El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023, amb més de 198.000 milions d'euros de sostre de despesa, que incorporaran l'increment salarial dels funcionaris, més despesa sanitària i noves ajudes a les famílies i persones aturades. La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha destacat que l'objectiu d'aquests pressupostos és poder oferir "seguretat i estabilitat" a les famílies i llançar un "missatge clar" a l'exterior sobre la solvència i el dinamisme de l'economia espanyola. La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha indicat que els nous comptes públics se sustenten en una previsió de creixement del 2,1% per l'any vinent, que ha qualificat de "prudent", i anticipen un deflactor del PIB del 4% per aquest any i del 3,8% pel 2023. 

Despesa en defensa

La ministra d'Hisenda ha avançat que la despesa en defensa augmentarà un 25% el 2023. Montero ha desgranat que el pressupost del ministeri de defensa augmentarà un 6,5% l'any vinent, xifra que s'incrementarà al 8,4% si s'inclouen els fons europeus i a la que s'afegirien 4.900 milions d'euros dels programes especials de modernització, la majoria destinats a contractes amb la indústria nacional del sector. La titular d'Hisenda al govern espanyol ha assenyalat que els 4.900 milions d'euros que es destinaran als programes especials de modernització contribuiran a crear 22.667 llocs de treball de forma directa o indirecta, i ha apostat per superar una visió "excessivament militarista" d'una despesa que és també una "inversió generadora de llocs de treball". Segons dades facilitades aquest dimarts, dels 9.791 milions d'euros destinats als pressupostos de 2022 a les polítiques de defensa es passarà a 12.317 milions el 2023, un 25,6% més. A la cimera de l'OTAN celebrada el juny a Madrid, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre a incrementar la despesa en defensa fins a arribar al 2% del PIB el 2029, el que implica pràcticament duplicar la despesa actual.

Recaptació tributària

El projecte pressupostari per l'any que ve preveu una recaptació tributària de 262.781 milions d'euros, un 7,7% més que la xifra estimada per aquest any, gràcies al "creixement econòmic", segons la ministra d'Hisenda. Montero ha detallat que la previsió d'ingressos no financers ascendeix a 307.445 milions d'euros, un 6% més. Per figures tributàries principals, la recaptació prevista de l'IRPF és de 113.123 milions d'euros, un 7,7% més; la d'impost de societats de 28.519 milions d'euros, un 7,7% més i la de l'IVA de 86.093 milions, un 5,9% més. Segons la ministra, aquesta recaptació "permetrà rebaixar el dèficit públic fins a un 3,9% del PIB, la mateixa xifra comunicada a Brussel·les a l'abril i que suposarà 1,1 punts menys del previst per aquest any".

Els nous pressupostos incorporen el paquet fiscal anunciat recentment, que inclou el nou impost a les grans fortunes a partir d'un patrimoni net de 3 milions d'euros, la rebaixa de l'IRPF per a les rendes de fins a 21.000 euros, l'augment del gravamen de les rendes del capital a partir de 200.000 euros, la reducció dels mòduls pels autònoms o la pujada d'impostos de societats per a les grans empreses. A més, els PGE de 2023 inclouran un increment de la despesa educativa del 6,6% respecte a l'any anterior, fins als 5.354 milions d'euros, i un augment de la despesa sanitària del 6,7%, que inclou 173 milions d'euros per atenció primària i 500 milions per infraestructures d'atenció primària i salut mental. Els pressupostos de 2023 inclouen també 50 milions d'euros per a un miler de noves places de primer curs de medicina. Dins de la despesa educativa es destinarà una "partida record" per beques, amb 400 milions d'euros més per garantir la igualtat d'oportunitats, i 300 milions d'euros més es destinaran al programa Escola 4.0 per "apropar la tecnologia a l'àmbit educatiu". Amb aquests comptes, els funcionaris veuran créixer la seva retribució un 2,5% i es podran incrementar fins a un punt addicional en funció de variables vinculades a l'IPC i al PIB nominal. A Catalunya, uns 350.000 funcionaris públics es beneficiaran d'aquest increment del sou. Gran part dels perceptors de l'augment seran treballadors de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic que representen el 65% dels empleats públics, les corporacions locals són el 27% i les estatals el 8%. A Espanya, 2,71 milions de treballadors notaran la pujada del sou. 

Llei de famílies

El PSOE i Unides Podem han acordat el desplegament d'una Llei de Famílies que inclourà nous permisos de conciliació i l'impuls d'una prestació de criança de 100 euros mensuals per famílies amb menors d'entre 0 i 3 anys. Els comptes de l'any que ve hauran de fer front també a l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC interanual del mes de novembre, que podria situar-se entre el 7% i el 8%, segons els experts. La titular d'Hisenda ha destacat que la despesa social "batrà un rècord l'any vinent, fins als 266.179 milions d'euros, un 35,4% més que els últims pressupostos del PP. "El sector públic no és una llosa pel creixement, és un dels motors que ens permeten la creació de llocs de treball", ha reiterat Montero".

Bo jove de lloguer

Paral·lelament, Montero ha avançat que "es consolidarà el bo jove amb una dotació pressupostària de 200 milions el 2023". La titular del departament ha afegit que també es posarà en marxa un programa de lloguers accessible dotat amb 260 milions d'euros. En total, es mobilitzaran 3.472 de recursos en el capítol d'habitatge, un increment del 5,4%. El bo de lloguer és una ajuda de 250 euros mensuals --amb durada de dos anys-- per a persones d'entre 18 i 35 anys que cobren un salari inferior a tres vegades l'Iprem i lloguen un habitatge de 600 euros mensuals o menys (ampliables a cada comunitat a 900 euros) o una habitació de fins a 300 euros (ampliable a 450 euros).

Rodalies gratuït

A més, el govern espanyol ha decidit mantenir la gratuïtat de transport en tren de Rodalies i Mitja Distància durant el 2023, estenent així una mesura que inicialment anava a acabar-se aquest any. Montero ha assenyalat que, a més d'estendre la mesura, la convertirà en una política estructural per fer un seguiment del seu impacte i dels "beneficis sobre la sostenibilitat i la reducció d'emissions contaminants, per incentivar l'ús del transport públic en detriment del vehicle privat". En aquest sentit, des del govern espanyol han explicat que els pressupostos pel 2023 inclouran una partida de 700 milions d'euros pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el que suposarà un increment del 41,2% respecte a l'any passat.