Unes 50.000 persones —60.000 segons el govern de Ceuta— haurien entrat a la ciutat autònoma en l'últim assalt a la frontera marroquina-espanyola que va culminar amb l'entrada, bé a peu, ben nedant, de milers de marroquins, majoritàriament homes joves, pel pas de l'espigó del Tarajal. "Vaig veure els vídeos a Instagram de marroquins nedant", explica un jove provinent de la ciutat de Meknès a RTVE i assegura que "no sabia si estaria obert [el pas fronterer], però vaig decidir venir". Com aquest testimoni, milers de joves van reaccionar a diverses publicacions de xarxes socials que desinformaven sobre la situació de la frontera espanyola a Ceuta, sobretot arran d'una sentència del Tribunal Suprem del passat 8 de juliol que reduïa les possibilitats legals de les "devolucions en calent" a l'enclavament africà. Els joves atenen els mitjans de comunicació a banda i banda de la frontera i expliquen també la seva desesperació: l'alta desocupació entre el jovent, lligada amb la falta d'oportunitats i la mitificació de la via europea per trobar una vida millor. "No hi ha feina, no hi ha res", diuen sobre el Marroc.
Milers de persones van creuar entre el passat dijous i els dies anteriors la frontera marroquina amb la ciutat espanyola de Ceuta. Aquest divendres, però, ja hi ha desenes de milers de persones que han tornat cap a Fnideq, antigament coneguda com a Castillejos, i que és el punt de sortida dels salts massius cap a Ceuta. La majoria dels comerços d'aquesta ciutat fronterera, com a Ceuta, estan tancats pel temor a possibles saquejos o aldarulls entre els joves desesperats, i ara decebuts, i la policia, que torna a fer acte de presència a la ciutat després de la seva evident passivitat davant l'assalt massiu a la frontera amb Ceuta. Ja durant la nit de dijous hi va haver diverses càrregues violentes per part de la policia, que va fer servir gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar grups violents que van fer servir la crema de vehicles i les pedres com a armes contra la policia.
És difícil, però, que un assalt massiu com el viscut dijous torni a passar. Sobre el terreny, helicòpters de les forces de seguretat sobrevolen la franja fronterera, mentre les Forces Auxiliars i la policia marroquina mantenen blindats els accessos a Ceuta per evitar que la marea de persones es torni a reorganitzar.
Vídeos virals sobre la travessia nedant i desinformació
La desinformació en desenes de publicacions a les xarxes socials va córrer entre els joves marroquins amb perfils que es feien virals i desapareixien ràpidament a TikTok, Instagram o Facebook. En les seves publicacions es podia veure contingut que celebrava les persones que travessaven la frontera espanyola nedant i mostrava, amb música alegre i ritmes ràpids, la "glòria" dels joves marroquins passejant tranquil·lament per Ceuta després de la travessia, escenificada com una cosa fàcil i ràpida. A més, hi ha grups de WhatsApp o Facebook amb milers de persones on joves fan preguntes sobre la manera més fàcil de creuar nedant, compren i venen aletes per fer la travessa o queden per fer-la de forma conjunta. Imatges satel·litàries preses de Google Maps servien per calcular les distàncies entre diferents platges de la zona i Ceuta, i mostraven els punts principals per creuar com l'espigó del Tarajal i la zona rocallosa de Belyounech.
Les xarxes socials, però, també han amplificat les notícies falses sobra la situació de la frontera espanyola, amb alguns missatges assegurant que la seguretat a la frontera havia col·lapsat o que les autoritats espanyoles estaven donant la residència automàticament a tothom qui entrava. Una part essencial per impulsar aquesta onada de desinformació ha estat la sentència del Tribunal Suprem del passat 8 de juliol que limitava les "devolucions en calent" als immigrants que arriben a Ceuta i Melilla a les persones que superin els "elements físics de contenció fronterera" com, en aquest cas, les tanques. El tribunal diu, en la seva resolució que les persones interceptades en aigües territorials espanyoles han de ser portades a terra, processades individualment i se'ls ha de garantir accés a les mesures de protecció internacional com l'asil. Per aquesta raó, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest divendres des de Ceuta que estudiaria la instal·lació de boies "perquè es vegi, des del punt de vista administratiu, que existeix una barrera de contenció, una barrera física en termes visuals, perquè es pugui facilitar la repatriació en frontera".
