El dèficit d'inversió pública en infraestructura ha castigat de nou Catalunya, amb el desgavell de Rodalies i el tall parcial de l'AP7, i de retruc ha irromput en el debat sobre la proposta de nou finançament autonòmic. La declaració que les entitats del món econòmic i empresarial van fer públic divendres passat per valorar la proposta de finançament que planteja el govern de Pedro Sánchez denuncia, una vegada més que "la situació de les infraestructures catalanes és crítica". La declaració té el suport de l'anomenat G8 —Cambres de Comerç, Cercle d'Economia, Col·legi d'Economistes, FemCAT, Fira Barcelona, Pimec, Barcelona Global i RACC— i Foment del Treball, i alerta que la situació de desgavell com el que han patit les Rodalies aquestes dues setmanes posa en evidència "un dèficit acumulat d'infraestructures per un valor similar al pressupost de la Generalitat". De fet, la xifra acumulada d'aquest dèficit des del 2009 fins al 2023, data fins a la qual es disposa de dades actualitzades, depassa àmpliament el darrer pressupost de la Generalitat, segons els estudis de Foment, i s'enfila fins als 42.486 milions d'euros.
La preocupació a Catalunya pel dèficit d'inversions s'arrossega des de fa dècades. Fins i tot l'Estatut d'Autonomia que es va aprovar el 2006 incorporava una disposició addicional en què fixava que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures s'havia d'equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al de l'Estat. Aquest va ser un dels punts que el Tribunal Constitucional va interpretar a la baixa, assenyalant que l'Estatut no es podia imposar a la decisió del Congrés dels diputats, responsable d'aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.
Caos ferroviari 2007
Els dèficits inversors s'han mantingut, com ho demostren no només les dades, sinó també l'experiència dels diferents consellers del ram, com Joaquim Nadal, que va ocupar el departament de Política Territorial entre el 2003 i el 2010, amb els governs tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla, i amb el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. "Tots els meus intents d'objectivar necessitats i prioritats, de fixar rendiments per a l'economia productiva, per racionalitzar van topar sempre amb la més absoluta discrecionalitat i irracionalitat", explica en el seu dietari Testimoni de càrrec, on contrasta aquesta penúria inversora amb l'entusiasme amb què l'aleshores ministra de Foment Magdalena Álvarez es vantava de les inversions a Andalusia: "En un acte electoral a Màlaga, Magdalena Álvarez va arribar a dir, i la premsa ho va recollir, que pel que feia a la inversió a Andalusia i, principalment a Málaga, província de la qual era diputada 'nos hemos pasado tres pueblos'".
També Nadal va haver de fer front a una greu crisi provocada pels dèficits de la xarxa de Rodalies. L'octubre del 2007, a conseqüència de les obres de l'AVE, va aparèixer un esvoranc a l'estació de Bellvitge que va obligar a suspendre el servei ferroviari a l'R1 i l'R2 desencadenant un caos ferroviari que, de retruc, va comprometre durant mesos la mobilitat també per carretera entre el Baix Llobregat i Barcelona. Les obres de l'AVE es van mantenir i les incidències es van multiplicar. Els talls es va allargar més de 40 dies. L'1 de desembre milers de persones es van manifestar a Barcelona, rere el lema, Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures.
Traspàs de Rodalies
La resposta política va ser la reivindicació del traspàs de Rodalies de Catalunya, que es va concretar l'1 de gener 2010. La Generalitat s'encarregaria de la gestió les tarifes i els horaris, mentre Adif controlava la infraestructura i Renfe seguia com a operadora del servei. El traspàs va ser un fiasco, com aviat va constar Nadal i la resta de consellers que el vas substituir. També va quedar en ben poca cosa l'anomenat Pla de Rodalies de Barcelona 2008-2015, pactat entre l'Estat i la Generalitat, amb una inversió prevista de 4.000 milions d'euros. Es calcula que es va executar el 14%, uns 560 milions. Des d'aleshores hi ha hagut més plans d'infraestructures pactats entre les dues administracions, i nous incompliments, mentre les obres pendents saltaven d'acord en acord.
El traspàs de Rodalies, que figura en l'acord d'investidura signat per PSC i ERC, segueix sent una de les banderes del Govern de la Generalitat amb Salvador Illa. Aquest gener, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el ministre Óscar Puente van signar la constitució de l'empresa Rodalies Catalunya, que ha de gestionar tot el servei i en la qual Renfe manté el 50,1% del capital de la societat i la Generalitat el 49,9% restant. L'entesa no ha impedit els greus problemes de gestió que ha fet evident el caos viscut la xarxa ferroviària els darrers dies, des que dimarts de la passada setmana va caure un mur damunt les vies a Gelida, amb la posterior aturada de tot el servei. Les diferències entre l'operadora i el Govern va provocar que el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, es presentés diumenge passat al vespre a Barcelona. L'endemà a primera hora de la tarda, després d'haver assegurat repetidament que no era el moment de demanar dimissions, el Govern va exigir responsabilitats de manera immediata; i es va anunciar hores després la destitució del director de Rodalies i el responsable tècnic d'Adif.
Pla de Rodalies
De nou, el greuge inversor que pateix Catalunya s'ha posat de manifesta de manera molt cridanera en un moment en què al govern català i a l'espanyol conviuen executius socialistes. Aquest dimecres el secretari d'Estat de Transports va comparèixer a la conselleria de Territori, al costat de la consellera Paneque per informar sobre el grau de compliment del Pla de Rodalies 2020-2030. Els dos governs van assegurar que entre el 2020 i el 2025 hi ha hagut una execució pressupostària del 77% de les obres previstes en aquest període, és a dir, que aquests darrers sis anys s'haurien executat 2.666 milions d'euros dels 3.462 pressupostats.
Això no obstant, aquestes inversions no es reflecteixen en un millor funcionament d'una xarxa ferroviària massa desatesa durant dècades. El document presentat divendres pel G8 i Foment recorda que, segons les darreres dades disponibles, corresponents al 2023, Catalunya apareix, per tercer any consecutiu com la comunitat autònoma amb un grau d'execució més baix de la inversió total de l'Estat. A més, afegeix, que el percentatge d'execució mitjana de Catalunya en el període 2015-2023 ha estat del 55,6%, una xifra considerablement inferior a la mitjana del conjunt de l'Estat, que és del 72,6%. El text alerta que "més enllà de la nova proposta de finançament autonòmic i des d'una perspectiva àmplia de finançament territorial", cal insistir en la importància d'assegurar una correspondència més elevada entre les inversions pressupostades i executades des de l'administració central i el pes econòmic de cadascuna de les comunitats autònomes. "És conegut en aquest sentit que els últims anys a Catalunya aquesta correspondència ha estat molt baixa i cal posar-hi remei", exigeix el text.
L'enèsim clam que sorgeix d'una societat catalana, que el cap de setmana vinent tornarà a sortir al carrer per reclamar un transport públic de qualitat.