Dard de José Luis Rodríguez Zapatero a Pedro Sánchez per l'increment de la despesa en defensa. Concretament, l'expresident espanyol ha alertat d'un "perillós" pendent a l'alça de l'increment de la despesa militar a les societats. Si bé no ha esmentat directament l'executiu estatal, és veritat que aquestes declaracions arriben poc després que el govern espanyol aprovés el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023. Un projecte de llei que preveu que un augment del 25% en la despesa en defensa l'any vinent. De fet, les dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau apunten que la despesa militar real s'enfilarà fins als 27.000 milions d'euros el 2023.

És en aquest context en el qual Zapatero ha carregat contra el pendent a l'alça de l'increment de la despesa militar arreu del món, que ha titllat de "perillós". Així ho ha fet durant la seva intervenció d'aquest dilluns a la jornada Lideratge polític i reglobalització a l'Amèrica Llatina, Espanya i Europa a la Casa d'Amèrica de Madrid, on abans ha intervingut Mariano Rajoy — que ha tret pit del 155 i ha ridiculitzat el Govern de l'1-O per "populistes".

Més lliçons de Zapatero a Sánchez

Lluny d'aquest dard, l'expresident espanyol ha oferit alguna lliçó més a Sánchez. Per exemple, li ha reclamat humilitat a l'hora de tractar amb Llatinoamèrica per no ser "irrellevant". Si Espanya vol ser rellevant i no un país més a Europa, ha de fer un exercici "invers" i pensar què fa l'Amèrica Llatina per la Unió Europea des d'una mirada de reconeixement i respecte. "Cal veure què aporta Amèrica Llatina a Espanya, perquè hem rebut més del que hem donat. Quan això s'assumeixi, començarem a encertar més", ha dit. Llavors, ha considerat que aquesta mirada des de la humilitat hauria de ser el gran debat de cara a la presidència espanyola de la UE.

Entre altres coses, Zapatero ha criticat que el sistema polític internacional està "trencat" perquè s'ha vist la "debilitat absoluta" del Consell de Seguretat de Nacions Unides davant la invasió russa d'Ucraïna. Alhora, ha lamentat que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es troben en una situació "molt delicada o en retrocés", en mig d'un panorama internacional en el qual retrocedeix l'índex de desenvolupament humà en la gran majoria dels països. Finalment, ha esmentat que existeix una "temptació cap a la desglobalització liderada en part pels països occidentals" per tal de "garantir les reserves estratègiques" i tenir "autoproducció" en l'actual context de crisi. "Nosaltres som economies obertes i, a més, societats envellides demogràficament. Per tant, necessitarem un món obert i global", ha conclòs, ja que la desglobalització repercutirà negativament en les economies i les societats.