En plena crisi migratòria a Ceuta, Itàlia ha decidit reintroduir els controls a les fronteres marítimes i aèries amb Espanya, una mesura que es podria entendre com una suspensió temporal de la lliure circulació que estableix l’espai Schengen entre tots dos països. Segons ha avançat l’agència italiana ANSA, la decisió l’ha adoptat el ministre de l’Interior, Matteo Piantedosi, després d’una reunió del Comitè d’Anàlisi sobre la Immigració i la Seguretat de les Fronteres, que ha avaluat l’evolució de la crisi. De moment, el govern italià no ha especificat quant de temps es mantindran aquests controls. Paral·lelament, Piantedosi ha acordat amb el seu homòleg francès, Laurent Nuñez, reforçar la vigilància a la frontera terrestre entre França i Itàlia en el marc dels acords de cooperació policial vigents entre tots dos països.
Val a dir que la normativa comunitària és molt clara a l'hora d'assegurar que cap país pot suspendre unilateralment la seva participació en l’espai Schengen. El que sí que recull és l'opció per a qualsevol estat membre de reintroduir els controls a les seves pròpies fronteres interiors de manera excepcional, temporal i proporcionada quan consideri que existeix una "amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior". Aquesta eina està prevista, entre altres supòsits, per afrontar episodis d’immigració irregular, amenaces terroristes o emergències sanitàries.
A la pràctica, això és precisament el que ha decidit el govern liderat per Giorgia Meloni. Tot apunta que Roma farà ús d’aquest mecanisme excepcional per restablir controls a les seves fronteres interiors, una decisió que s’ha traduït en la cancel·lació de les connexions directes amb l’estat espanyol. La mesura permetrà a les autoritats italianes sotmetre a controls més estrictes els passatgers que arribin en vols o vaixells procedents d’Espanya.
Es pot viatjar a Itàlia?
Malgrat aquest enduriment dels controls, els ciutadans de l’estat espanyol poden continuar viatjant a Itàlia i a la resta de països de l’espai Schengen sense necessitat de visat ni d’autoritzacions especials. N’hi ha prou amb portar un DNI o un passaport vigents. La reintroducció dels controls fronterers no implica la prohibició dels desplaçaments turístics, laborals o familiars, sinó que permet a les autoritats italianes verificar la identitat dels viatgers en el moment de travessar la frontera. Això es pot traduir en més controls d’identitat i en un augment dels temps d’espera en aeroports, ports o altres punts d’entrada.
La decisió de Roma arriba després que la mateixa Meloni assegurés dijous, mentre els migrants encara entraven a Ceuta, que el seu govern estava "preparat per intervenir amb instruments extraordinaris per defensar les fronteres i la seguretat dels ciutadans, com la suspensió de l’espai Schengen amb Espanya". En la mateixa línia, el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, es va mostrar partidari del "tancament de l’espai Schengen amb Espanya" i argumentava que "la immigració irregular i descontrolada representa un perill per a la seguretat nacional".
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, no es va prendre del tot bé les paraules del seu homòleg italià. El socialista va protagonitzar un intercanvi de retrets amb Tajani i va lamentar el to emprat: "Aquest missatge és impropi del ministre d’Exteriors d’un país soci i amic del qual esperem solidaritat europea i no demagògia partidista", va escriure a les xarxes socials.
Este mensaje es impropio del Ministro de Exteriores de un país socio y amigo del que esperamos solidaridad europea y no demagogia partidista. Los hechos de hoy tienen relación con una sentencia, nada que ver con lo que dice el tuit. He convocado mañana al Embajador de Italia. https://t.co/8ZDSZ1Il5c
— José Manuel Albares (@jmalbares) July 30, 2026
Una eina excepcional, però amb precedents
La decisió adoptada ara per Roma no és inèdita dins de la Unió Europea ni tampoc per al mateix govern de Meloni. Només el 2023, Itàlia ja va reintroduir controls a la frontera amb Eslovènia amb l’argument de prevenir possibles infiltracions de terroristes a través de la ruta dels Balcans. A més, en els últims mesos, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Eslovènia, França, els Països Baixos, Suècia i Noruega també han reforçat temporalment els controls a les seves fronteres interiors per intentar contenir els moviments de migrants irregulars. Tot i això, el juny passat, la Comissió Europea va instar aquests estats, mitjançant una "recomanació", a retirar aquestes restriccions en considerar que desvirtuaven l’esperit del sistema de lliure circulació. Brussel·les va recordar aleshores que la reintroducció de controls fronterers només pot ser una mesura "temporal i excepcional".