Els diaris de Barcelona es poden dividir avui entre els que obren la portada parlant del futur i els que ho fan parlant del passat. L’Ara i El Periódico titulen a tota plana amb uns pronòstics, més o menys, sobre les residències de persones grans i el repartiment dels fons europeus de reconstrucció, una subhasta de milers de milions que ja veurem a qui acabarà beneficiant i com ho segueixen els diaris. El Punt Avui, en canvi, aixeca acta de defunció de la temporada turística, cosa que, ben mirat, calia dir malgrat que sigui una notícia cantada des de fa dos mesos.
Després ve La Vanguardia, que entrevista al ministre de Sanitat. L'entrevista és molt oportuna, esclar, encara que amb La Vanguardia mai se sap si l'oportunitat ve de l'actualitat o de que és oportú el llançament d'un nou producte polític. També dedica bon espai al divorci lleig entre el PDeCAT i Junts, plat informatiu amb què el diari de la Diagonal es llepa els dits.
Si les portades de la premsa de Barcelona no són gaire engrescadores, a les de Madrid se’ls hi pot treure més suc. Diu El Mundo que el president Carles Puigdemont “prepara en secret el proper 1-O”. No deu ser tan secret si surt a la primera pàgina, però. El mateix diari va dir que Puigdemont buscava refugi a Vietnam o Centreeuropa o l'Orient Pròxim, específicament a Qatar. Tot en el mateix article, que no esmentava cap font més que “l’entorn" i “alguns amics” de l’exiliat. Això de l'1-O secret deu tenir un valor semblant.
Almenys no és la notícia principal, que es dedica a vantar a la capitana del sector ultranacionalista del PP, Cayetana Álvarez de Toledo. La diputada per Barcelona perdona la vida a Pablo Casado i la resta de la cúpula del seu partit i si a la foto aparegués amb dos revòlvers penjats al cinturó, la portada quedaria d’allò més complet. Álvarez de Toledo juga a casa. Pedro J. Ramírez la va fitxar com a columnista del diari —l’apadrinava Luis María Anson, tòtem periodístic de la dretota que tan bé representa avui El Mundo.
La Razón és el diari del sector oficialista del PP —abans el rajoyisme, ara el feijooísme (buf, quina paraulota)—. Vés per on, avui entrevista Pablo Casado. Com a coincidència resulta més aviat fulera i sospitosa i, dit sense cap prova ni malvolença, deixa el dubte de saber quin dels diaris contraprograma l’altre. El titular de l’entrevista al líder pepero es veia a venir: els pressupostos són de Podemos i no els votarem. Això ho diu Casado sense haver vist ni una sola línia del projecte de pressupostos generals, cosa que demana un nervi polític molt, molt especial.
On queda l’ABC en aquest panorama, amb els socis de tuna ocupant les millors habitacions de la dreta política? Doncs a la lluna de València, com ja s’ha dit aquí manta vegades i torna a demostrar la portada d’avui. Si Sánchez va marxar de vacances quan la corba de morts per la covid-19 anava disparada, també ho van fer Casado, Arrimadas i tutti quanti. Sánchez és el president del govern —i això és una diferència clau, esclar— però és que el titular fa riure perquè insinua que si s’hagués quedat a Madrid la corba no s’hauria “disparat”. Serà que fa miracles. Sánchez el Taumaturg.
El País ens obsequia amb una rectificació del titular d’ahir. Ara resulta que Podemos no “exclou” Ciudadanos dels pressupostos. Ho fa passar com una rectificació de Podemos, però. És el que passa quan titules per la teva interpretació i no pels fets i tens mala consciència —això sí que aquest diari ho té de tant en tant, cosa que s’agraeix. Conclusió del dia: entre els diaris de Madrid només queda l'ABC per incorporar-se a la brega dels pressupostos. Tot arribarà.
