En el marc dels treballs de reforma de l’Estatut de La Rioja, el PSOE ha proposat que es reconegui una fita històrica, que els primers textos escrits en llengua basca coneguts són les anotacions a les Glosas Emilianenses, datades entre finals del segle X i principis de l’XI al monestir de San Millán de la Cogolla, a uns 50 quilòmetres de Logronyo, on també hi ha els primers textos coneguts en castellà.
La proposta no va més enllà d’incloure a l’article 9 del Títol Preliminar del futur Estatut el següent text: “La Rioja considera la llengua espanyola i l’euskera com un element essencial del seu patrimoni històric i cultural, constituint-se així com a lloc de trobada de totes les llengües espanyoles”, mentre que al Títol IV ―relatiu a les competències de la comunitat― es proposa “la investigació científica i tècnica, en coordinació amb la general de l’Estat, prestant especial atenció a la llengua castellana i a l’euskera per ser originàries de La Rioja i constituir part essencial del seu patrimoni cultural”.
És a dir, que tot plegat es limita a fixar al text estatutari que el basc, com el castellà, van poder tenir l’origen en aquest territori i, per tant, que cal impulsar-ne la investigació científica i tècnica. La llengua basca s’hauria parlat a l’inici de la nostra era en àrees tan allunyades de l’actual domini lingüístic com Burgos, Bordeus i el Pirineu Català, però va anar reculant progressivament, desapareixent de l’actual La Rioja al segle XII, on avui en dia és del tot inexistent.
El rave per les fulles
El fet, però, ha disparat les alarmes a l’espanyolisme, que ha agafat el rave per les fulles i ha intentat colar que el que busca el PSOE és ni més ni menys que convertir gairebé en oficial la llengua basca en aquest territori, malgrat que l’últim parlant devia desaparèixer fa més de vuit-cents anys.
La delirant interpretació ha anat tan lluny que fins i tot el diari Abc li ha dedicat no una peça, sinó l'editorial i tota la seva portada monocolor del dia i amb fotomuntatge inclòs, tot plegat per intentar fer creure que l’objectiu dels socialistes és el “d’obrir la porta a la normalització del basc”, desfermant tots els fantasmes que una oficialitat del basc comportaria en aspectes com l’educació, la sanitat o l’accés a les places de funcionariat.
És a dir, la bena abans d’una ferida que ni tan sols no existeix, que, en tot cas, ha servit perquè el PP s’hi aboqui titllant la proposta de “barbaritat”, en paraules de Cuca Gamarra, alcaldessa de Logronyo, que apunta que el PSOE vol “euskaldunitzar La Rioja, com està fent a Navarra” i apuntant, en cas de dubte, que “ni parlem basc ni el volem parlar”.
Pero qué barbaridad es ésta! O @psoe ha perdido la cabeza y desconoce la realidad de La Rioja o quiere euskaldunizar La Rioja, como está haciendo en Navarra. Me parece gravísimo. Ni hablamos euskera, nadie, ni queremos hablarlo, ni forma parte de nuestra cultura. pic.twitter.com/bHg4PRRhCn
— Cuca Gamarra (@cucagamarra) 12 de noviembre de 2018
També el portaveu del PP al Parlament de La Rioja, Jesús Ángel Garrido, ha assegurat que la proposta socialista no és més que un “cavall de Troia” que té com a objectiu euskaldunitzar el territori.
Reacció socialista
L’enfurismada reacció ha portat el secretari general del PSOE a La Rioja, Francisco Ocón, a afirmar el que tothom sap: “A La Rioja no es parla basc, ni es parlarà, ni s’inclourà a l’educació”, però, en tot cas, cal recordar que l’euskera és “una llengua espanyola més” i reivindicar que en aquest territori hi ha “una cosa que no té ningú més: que al mateix còdex escrit a San Millán de la Cogolla hi ha les primeres frases en euskera junt amb les primeres en castellà”. Encara ha anat una mica més enllà per afirmar que cal que les llengües siguin element d’unió i no de separació “com s’ha fet durant molts anys a Euskadi i com es fa ara a Catalunya”.
No hi haurà basc a La Rioja per molt que digui Abc, però, per si de cas, el problema és Catalunya.