebre– entre els votants de l’1-O i la policia espanyola i la Guàrdia Civil?
A qui beneficia?
Contar deliberadament només una fracció de la història és part d’una estratègia o manifesta un prejudici. Val a preguntar-se si el que hi ha darrere d’aquestes portades és interès pels “problemes de la gent” o ganes de donar una puntada al “problema català” al cul del Govern Torra. El Mundo, en una de les peces de portada, no es priva d’ensenyar la poteta: “Sánchez ofereix frenar les retallades amb els pressupostos”. No estaran parlant dels mateixos pressupostos que aquest diari blasma des que se’n va conèixer el projecte, els mateixos que va posar en dubte la UE? Ves per on, ara són bons.
Salvades les distàncies, no seria ridícul i demagògic fer servir l’absència de la líder de l’oposició, entregada a fer campanya a les eleccions andaluses, per acusar-la de descuidar insensiblement i crua els seus electors catalans en aquests moments de greu patiment i dolorós trasbals, etcètera? En una altra hipòtesi, quins serien els titulars d’aquells diaris si les protestes acabessin en un setge de la delegació del govern espanyol –i no els hi faltaria raó? Doncs això. En un país que no és normal tot és més complicat.