Creix el desgavell al PSOE per l'oposició de diversos presidents autonòmics al criteri del govern espanyol de no abaixar impostos. La Moncloa no aconsegueix controlar la política fiscal de les autonomies socialistes, ni quan topa amb la de l'executiu de Pedro Sánchez. A la decisió de rebaixa fiscal anunciada pel president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ara s'hi ha afegit la del també socialista Javier Lambán, president d'Aragó. Lambán ha anunciat que els partits que conformen el quadripartit aragonès, el PSOE, Podem, CHA i PAR, han arribat aquest dimecres a un acord per rebaixar el tram autonòmic de l'IRPF per a rendes de fins a 50.000 euros.

Aquesta actualització beneficiaria 720.000 contribuents aragonesos, el 99% del total, als quals s'aplicarà un tipus en la mitjana "del que se'ns va plantejar per part dels grups de la dreta a l'oposició". La concreció s'anunciarà pròximament. La mesura tindrà efectes des de l'1 de gener del 2022. Lambán ha remarcat que és una reforma "important" i ha aclarit que si bé beneficiarà les rendes de fins a 50.000 euros, també tindrà repercussions graduals i descendents fins al tram vuitè, és a dir, fins als 90.000 euros, per no penalitzar les declaracions conjuntes. La reforma contempla altres mesures, com ampliar les deduccions en donacions a favor del cònjuge i els fills, fins i tot per a la compra d'habitatge habitual, i més recaptació per fiscalitat ambiental i reduccions per facilitar l'emprenedoria i la iniciativa empresarial.

La mesura serà efectiva a partir de l'1 de gener del 2022 i s'afegeix a l'impacte de les mesures aprovades pel Ministeri d'Hisenda en la darrera reforma, que tindran efecte en les retencions de les nòmines des de l'1 de gener de 2023, que encara que són mesures estatals seran sufragades a la meitat per les comunitats autònomes.

La reforma fiscal de Ximo Puig

La reforma de Ximo Puig rebaixarà els trams autonòmics de l'IRPF a les rendes de menys de 60.000 euros, és a dir, a més del 90% de la població. A més, ha augmentat un 10% la quantitat exempta de tributació. És el màxim que permet la norma, va detallar Puig, encara que "els qui superin els 60.000 euros d'ingressos mantindran l'esforç fiscal".

Al mes de setembre, les comunitats del PP van anunciar reformes i van encetar aquesta política fiscal, coincidint amb l'alça de la inflació al voltant del 10%. Van començar Andalusia i Madrid i s'hi va afegir ràpidament Galícia. Mentrestant, els governs socialistes de Navarra, Castella-la Manxa i les Canàries també analitzen implantar aquestes mesures de rebaixa fiscal.

Per la seva banda, el govern de Pere Aragonès es nega a qualsevol rebaixa fiscal, però Junts ho proposa en la incipient negociació dels pressupostos.