"Assumeixo els incompliments i els retards que ha criticat Junts per Catalunya", aquestes van ser les paraules amb les quals el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va iniciar un intent de refer les relacions bilaterals amb el partit de Carles Puigdemont. De fet, va ser exactament trenta dies després que l'executiva de Junts per Catalunya decidís per unanimitat el trencament de les relacions bilaterals amb el PSOE, argumentant diversos incompliments del govern espanyol cap als juntaires. Delegacions de socialistes i juntaires es van reunir durant vint-i-dos mesos a Suïssa amb un verificador internacional, amb anades i vingudes, i amb l'objectiu de complir l'Acord de Brussel·les signat en el marc de la investidura de Pedro Sánchez. Ara, Junts per Catalunya, sense negociacions bilaterals ni contactes amb el PSOE, espera donar compliment als "deutes" que té el PSOE amb ells.
De fet, en aquesta línia van les intencions del govern espanyol per tal de recuperar les relacions amb els juntaires i donar viabilitat a la legislatura. En la mateixa entrevista a Rac1 i 2 Cat, on va assumir els incompliments, també va anunciar una bateria d'acords pendents, com ara el decret llei ja aprovat per facilitar i flexibilitzar les inversions financerament sostenibles dels ens locals i els ajuntaments, així com ampliar el termini per a la digitalització dels processos de facturació de les empreses (l'anomenat Verifactu) i el retorn de la competència a la Generalitat dels secretaris i interventors dels ajuntaments. En aquest paquet, també s'incloïa la creació d'una partida que ajudi els propietaris davant dels impagaments per part de joves o famílies vulnerables.
L'oficialitat del català a la UE, l'amnistia i la delegació d'immigració, sense avenços
Tanmateix, els tres eixos principals en els quals els juntaires van centrar la seva estratègia política continuen sense avenços: l'aplicació de la llei d'amnistia, l'oficialitat del català a la Unió Europea i la delegació de les competències en immigració. La delegació juntaire, formada per Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras, situava aquests tres eixos en un marc de reconeixement mutu abans d'entrar de ple en la negociació per a un referèndum d'autodeterminació.
Pel que fa a la llei d'amnistia, acordada just per la investidura de Pedro Sánchez i aprovada al Congrés en la segona votació després d'intenses negociacions, Junts per Catalunya demana l'aplicació efectiva a tots els represaliats. De moment, hi ha mig miler de persones amb l'amnistia aplicada, mentre que hi ha uns 400 a qui la justícia els ho nega. Entre aquests dirigents hi ha els exiliats, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, que esperen que el Tribunal Constitucional resolgui la petició de les mesures cautelars després que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgués favorablement a favor de la llei d'amnistia. Hi ha veus dins de Junts, de fet, que ja parlen d'un retorn de Puigdemont durant el primer semestre del 2026. Junts per Catalunya, tot i això, ha mostrat un malestar amb el PSOE perquè Sánchez no ha aplicat "l'amnistia política" a Carles Puigdemont reunint-se, tot i que a hores d'ara la reunió no està a sobre la taula.
Pel que fa a l'oficialitat del català a la Unió Europea, acordada en la constitució de la Mesa del Congrés, no hi ha indicis que la qüestió hagi avançat. Com que és necessària la unanimitat dels estats que formen el Consell General de la Unió Europea, l'Estat espanyol ja fa uns mesos que no proposa portar aquesta qüestió a debat. L'últim moviment notori es va produir hores abans -i després- de la reunió de l'executiva de Junts a Perpinyà en la qual van decidir trencar amb el PSOE, i és que Alemanya i Espanya van iniciar converses bilaterals per aquesta qüestió. A hores d'ara, però, les converses han resultat fallides. La tercera gran carpeta pendent és la delegació de les competències en immigració, acordada a canvi d'un decret del govern espanyol i amb el redactat ja pactat. Tanmateix, amb l'actual composició de la cambra baixa espanyola, és difícil que tiri endavant davant la negativa de Podemos, que l'acusa de "racista". El Congrés, de fet, ja va rebutjar la delegació de les competències abans de l'estiu, mentre que els juntaires retreuen al PSOE no haver-se mogut prou.
Moviments amb les balances fiscals i la llei contra la multireincidència, però continua encallada la llei contra les ocupacions
D'altres carpetes pendents que els juntaires situen com a incompliments hi ha la publicació de les balances fiscals, la llei per endurir les penes contra els multireincidents o la modificació de la llei perquè la policia pugui fer fora els ocupes en 48 hores si ho ordena un jutjat. Sánchez ja es va comprometre a publicar les balances fiscals a principis de desembre i, en una entrevista a El Nacional.cat, Míriam Nogueras va explicar que la metodologia per publicar les balances ja està pactada des de fa mesos. Això serveix per calcular exactament quin és el dèficit fiscal de l'Estat envers Catalunya i permetria negociar un nou finançament autonòmic i iniciar la negociació de pressupostos, malgrat que Junts ja ha advertit que no està en aquesta fase. En aquest context, també hi ha pendent les xifres d'execució pressupostària del 2024 o els resultats d'explotació de l'aeroport del Prat o del port de Barcelona i Tarragona, dels quals encara no hi ha novetats.
Pel que fa a la llei per endurir les penes contra els multireincidents, el redactat es va aprovar fa uns dies a la Comissió de Justícia, mentre que al febrer passarà pel Senat i a l'abril serà efectiva un cop passi pel Senat. Precisament, els juntaires han aconseguit posar d'acord a PP i PSOE, i és que els socialistes, com a gest, van desencallar la llei hores després del trencament de les relacions bilaterals i després que el PSOE ampliés el termini d'esmenes fins a tretze cops.
El que sí que està totalment encallat per part del PSOE, de moment, és la modificació de la llei per tal de desallotjar ocupes en 48 hores. el passat mes de març del 2025 el Congrés va donar llum verda a la tramitació de la llei contra l'ocupació il·legal. Entre les mesures, proposades pel col·legi d'advocats, hi ha la de permetre desallotjament d'ocupes en 48 hores i “impedint dilacions en la recuperació per l’al·legació de vulnerabilitat per part dels ocupants il·legals”. En segon lloc, vol permetre l’enjudiciament del delicte d’usurpació pels tràmits del “judici immediat”. En tercer lloc, estipula que els delictes d’usurpació i violació de domicili són “flagrants” pel seu “caràcter de permanents” des que es produeix l’ocupació i fins que es desocupa efectivament l’immoble. Així doncs, per exemple, es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal per permetre que la policia “procedeixi a l’immediat desallotjament del bé immoble” en casos de delictes flagrants. En aquest cas, s'ha prorrogat fins a vint-i-sis ocasions el seu termini d'esmenes.
Representació a la UNESCO, l'últim moviment
Un dels altres acords incomplets a la taula de Suïssa és que Catalunya i Euskadi siguin membres associats de la UNESCO i de l'Organització Mundial del Turisme. Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha explicat que iniciaran els tràmits sobre aquesta qüestió en els "pròxims dies". Segons els juntaires, aquesta qüestió té a veure amb el "reconeixement nacional" de Catalunya i ja apareixia en la literalitat de l'Acord de Brussel·les.
Puigdemont, en el seu discurs de trencament amb el PSOE, també situava la desclassificació de documents del CNI sobre els atemptats del 17 d'agost del 2017 com a incompliment. El govern espanyol ha anat desclassificant-los, però, segons els juntaires, encara falta la seva totalitat.