Aquesta decisió judicial es va convertir ràpidament en una falsa realitat: "la frontera està legalment oberta". Les traduccions ràpides i mal fetes per perfils amb milers de seguidors va deixar la sensació, entre un jovent amb poques oportunitats de prosperar al seu país i viure en llibertat, que un cop creuaven la frontera nedant, la policia espanyola no els podrien retornar al Marroc. Davant la circulació de vídeos d'aquest caire a les xarxes, l'activitat en els grups planificant les entrades es va accelerar, com també el moviment de joves marroquins cap a Fnideq provinents de ciutats com Fes, Tànger, Marràqueix o Alhucemas. La gran quantitat de gent dirigint-se cap a la frontera va fer front ràpidament a qualsevol control per part de les forces de seguretat marroquines que van deixar-los passar cap al pas del Tarajal. De fet, Abdullah Abaakil, representant del Partit Socialista Unificat del Marroc, partit opositor, a Casablanca, va dir en declaracions a la premsa que hi havia hagut tota una sèrie de missatges al voltant de la decisió en xarxes, però "el més sorprenent va ser que l'Estat marroquí no va prendre cap mesura de precaució o protectora".
Dubtes sobre l'actuació del Marroc
L'actuació marroquina, apunten algunes declaracions, no va ser només de passivitat davant de l'auge de la concentració de persones. Segons alguns testimonis expliquen periodistes del New York Times a Ceuta, quan el seu grup es va acostar a la frontera, la policia marroquina els va indicar el camí correcte. "No paraven de dir-nos: 'Aneu en aquesta direcció, en aquesta direcció'", diu Youssef Aloui. Per la seva banda, altres, que es van acostar a la frontera després de veure'l a xarxes socials, asseguren que els policies els van dir "Aneu a Espanya", mentre es dirigien cap al Tarajal. El govern espanyol manté el seu agraïment a la cooperació "fluida" i "ràpida" del Marroc per afrontar la crisi, com va reiterar aquest divendres Sánchez en la compareixença des de Ceuta. Alguns fins i tot especulen obertament que el govern marroquí podria tenir motivacions polítiques a deixar-los passar. Just la setmana anterior, Sánchez va viatjar a Algèria, on va signar un acord de col·laboració en matèria energètica, i el Congrés va aprovar en comissió la proposició de llei de Sumar per concedir la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts quan el territori era colònia espanyola i als seus descendents.
L'efecte crida de les xarxes socials, amb missatges falsos sobre la suposada obertura de la frontera espanyola per al lliure pas sense documents, ha servit ara també perquè milers de persones tornin al Marroc. "Germana, ni ho intentis. Els espanyols estan molt mobilitzats, no deixen entrar ningú i els que aconseguim passar estem tornant. Que no se t'acudeixi venir", adverteix exhaust un dels joves a una reportera d'EFE a qui confon amb una migrant. Molts han passat la nit a la intempèrie a Ceuta, sense menjar ni beure, vagant pels carrers amb els comerços tancats per por del vandalisme i tornen amb impotència en veure el somni que han construït a través de les xarxes socials truncat per la realitat.
La gran majoria dels joves es planteja la immigració il·legal
Un estudi de l'Observatori del Nord de Drets Humans del Marroc va concloure aquesta setmana que el 81% dels joves enquestats considera que el contingut sobre migració difós a les xarxes fa que la immigració irregular sembli "una solució per millorar les condicions de vida". La investigació, basada en una enquesta a 500 joves de la regió de Tànger, Tetuan i Alhucemas, al nord del Marroc, també assenyala que el 78,4% dels participants afirma que els joves troben amb facilitat publicacions que fomenten la migració irregular, mentre que el 74,2% assegura seguir a les xarxes pàgines que ofereixen informació o ajuda per planificar desplaçaments il·legals cap a Espanya.
La taxa d'atur juvenil al Marroc és molt alta. Les dades més recents, de l'any 2025, apunten que seria d'un 37,2%, tot i que altres fonts de dades la rebaixen fins a un 22 o 25%, que encara és més del doble del 10% aproximat d'atur per a la població en general. L'elevada taxa d'atur és símptoma d'una falta d'oportunitats per al desenvolupament personal dels joves marroquins. A aquestes dades, si ha de sumar l'elevat risc de pobresa i una creixent desigualtat, com també les mancances del sistema educatiu per respondre a les necessitats formatives i, també, les aspiracions a viure en un país sense la repressió i la falta de llibertats que hi ha al Marroc, un estat autoritari.
La travessia, però, tampoc és fàcil. Alguns neden durant hores en aigües que, tot i ser al Mediterrani, són fredes i tenen fortes corrents que són perilloses tenint en compte l'entorn rocallós de la zona. Interior ha xifrat en fins a 57 el nombre de persones que haurien mort intentant travessar la frontera nedant quan van creuar unes 50.000 persones. Segons el govern espanyol, la gran majoria d'aquestes ja haurien fet el camí contrari cap al Marroc, tot i que alguns grups continuen entrant per la costa. És allà on queda el rastre d'aquest intent massiu de salt a Ceuta que han pogut impulsar la desinformació i les xarxes socials. Flotadors, neoprens i aletes omplen la franja de mar i la costa rocallosa de l'espigó del Tarajal, ara ja en una situació més calmada després de l'assalt massiu de dijous.