El model de finançament singular ha quedat embarrancat. Esquerra Republicana va pactar amb els socialistes ara fa poc més d’un any que Catalunya passaria a "recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar" tota la contribució fiscal dels catalans, a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. I, amb el temps, el Ministeri d’Hisenda que capitaneja la vicepresidenta primera del govern espanyol ha anat desacatant el pacte i tirant aigua al vi. María Jesús Montero, que també és cap de llista del PSOE a les pròximes eleccions a Andalusia, s’oposa ara a entregar íntegrament l’IRPF a la Generalitat. La tensió ha anat escalant fins al punt que el partit d’Oriol Junqueras ha desafiat la ministra-candidata i ha registrat en solitari al Congrés dels Diputats una proposició de llei per modificar la LOFCA i que aquest important tribut quedi únicament en mans catalanes. Mentrestant, Pedro Sánchez es manté en el silenci; cap gest del president del govern espanyol, cap declaració més enllà de garantir que el seu executiu sempre “compleix” els acords de forma genèrica i jugar-se-la advertint els socis que no dimitirà encara que li tombin els pressupostos.
Anem a pams. El govern espanyol ha anat segant l’herba de l’acord assolit amb els republicans el 2024 de mica en mica. Aquest passat juliol, per exemple, la comissió bilateral Estat-Generalitat va esborrar del mapa un dels punts clau d’aquell pacte; l’article que parlava d’un model que garantís que "sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”. I ara ja es parla d’una cistella de tributs en la qual la responsabilitat fiscal queda definida a partir de la participació de les dues administracions en la recaptació; a més d’haver relegat el principi d’ordinalitat. En privat, fonts de l’entorn més pròxim a Montero s’aferren a aquests canvis per justificar els bastons a les rodes que està posant a les negociacions del finançament singular. “Hem signat el que hem signat”, manifesten mentre es queixen de la suposada “posició de màxims” d’Esquerra Republicana. Afegeixen que “el problema és el com i el què”, que “té a veure amb els terminis i la manera de fer la cessió”.
Altres fonts del Ministeri d’Hisenda, per altra banda, sembren dubtes sobre quin significat li donen a la Moncloa a les paraules cessió, traspàs o totalitat. “El problema no és cedir el 100% de l’IRPF, sinó que ha d’haver-hi sempre coordinació entre agències tributàries; nosaltres diem que no a donar-ho tot i que després l’Estat no hi pinti res”, resumeixen. Apel·len al “realisme” i a la “progressivitat”. Aquest darrer concepte no xoca amb els republicans, que tenen assumit que l’assumpció de la gestió del tribut ha de ser “gradual”.
Mentrestant, el Ministeri d’Hisenda treballa per presentar una proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic del règim comú. Però les fonts consultades per ElNacional.cat adverteixen que no serà una iniciativa “alternativa” a la presentada per Esquerra Republicana. La voluntat és presentar-ho al Consell de Política Fiscal i Financera; l’òrgan en el qual Montero es reuneix amb els seus homòlegs autonòmics. Si la tensió continua escalant, per cert, el govern espanyol podria arribar a vetar la tramitació parlamentària de la iniciativa d’ERC. La Constitució contempla que l’executiu pugui fulminar mesures registrades al Congrés que afecten els recursos de l’Estat.
ERC denuncia la incapacitat negociadora de Montero per la doble condició de ministra-candidata
El finançament singular ja va topar aquest estiu amb una important pedra en el camí. Malgrat que el pacte PSC-ERC contemplava que la Generalitat desenvolupés l’Agència Tributària de Catalunya per començar a recaptar i gestionar l’IRPF a partir de 2026, el Govern va allunyar aquesta fita fins al 2028. Els republicans no van fer massa sang del Pla Director presentat per la Conselleria d'Economia, però sí que denuncien que entre les coses que endarrereixen la posada en marxa d’aquest finançament es troba, principalment, la doble condició de Montero com a ministra i candidata. El passat juliol, en un acte de partit a Cadis, per exemple, va assegurar que no permetrà “mai” que hi hagi “privilegis d'uns territoris contra altres”. També aquest mateix dissabte va assegurar que és "mentida" que el nou finançament beneficiï més a Catalunya. En un nou míting, ja en un marc preelectoral, va insistir que amb la condonació del deute autonòmic el govern espanyol "perdona més a Andalusia que a altres territoris".
El PP governa Andalusia amb majoria absoluta i el mandat de Juanma Moreno al capdavant de la Junta acaba l’estiu del 2026. La intenció de Montero, així ho assegura el seu cercle de confiança, és enrocar-se al Ministeri fins que quedi poc per a les eleccions i no tingui més remei que dedicar-se completament a la campanya andalusa. Les fonts consultades per aquest diari allunyen la possibilitat que en les pròximes setmanes o mesos es produeixi un gest per part de Montero o del mateix Sánchez. “Qui es pensi que fotre fora la vicepresidenta facilitarà aconseguir abans el finançament singular s’equivocarà”, adverteixen.
Paral·lelament, Salvador Illa ha de fer equilibris perquè el Govern es troba atrapat entre les exigències d’ERC i la dilació del Ministeri d’Hisenda. Aquest dimecres, el president de la Generalitat va negar que existeixi cap mena de “xoc” o “enfrontament” entre els governs català i espanyol pel finançament. Va evitar desacreditar Montero, a qui va definir com un “gran actiu que ajuda” en una feina que és “complicada i intensa”. Va confiar que en els pròxims mesos hi haurà un “resultat positiu” en aquesta carpeta.
Sense finançament no hi haurà pressupostos, però sense pressupostos tampoc no hi haurà eleccions a Espanya
Si no arriba pròximament cap resultat positiu, tant Illa com Sánchez saben quina és l’advertència de Junqueras: ERC no aprovarà ni els pressupostos espanyols ni els catalans. L’inquilí de la Moncloa, que està completament en silenci pel que fa a la carpeta del finançament singular, es limita a assegurar que complirà amb els acords de la seva investidura; malgrat que ja ha superat l’equador de la legislatura. Passa el mateix amb Junts per Catalunya, que adverteix que no li aprovarà els comptes si no hi ha avenços en els pactes que encara continuen en números vermells. El moviment de Sánchez ha sigut advertir tots els seus socis que aquest 2026, després de fer-se enrere el 2024 i el 2025, sí que presentarà els pressupostos generals de l’Estat. I l’avís és que no dimitirà i no convocarà noves eleccions generals encara que el Congrés li tombi els comptes.