El govern espanyol proposa prohibir la venda de cotxes i motos de gasolina, dièsel i híbrids l’any 2040. La mesura és part de la futura llei del canvi climàtic, encara en elaboració. Així dit, sona una mica a demà m’afaitaràs. S’entén, doncs, que El País dediqui a la cosa el pitjor espai de la seva portada, com volent dir que molt bé però d'això ja en parlarem l'any que ve. El Mundo ho ven més gran i li dedica el tema principal del seu suplement diari de reportatges, el sempre interessant “Papel”. Tampoc s’hi maten, vaja.
La Razón ja li dona més volada i, sobretot, un bloc de titulars més punxegut, on acusa el govern espanyol d’ignorar els costos de l’esmentada llei, i dona bola als fabricants d’automòbils dient que no tindran temps, que així no, etcètera. S’hi veu el títol d’una columna on un conegut liberal Gran Reserva, titlla la proposta de “postureig energètic de Sánchez”. El diari del grup Planeta no podia fallar: faci el que faci el govern socialista, que la maledicció dels faraons els hi caigui a sobre.
Qui més marramiaus fa en portada és l’ABC. El tabloide monàrquic potser va mancat de notícies però no d’imaginació. Ahir s’empescava una insòlita incorporació de l’euskera a les escoles de La Rioja. Avui dimecres convoca totes les calamitats de l’apocalipsi: arran de la prohibició dels vehicles amb motor de combustió, que “és excessiva i inviable” (això ho diuen els fabricants, esclar), es “posen en perill desenes de milers de llocs de treball”, s’apujarà el rebut de la llum i, per paga, no hi ha temps de transformar les benzineres en electrolineres. Un drama.
Quines ganes d’enredar la gent. El govern espanyol no fa més que seguir el que ja han decidit els països "del nostre entorn". A més, la seva proposta és una de les més benignes entre les conegudes, segons recull el Center for Climate Protection (pdf). A Àustria i Corea del Sud, la prohibició és efectiva el 2020. A Costa Rica el 2021. El 2030, a Alemanya, l’Índia (l’Índia!), Israel, Holanda, Irlanda i Dinamarca. El 2032 a Escòcia. A la resta del Regne Unit, Xina, Taiwan i França, el 2040. Portugal i Japó ho anunciaran en breu. En aquesta llista hi figuren cinc dels primers sis països fabricants de vehicles del món –només hi manquen els EUA.
A més a més, diverses capitals ja apliquen o aplicaran en breu diverses restriccions i/o prohibicions als vehicles de combustió interna: Copenhague, Madrid, París, Londres, Hamburg, Brussel·les, Oslo, Berlín, etcètera. La mena de ciutats a les que un vol que s’hi sembli la seva.
Que aquests vehicles estan tocats de mort fa anys que tothom ho sap, els mateixos fabricants més que ningú –ja s’han posat a fer cotxes elèctrics com si no hi hagués un demà. Els cotxes, motos, camions, autobusos… són els principals contribuents nets a la contaminació causant del canvi climàtic. Eliminar-los és la mesura més ràpida que tenim a mà per aturar-ho, i per aturar també altres conseqüències de la cosa: sorolls, accidents i tota la pesca.
L'alternativa és cobrar més impostos per a atendre i tractar els efectes negatius del canvi climàtic.
Per què, doncs, uns diaris no donen importància a la prohibició dels cotxes i altres s’estimarien més que els tallessin una cama? Un motiu –per estúpid que sembli– és fer la guitza a l’actual govern espanyol perquè elecciones ya. Un altre és que l’automoció és el primer sector per volum d’inversió publicitària als mèdia: un 11,7% de la despesa publicitària correspon a anuncis de cotxes, motos, etcètera. Segurament d’aquí plora la criatura.